Política

judicialització del procés

El jutge Llarena retira l’ordre de detenció europea contra Puigdemont i els quatre consellers cessats

El magistrat argumenta que els fets que s’investiguen s’han dut a terme de manera “concertada per part de tots els investigats”

Si els exiliats a Bèlgica tornessin a l’Estat espanyol, serien automàticament detinguts

El jutge Pablo Llarena ha acordat retirar les ordres europees de detenció dictades contra Carles Puigdemont i els exconsellers Antonio Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí i que es comuniqui la seva decisió a les autoritats belgues, segons han informat fonts del Tribunal Suprem.

Llarena considera que s’han de retirar les ordres europees que va emetre la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela perquè està investigant “un delicte de naturalesa plurisubjectiva dotat d’unitat jurídica inseparable”, fet que requereix una única resposta per evitar respostes contradictòries.

En la resolució, el magistrat argumenta que desisteix de la col·laboració de la justícia belga perquè, després d’emetre les ordres, s’ha definit que els fets que s’investiguen s’han dut a terme de manera “concertada per part de tots els investigats” i que, per tant, considera que tots han de formar part d’una “unitat jurídica inseparable” que s’ha d’instruir al Suprem. És a dir, no vol que la justícia belga decideixi sobre la situació de Puigdemont i els altres quatre consellers destituïts. La justícia belga s’havia de pronunciar el proper 14 de desembre sobre si els extradia.

A més, exposa que, amb posterioritat que s’emetessin les ordres de detenció, “s’ha definit que els fets poguessin haver-se perpetrat mitjançant el concert de tots els investigats i amb una unitat jurídica inseparable”. 

Per això, “la depuració de les diferents responsabilitats penals hagi de ser portada de manera unificada, perquè d’una altra manera podria trencar-se la continència de la causa i conduir el procés a respostes contradictòries i divergents per als diferents partícips”, ha argumentat.

El magistrat del Suprem fa així un gir de 180 graus i demana al seu homòleg belga que no decideixi sobre si Puigdemont i els quatre consellers destituïts han de ser detinguts i lliurats a la justícia espanyola. D’aquesta manera, s’evita que la justícia belga decideixi, també, per quins delictes lliura tots cinc al Suprem ja que es podria haver donat el cas que els delictes imputats a uns i altres no coincidissin.

El magistrat apunta que tots ells han fet manifestacions sobre la seva intenció de tornar a Catalunya i ocupar els càrrecs si surten escollit el 21-D. “Tenen la intenció de retornar a Espanya amb la finalitat de prendre possessió i exercir uns càrrecs electes” ja que s’han presentat a les eleccions del 21-D. Si els membres del govern cessat exiliats a Bèlgica tornessin a l’Estat espanyol, serien automàticament detinguts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Nou atac dels ‘hackers’ d’Anonymous a webs de l’administració espanyola

El col·lectiu de hackers informàtics Anonymous ha fet caure diverses pàgines web de l’administració espanyola durant aquest dilluns en el marc d’una nova onada de l’‘Operació Catalunya’....

barcelona
 

Interior afirma que l’assalt a la comissaria de Cornellà és “un fet aïllat” que tenia com a objectiu els Mossos

Barcelona
 

ERC i PDeCAT demanen la compareixença de Grande-Marlaska per l’agressió a Jordi Borràs

Madrid
 

Rivera demana a Sánchez que activi el requeriment previ a l’aplicació del 155 perquè Torra “acati” la Constitució

Madrid
 

Costa respon a Albiol que “deixi tranquil” el codi penal per les declaracions de Torra d’”atacar” l’Estat

Barcelona
 

La fiscal general creu que no hi ha delicte ni en treure ni en posar símbols

Santander
 

Albiol insta la Fiscalia a estudiar si les declaracions de Torra d’”atacar” l’Estat fomenten la violència

Barcelona
 

Les entitats civils reclamen refer la unitat estratègica

prada
 
Itàlia
Tragèdia a l’A-10

Gènova emprèn el lent camí cap a la normalitat

roma