La CUP vol que els punts compartits amb JxCat i ERC busquin treballar a partir de la DUI
Botran defensa la unilateralitat i opina que els nou acords de JxCat i ERC són “un punt de partida a tot estirar”
La CUP vol que els punts que comparteixi amb JxCAT i ERC als programes electorals reprenguin l’acció des que l’Estat va dissoldre el Parlament i va suspendre el Govern. És a dir, des de la declaració d’independència del 27 d’octubre. En declaracions a ’El matí de Catalunya Ràdio’ aquest dimecres al matí, el fins ara diputat cupaire Albert Botran ha opinat que els nou punts d’un esborrany que haurien acordat JxCat i ERC són “un punt de partida, a tot estirar”. Així, la CUP vol consensuar uns acords en comú “nous”, perquè considera que “ja s’havia arribat molt més enllà del que està escrit en aquests nou punts” quan el Parlament va declarar la independència. “Cal reprendre l’acció política allà on la vam deixar perquè l’Estat va suspendre el Parlament i el Govern”, ha defensat Botran, que ha reivindicat la unilateralitat per implementar la República.
En aquest sentit, el fins ara diputat parlamentari ha reiterat que el que va fer “reaccionar” l’Estat i la comunitat internacional van ser accions unilaterals, i ha citat com a exemples el referèndum de l’1-O i la vaga general del dia 3 del mateix mes. “Són accions que obliguen i emplacen els altres actors a posicionar-se”, ha argumentat.
Pel que fa als punts en comú, Botran ha insistit que l’estratègia independentista no s’ha de basar en demanar una negociació bilateral amb l’Estat, perquè es deixa una situació “molt fàcil a l’adversari, que no s’asseuria mai” a dialogar. En aquesta línia, el dirigent anticapitalista ha reclamat “accions constructives” al marge d’aquesta eventual negociació bilateral amb Madrid i amb la comunitat internacional.
“Estaria bé que en els punts es digui quina acció positiva es farà des de les institucions o des del carrer per construir la República”, ha subratllat Botran, que considera que després d’aquest escenari es podria tornar a emplaçar l’Estat i a la comunitat internacional a negociar.