Cs i el PP pressionen per retirar els símbols grocs a Barcelona

Després d’aconseguir que la Junta Electoral ordenés retirar la pancarta que el 2 de novembre es va penjar a la façana de l’ajuntament de Barcelona per reclamar la llibertat dels presos polítics, els grups de Cs i el PP ja han fet els primers passos perquè també es limiti la presència de simbologia anàloga a la capital catalana durant la precampanya electoral. Ambdues formacions van anunciar ahir que o bé ja han presentat –en el cas dels populars– o bé presentaran aviat un recurs davant la mateixa junta perquè no es permeti la col·locació d’elements com ara llaços a la via pública, i que les fonts de la ciutat es deixin d’il·luminar de color groc en suport dels presidents de l’ANC i Òmnium i els consellers empresonats. La tesi que sustenta la petició és la mateixa que es va esgrimir en el litigi per la pancarta, i que defensa que l’ús d’aquestes representacions icòniques vulnera el principi de neutralitat exigible a qualsevol institució amb vista a les eleccions del 21-D, ja que, entre altres raons, alguns dels empresonats tenen la condició de candidats. “El consistori ha de garantir la pluralitat i la neutralitat”, va justificar ahir la líder de Ciutadans, Carina Mejías, mentre que el cap de la bancada popular, Alberto Fernández Díaz (PP), ho va aprofitar per assenyalar directament l’alcaldessa de Barcelona, recorrent a l’agudesa: “Colau es posa morada en il·luminar de groc fonts i edificis pels polítics presos, un fet que crea enrogiment democràtic.” La decisió d’engroguir l’aigua que brolla d’una trentena de fonts emblemàtiques de Barcelona, com la de Montjuïc, va ser acordada entre el govern d’Ada Colau i les formacions del bloc sobiranista al consistori –el PDeCAT, ERC i la CUP– dins una campanya de suport als presos. Es va començar a visualitzar a finals de la setmana passada, coincidint amb l’encesa dels ornaments nadalencs.

La façana del consistori ja es va llevar ahir sense la pancarta. L’executiu de BComú la va despenjar diumenge a la nit, tot i que ha decidit recórrer contra el manament de la Junta Electoral. El regidor de Presidència, Eloi Badia, va ser l’encarregat ahir d’actuar com a portaveu de l’executiu local en aquesta qüestió. Va subratllar, en primera instància, la seva disconformitat amb l’ordre però, posteriorment, va recordar que és de compliment obligat. Ja en clau més política, Badia va entrar en el moll de l’os del debat manifestant que elements com les proclames o els llaços grocs no són “l’anormalitat” en aquests comicis, sinó que “la gran anormalitat” és la presència de “candidats a la presó”. En termes molt similars es van expressar tant el portaveu del PDeCAT, Jaume Ciurana –“les eleccions no se celebren en una situació de normalitat institucional”–, com Alfred Bosch (ERC) i María José Lecha (CUP), que –tots dos a través de Twitter– van criticar la decisió de limitar l’ostentació d’aquesta simbologia.

En aquest seguit de reaccions, Ciutadans va anunciar que el de Barcelona no serà un cas únic i que demanarà que es tregui qualsevol element reivindicatiu, com ara pancartes, dels ajuntaments. Sant Cugat és un dels municipis on ja ho han demanat.