Catalá menysté els ferits de l’1-0 i denuncia setge judicial

L’executiu espanyol i el PP no es cansen de repetir la tesi que les escenes de violència policial de l’1-0 són un miratge; un relat imposat des de l’independentisme per intentar desacreditar la imatge internacional de l’Estat espanyol. Un dels primers a defensar aquesta teoria del relat inexistent va ser el ministre d’Afers Exteriors, Alfonso Dastis. I ahir, el de Justícia, Rafael Catalá, el que aprofundia en les “mentides” de l’1-0 fent burla dels afectats. “Estem desitjant conèixer l’evolució dels informes d’atenció de tants centenars de lesionats que hi va haver aquell dia, perquè és cert que hi va haver centenars i centenars de ferits i seria molt bo saber com els ha anat. A veure si estan recuperats ja de les seves múltiples lesions, no fos cas que s’equivoquin de mà en la qual van tenir la capsulitis”. Català usava el mateix to burlesc per vincular aquest darrer cas als “tants i tants exemples de manipulacions com els que es van produir aquells dies”.

A banda de menystenir les víctimes, el ministre va aprofitar una interpel·lació del coordinador del PDeCAT, Jordi Xuclà, per contraposar aquesta “postveritat” i l’exigència del dirigent català perquè demanés perdó dels fets de l’1-0 replicant-li que els que s’haurien de disculpar són els independentistes, als quals va atribuir un suposat setge a jutges i fiscals destinats a Catalunya. “Conec molts independentistes que han fet escarnis i pintades als comerços i habitatges i, com ja he dit, tallant el subministrament elèctric i d’energies a servidors públics.” Concloent que “els que han creat aquest ambient a Catalunya són els que haurien de demanar perdó a tots els ciutadans”. De fet, i com a defensa del sistema judicial, Catalá contraatacava les tesis de Xuclà sobre la manca de rigor a l’hora de desenvolupar el 155 i el setge als càrrecs públics catalans denunciant que l’àmbit judicial sí que ha estat “a l’alçada de la nostra democràcia”, mentre que altres, tot i que admetia que en desconeix l’autoria, s’ha dedicat a “atemptar” contra el patrimoni personal i familiar de jutges i fiscals, alhora que han volgut “coaccionar” o “atemorir” els funcionaris públics per evitar que fessin la seva feina.

A banda de l’exigència de responsabilitats per l’actuació de l’1-0 per una “actuació absolutament impròpia i desproporcionada en una democràcia”, Xuclà li va retreure un desenvolupament “a cegues” del 155 que va suposar un “acte unilateral de la derogació de l’Estatut” pel fet que es va emprar per dissoldre el Parlament, fulminar el govern de la Generalitat i posar data a unes eleccions amb un decret de l’executiu espanyol “sense cap tipus de cobertura legal i fora de l’àmbit material d’aplicació de l’article 155”, incidia el dirigent del PDeCAT.

Per Xuclà, l’ús de l’article constitucional es va fer a través d’una interpretació “desbordada i desbordant”, insistint en l’argument que en cap cas hi havia base legal perquè des de Madrid es pogués cessar el president i el seu govern i deixar sense efecte el Parlament. I davant d’això, etzibava Catalá, “no acceptarem cap lliçó de si estem deslegitimant la democràcia”.