Setge al procés sobiranista
El Suprem cerca ara els actes violents
El jutge demana a la Guàrdia Civil que detalli accions durant el 20 de setembre, l’1 i el 3 d’octubre i el 8 de novembre
També vers càrrecs del PDeCAT, ERC i la CUP
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va ordenar ahir a la Guàrdia Civil un informe detallat sobre els suposats actes violents ocasionats pel procés independentista a Catalunya, dels quals només sosté que van ser del bàndol “secessionista” i pels quals justifica la presó provisional del vicepresident Oriol Junqueras, el conseller d’Interior, Joaquim Forn, i els líders d’Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. A més, el jutge demana un altre informe “individualitzat” del que van fer líders del PDeCAT, ERC i la CUP per impulsar la declaració d’independència. Sense detallar cap nom, apunta a Marta Rovira i a Anna Gabriel, responsables dels respectius grups parlamentaris.
En concret, el jutge Llarena sol·licita “ un informe que, de forma individualitzada i seqüencial, identifiqui els diferents actes d’agressió, danys i els de greu resistència i intimidació, patits a Catalunya en ocasió del procés secessionista, els dies 20 i 21 de setembre, l’1 i el 3 d’octubre, i el 8 de novembre”. Diverses d’aquestes accions ja són investigades per jutjats arreu de Catalunya, arran de denúncies de particulars o la mateixa policia. El magistrat no pregunta pel miler de veïns ferits per les càrregues policials.
Pel que fa als càrrecs polítics i la seva relació amb entitats sobiranistes com ara l’ANC i l’AMI, vol saber el paper de cada una de les persones que integren l’anomenat comitè estratègic (vegeu el gràfic adjunt), que recull EnfoCATs, un document apòcrif i sense datar trobat a casa del llavors secretari general de Vicepresidència i Economia, Josep Maria Jové. Aquesta informació, la sol·licita al titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que des del març investigava en secret –amb intervenció de telèfons– l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. Curiosament, gran part de la documentació ara requerida pel magistrat Llarena és la que ahir el jutjat d’instrucció 13 va entregar a les defenses de la vintena d’investigats, la meitat càrrecs públics cessats, i a l’acusació popular de Vox. En aquesta nova documentació, la Guàrdia Civil, en un informe del 28 de novembre, detalla el contingut d’una agenda Moleskine trobada a casa de Jové. En aquesta agenda es recullen negociacions del procés des del febrer del 2015 fins al març del 2016, amb detalls de noms, com el d’Artur Mas i Benet Salellas.
Dos milions i escoltes
També es recullen les declaracions com a testimonis que responsables del govern i de mitjans de comunicació van fer a la comandància de la Guàrdia Civil. S’hi detalla que Presidència tenia una partida de dos milions d’euros per a la companya de publicitat i se’n van gastar mig milió. I, en un informe anterior, del 8 de novembre, la Guàrdia Civil assegura que els investigats d’Economia “van rebre suport de la policia autonòmica i escoltes per detectar i dificultar la tasca d’altres agents de l’autoritat”.
D’altra banda, la direcció de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) va emetre ahir un comunicat en què desmenteix que des d’aquest servei es negués la informació requerida per la policia espanyola durant l’escorcoll ordenat pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, dimarts passat. El TSJC va informar que, en negar-s’hi, l’Idescat va ser escorcollat. L’Idescat detalla que el director Frederic Udina va atendre els agents que volien saber si la plataforma tecnològica Cerdà tenia dades censals que s’haguessin usat per al referèndum de l’1-O.
Junqueras retreu al magistrat que “no és objectiu”
El vicepresident Oriol Junqueras és “una persona pacifista” i “si ha de tenir algun paper en la política és precisament el de treballar en contra del que representa l’acció violenta”. Aquest és un dels principals arguments que l’advocat del líder d’ERC, el penalista Andreu van den Eynde, exposa en el recurs presentat ahir a la sala penal del Tribunal Suprem per demanar-ne la llibertat provisional i que pugui participar en la campanya, negada per l’instructor Pablo Llarena, tot assegurant que Junqueras, Forn, Cuixart i Sànchez podrien provocar “una explosió violenta”. Van den Eynde retreu al magistrat que “no ha objectivat” els indicis del delicte que s’imputa al vicepresident ni detalla els riscos de la reiteració delictiva. “El delicte de rebel·lió té a veure amb l’exercici de la violència i no amb la ideologia política”, sosté el lletrat. Van den Eynde afirma que el jutge Llarena pren com a vàlides unes manifestacions “mai sotmeses a contradicció”, i que l’informe EnfoCATs, en el qual es basa el jutge del Suprem, “és apòcrif”, no va ser encarregat per Junqueras i s’oblida de la cita clau de l’1-O.
