Schulz afluixa i finalment accedeix a dialogar amb Merkel

La por a la ingovernabilitat en un país obsessionat per l’estabilitat, i el xàfec de crítiques internes al líder socialdemòcrata Martin Schulz van actuar a favor de la cancellera, Angela Merkel.

Schulz es va desdir ahir del seu no rotund a una nova gran coalició, per convertir-ho en un “potser sí”, si és que les bases ho toleren. I el president alemany, Frank-Walter Steinmeier, socialdemòcrata però més proper a Merkel que a Schulz, va convidar a parlar-ne la setmana vinent, en una reunió conjunta entre tots els implicats: el cap d’estat, la cancellera i líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), Horst Seehofer, i Schulz.

No serà fàcil la trobada per al líder socialdemòcrata. No estarà precisament entre amics, ja que ni tan sols el president, que va ser ministre d’Afers Exteriors de Merkel en la primera i la tercera legislatura de la cancellera, no forma part dels seus lleials dins la família socialdemòcrata.

Schulz va arribar al lideratge de l’SPD el mes de març passat com a gran esperança del partit per remuntar posicions davant la favorita dels sondejos, Merkel.

Durant tota la campanya electoral va assegurar que, amb ell, no hi hauria una nova gran coalició. I quan va enfonsar el seu SPD en el pitjor resultat històric electoral –un 20,5% dels vots– va ratificar-se en aquesta posició, a més de dir que era l’hora de “regenerar-se” en l’oposició.

En fracassar les negociacions per formar govern entre els conservadors, Els Verds i els liberals, diumenge passat, va mantenir-se en aquesta posició, fins assegurar que preferia noves eleccions que ajudar Merkel a governar. L’aposta de Schulz a favor de consultar de nou les urnes no és compartida ni per Steinmeier ni pels seus socis europeus i el món econòmic alemany.

No hi ha cap garantia que de la trobada de la setmana vinent a la seu presidencial en surtin negociacions de coalició i, després, un pacte de govern. L’hostilitat de Schulz vers Merkel és massa evident per imaginar-los plegats signant un pacte de coalició. Però s’obren un seguit de possibilitats, inclòs que Merkel i Schulz facin un pas al costat per deixar la feina a altres noms del partit i facilitar el compromís. O, també, que la cancellera opti pel govern de minoria que no volia, si és que l’SPD li garanteix, si més no, un suport parlamentari sòlid.

La impressió ahir, a Berlín, és que el procés de desgastament del lideratge de Schulz es pot precipitar. El naufragi com a candidat és evident. Si a més no és capaç de redreçar ara la situació, de manera que el diàleg acabi amb algun benefici per a l’SPD, la seva etapa com a president d’un partit en persistent crisi –com bona part de la resta de la socialdemocràcia europea– pot tenir un final abrupte.