El jutge Llarena retira l’ordre de detenció europea contra Puigdemont i els quatre consellers cessats

El jutge Pablo Llarena ha acordat retirar les ordres europees de detenció dictades contra Carles Puigdemont i els exconsellers Antonio Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí i que es comuniqui la seva decisió a les autoritats belgues, segons han informat fonts del Tribunal Suprem.

Llarena considera que s’han de retirar les ordres europees que va emetre la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela perquè està investigant “un delicte de naturalesa plurisubjectiva dotat d’unitat jurídica inseparable”, fet que requereix una única resposta per evitar respostes contradictòries.

En la resolució, el magistrat argumenta que desisteix de la col·laboració de la justícia belga perquè, després d’emetre les ordres, s’ha definit que els fets que s’investiguen s’han dut a terme de manera “concertada per part de tots els investigats” i que, per tant, considera que tots han de formar part d’una “unitat jurídica inseparable” que s’ha d’instruir al Suprem. És a dir, no vol que la justícia belga decideixi sobre la situació de Puigdemont i els altres quatre consellers destituïts. La justícia belga s’havia de pronunciar el proper 14 de desembre sobre si els extradia.

A més, exposa que, amb posterioritat que s’emetessin les ordres de detenció, “s’ha definit que els fets poguessin haver-se perpetrat mitjançant el concert de tots els investigats i amb una unitat jurídica inseparable”. 

Per això, “la depuració de les diferents responsabilitats penals hagi de ser portada de manera unificada, perquè d’una altra manera podria trencar-se la continència de la causa i conduir el procés a respostes contradictòries i divergents per als diferents partícips”, ha argumentat.

El magistrat del Suprem fa així un gir de 180 graus i demana al seu homòleg belga que no decideixi sobre si Puigdemont i els quatre consellers destituïts han de ser detinguts i lliurats a la justícia espanyola. D’aquesta manera, s’evita que la justícia belga decideixi, també, per quins delictes lliura tots cinc al Suprem ja que es podria haver donat el cas que els delictes imputats a uns i altres no coincidissin.

El magistrat apunta que tots ells han fet manifestacions sobre la seva intenció de tornar a Catalunya i ocupar els càrrecs si surten escollit el 21-D. “Tenen la intenció de retornar a Espanya amb la finalitat de prendre possessió i exercir uns càrrecs electes” ja que s’han presentat a les eleccions del 21-D. Si els membres del govern cessat exiliats a Bèlgica tornessin a l’Estat espanyol, serien automàticament detinguts.