Votar un feiner és normal
Els ciutadans de Catalunya estan cridats a les urnes en un dia entre setmana, un fet que té precedents
Els Estats Units, el Regne Unit, Irlanda i diversos països nòrdics acostumen a convocar les eleccions en jornades laborables
Les eleccions del 21 de desembre cauran en dijous. A Catalunya feia molts anys que no es votava entre setmana. La darrera vegada va ser per unes eleccions europees, l’any 1989, i també van ser en jornada laboral les del 1986 i el 1987. El 1982 també es va acudir a les urnes en dia feiner. La decisió de celebrar uns comicis en dijous ha aixecat, si més no, alguna suspicàcia. Certament, es fa difícil de predir quin electorat es pot mobilitzar més en un dia laborable. Les darreres enquestes indiquen una alta participació que podria superar el 80% i superar les del 27-S, que ja van fer un rècord amb el 77%. Els treballadors tenen la possibilitat de demanar un permís per acudir a les urnes sense que aquest temps se’ls descompti del sou. L’excepcionalitat d’aquestes eleccions, doncs, també ho serà pel dia en què es celebren. Tot i que és un fet poc habitual a l’Estat espanyol, en diferents països del món es vota en jornades laborables. L’exemple són Holanda, on se celebren habitualment els dimecres, o Dinamarca. Al Regne Unit es vota en dijous. Els horaris perquè els ciutadans puguin dipositar els seu vot són molt amplis. Els col·legis obren molt d’hora al matí i resten oberts fins a la nit. A Irlanda, normalment les eleccions cauen en divendres. Els recomptes es comencen dissabte al matí. En un altre país, el Canadà, les eleccions generals federals se celebren el tercer dilluns d’octubre, a excepció que sigui festiu, aleshores es vota el dimarts. La resta de comicis es convoquen a partir de la decisió de cada governador.
Als Estats Units, en dimarts
En dimarts i al novembre. És el dia escollit perquè els nord-americans elegeixin el seu president. Una llei dictada quan el país vivia eminentment del sector agrícola, escassejaven els mitjans de transport ràpids i només votava la població masculina i blanca, i que es remunta al 1845, any en què el Congrés va establir que les eleccions serien “el primer dimarts després del primer dilluns de novembre”. I per què el següent dimarts? També recau en els costums dels comerciants i la religió. L’1 de novembre era el dia aprofitat per fer balanç dels comptes del mes anterior i, a més, dia de Tots Sants. Els nord-americans tenen un permís d’unes hores per anar a votar i ho poden fer per correu, tot i que encara hi ha quinze estats que no ho permeten. Els dos grans partits nord-americans no han arribat mai a un acord per canviar a aquesta tradició. De fet, hi ha hagut algunes iniciatives per canviar aquest dia però totes han fracassat. Els detractors que es voti en un dia feiner consideren que afavoreix la baixa participació perquè hi ha molts treballadors que no demanen el permís per sortir i efectuar el seu vot. D’altra banda, hi ha països que habitualment voten en diumenge. A Itàlia, des que hi ha sufragi universal, es vota sempre en diumenge. A vegades, el vot s’allarga també fins dilluns perquè puguin votar les persones que treballen el cap de setmana. I és així en les generals, les regionals i les municipals.
A Suècia, Bèlgica, Alemanya, Polònia i França també es vota els diumenges. I a França, amb l’excepció d’algun departament d’ultramar, que ho fa en dissabte.
A l’Amèrica Llatina les eleccions se celebren normalment en diumenge, en molts d’aquests països el vot és obligatori.
