Política

fiscalia

El govern espanyol confirma l’aposta per Julián Sánchez Melgar com a nou fiscal general de l’Estat

El substitut de Maza és magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem des de fa disset anys

El Consell de Ministres ha proposat Julián Sánchez Melgar nou fiscal general de l’Estat en substitució de José Manuel Maza, que va morir dissabte passat a Buenos Aires. Ho ha anunciat el ministre de Justícia, Rafael, Catalá, que ha destacat la “carrera professional intensa” i la “brillant tasca” durant els 17 anys que fa que és al Suprem. Sánchez Melgar és actualment magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem. Un cop designat pel govern espanyol, encara falten diversos tràmits per formalitzar la seva elecció. Cal el vistiplau del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i també haurà de presentar-se a la Comissió de Justícia del Congrés. Catalá calcula que ja podria prendre possessió del càrrec la setmana de l’11 de desembre. Sánchez Melgar és el quart fiscal general que escull l’executiu de Mariano Rajoy, després d’Eduardo Torres-Dulce, Consuelo Madrigal i el desaparegut José Manuel Maza, que ha liderat el procés judicial contra l’independentisme a Catalunya querellant-se contra el Govern en ple, els líders d’ANC i Òmnium i la Mesa del Parlament.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha comparegut després de la reunió del Consell de Ministres per explicar l’aposta de l’executiu espanyol per Julián Sánchez Melgar. Catalá ha destacat que té una dilatada carrera judicial i ha qualificat de “brillant” la tasca que porta desenvolupant al Suprem des de fa disset anys. El ministre ha dit que han necessitat només “hores” per decidir-se per Sánchez Melgar “per les seves capacitats personals i laborals acreditades que el fan la persona adequada per dirigir una institució tan important”.

Després de la decisió del Consell de Ministres, la proposta s’envia al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per tal que elabori un informe on s’acredita que el candidat compleix els requisits exigits com, per exemple, que compti almenys amb quinze anys d’experiència i que sigui persona de “reconegut prestigi” entre els juristes espanyols.

El ministre ha explicat que el CGPJ es reuneix en ple dijous vinent i que en aquesta sessió ja es podria aprovar l’informe que retornaria l’endemà al Consell de Ministres per aprovar-lo. Llavors, caldrà encara que el candidat comparegui davant la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats per presentar el seu projecte d’activitat al capdavant de la institució. Segons els càlculs del ministre, el dijous 7 de desembre el Consell de Ministres podria nomenar-lo formalment per tal de prendre possessió la setmana següent.

La presa de possessió del càrrec de fiscal general es fa en el ple del Tribunal Suprem i davant del rei Felip VI, on el designat ha de jurar o prometre el càrrec.

Continuisme a la Fiscalia

El ministre de Justícia ha explicat que el nom de Sánchez Mergal s’ha decidit en el sí del Consell de Ministres i ha recordat que és competència del govern espanyol el nomenament del càrrec. Per això –i per la necessitat de prendre una decisió aviat, ha dit- no s’ha consensuat amb PSOE ni Cs l’elecció del substitut de Maza. Un fet que al PSOE ha molestat, ja que han acusat el govern espanyol d’actuar “sense voluntat d’acord ni consens”.

Preguntat sobre si considera que el nou fiscal serà continuista amb la línia de Maza contra l’independentisme, el ministre ha destacat que la fiscal general és un càrrec que “lidera i coordina” però que al darrera hi haurà els mateixos equips. “La nau no canviarà de rumb”, ha manifestat. “Tot i que alguns diguin que hi ha pressions externes o que es donen instruccions a la fiscalia hi ha unes pautes internes generals que són les que marquen el funcionament, els fiscals són absolutament autònoms”, ha destacat.

Impulsor de la ’doctrina Parot’

Julián Sánchez Melgar és nascut a Palència, té 62 anys i va accedir a la carrera judicial el 1983 i el 1987 va convertir-se en magistrat. Ha exercit a Barcelona i Santander i va presidir l’Audiència d’Àvila (1993-2000). Actualment, és magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem, un càrrec que ocupa des del 2000.

El 2006 va ser un dels impulsors de la ’doctrina Parot’ -que pren el nom del terrorista francès Henri Parot -i que tenia com a objectiu evitar que els condemnats pel Codi Penal del 1973 poguessin sortir de la presó abans de complir una pena màxima de 30 anys de presó. Aquesta doctrina, però, va ser tombada el 2012 per una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans

Com a magistrat del Suprem també va votar en contra de l’anomenada ’doctrina Botín’ que va permetre evitar que es jutgés el banquer Emilio Botín el 2007.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Kenya

El cap de l’Exèrcit mor en un accident d’helicòpter

Barcelona
país basc

L’Audiencia Nacional tramita una denúncia contra Otegi

barcelona
escòcia

Acusen el marit de Nicola Sturgeon de malversació de fons

barcelona
Pròxim Orient

Els EUA veten l’admissió de Palestina com a membre de ple dret de l’ONU

Barcelona
Estats Units

Descartat un segon jurat del judici contra Trump a Nova York

Barcelona
política

L’Estat descarta que el Suprem actués amb “directrius”, al judici a l’1-O

BARCELONA
polònia

Detenen un home acusat de planejar un atac contra Zelenski

barcelona
Canvi Climàtic

Escòcia renuncia a reduir les emissions un 75% el 2030

Barcelona
unió europea

Brussel·les proposa un acord de mobilitat juvenil amb el Regne Unit

barcelona