Rajoy tria Sánchez Melgar de fiscal per seguir la línia Maza
El fins ara magistrat del Suprem és conservador i autor de la doctrina Parot
El PSOE i Cs no en van ser informats
El govern de Mariano Rajoy va exhibir ahir la pressa que té –en contra del que sostenia en públic el ministre de Justícia, Rafael Catalá– per ocupar la plaça de fiscal general de l’Estat vacant per la mort de José Manuel Maza a l’Argentina dissabte passat, i va elevar el nom del successor al primer Consell de Ministres des del decés. L’elegit per Rajoy és el fins ara magistrat del Tribunal Suprem Julián Sánchez Melgar (Palència, 1955), un conservador que es disposa a continuar la línia dura de Maza i autor de la polèmica doctrina Parot que va prolongar l’estada efectiva a les presons dels condemnats, sobretot en els casos de vinculació amb ETA.
Sánchez Melgar té un vincle amb Catalunya dels anys vuitanta, quan després de l’ingrés a la carrera va ser enviat a l’antiga Audiència territorial de Barcelona. El govern de Rajoy, que rebrà l’informe preceptiu del CGPJ dijous, procedirà al nomenament formal el 7 de desembre, perquè Sánchez Melgar pugui prendre possessió el dia 11.
D’“abduïts” a ser discret
A la taula que heretarà de Maza, el nou fiscal hi trobarà la investigació del referèndum de l’1 d’octubre, una causa que el difunt va assumir amb una vehemència que el va portar a dir que hi ha “milers de catalans abduïts” i a oferir en entrevistes què és el que l’acusat havia de dir si es volia salvar de la presó preventiva imposada per la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela. Amb un tarannà més discret que el de Maza, Sánchez Melgar, arribat al Suprem amb 44 anys després de passar per Santander i Àvila, és responsable de dos pronunciaments famosos: la sentència que consagrava la doctrina Parot, anul·lada més tard pel Tribunal d’Estrasburg, i el vot particular contra la doctrina Botín. En contra del que havia dit, el govern no va informar del nom ni el PSOE ni Ciutadans.
Amb el fiscal rumb a la vacant, Catalá va denunciar que a Catalunya hi ha “concentracions tumultuàries” davant de les seus judicials que “indirectament estan generant una pressió important”. Significativament, Catalá va fer servir la paraula “tumult”, que és el que exigeix el delicte de sedició de l’article 544 del Codi Penal i que té una pena de 15 anys.
