No fallarem

A la presó quasi tot és singular. També la noció del temps. Les noves i el dies passen d’una manera diferent que a fora. Sovint s’escapen amb la sensació d’haver-los perdut sense rebre res a canvi. Suposo que la monotonia té això i la monotonia, agradi o no, és la reina de la presó.

Afortunadament la meva monotonia s’ha vist trencada des de bon començament per la correspondència rebuda. La meva finestra amb l’exterior han estat les cartes. I confesso que dels milers de cartes rebudes encara ara (quan sembla que la sortida de presó és imminent després de quasi cinquanta dies tancat) moltes tenen la capacitat d’emocionar-me. Heu estat generosos amb la vostra solidaritat. Soc deutor de tanta estima, i només lamento haver respost només a una petita part dels qui m’heu escrit.

Us agradarà saber que fa pocs dies un funcionari (mentre obria les cartes davant meu, perquè si no ho sabíeu les cartes s’entreguen obertes i revisades –tot i que no llegides–) em va confessar que en la seva llarga història professional a les presons mai, mai, mai hi havia hagut uns presos amb tanta correspondència. Ho deia per en Cuixart i per mi –que compartim presó però no ens deixen veure’ns– però també pels membres del govern que són a Estremera i Alcalá-Meco.

Les cartes han estat, us deia, la meva finestra i també una lliçó permanent sobre la imaginació de tanta i tanta gent per expressar el seu rebuig a la repressió i la seva solidaritat. Suposo que més enllà del menyspreu que expressen diverses instàncies oficials i mediàtiques espanyoles contra tots nosaltres, algú està prenent bona nota de tot el que la societat catalana ha fet i està fent des de l’1 d’octubre i sobretot des del 16 d’octubre i el 2 de novembre, dates dels nostres empresonaments.

Els càlculs de l’Estat per ofegar-nos no els acaben de sortir. Ells disparen sense miraments per doblegar-nos. Ens posen a la presó, inventen noves figures delictives i penals, pressionen per foragitar seus socials d’empreses fora de Catalunya, parlen contínuament de divisió i fractura social, intervenen el Parlament i el govern legítim del país des d’una obra d’enginyeria jurídica –res a envejar a les d’enginyeria financera de De la Rosa a Urdangarin–, suspenen la legislatura i Rajoy convoca eleccions, ens ridiculitzen i difamen des de les seves atalaies mediàtiques i així podríem anar seguint i seguint...

El més destacat és que, malgrat tots els malgrats, nosaltres resistim. Ho fa el president Puigdemont des de Brussel·les, ho fem els que som a la presó, però sobretot ho feu vosaltres, els ciutadans des del carrer. Especialment brillant és el protagonisme dels joves en aquests darrers mesos. Els qui us preguntàveu on eren els joves, ara ja teniu la resposta. Per defensar la causa de la llibertat, la democràcia i la República, hi ha tot un país. Aquesta és la nostra força. Com ha estat la força de totes les grans transformacions democràtiques i socials en els darrers 100 anys. No hi ha cap més secret. De fet no hi ha cap secret.

Si ens mantenim ferms, convençuts, dignes, conscients que som els hereus dels nostres avantpassats que no varen tenir fortuna en la causa de la llibertat nacional, guanyarem. La duresa que l’Estat aplica contra nosaltres no pot durar eternament. Malgrat no ho diguin públicament, Europa ho viu incòmodament. Espanya està passada de voltes i el seu motor democràtic pot acabar esclatant.

Per això no podem fallar el 21-D. Del carrer a les urnes. De les mobilitzacions massives –com la del carrer Marina l’11 de novembre– al vot massiu. Ha parlat el carrer. Rajoy il·legítimament ens ha portat a les urnes. Doncs que parlin les urnes. I fem-ho des del convenciment que mai havíem estat tan a prop de la independència. La nostra sempre ha estat la causa de la democràcia. Les urnes mai ens han fet por. Ara, els qui les van témer el dia 1 d’octubre, els qui van ordenar colpejar els nostres veïns, pares, amics o coneguts amb les porres de la Guàrdia Civil, han decidit posar-les el 21-D. No fallarem. Hi anirem. Per derrotar el 155, per prosseguir el camí de llibertat i per assegurar que el president Puigdemont segueixi sent el nostre president.