Trump aposta per tornar a anar a la Lluna i colonitzar-la
El president dels EUA desenterra la cursa espacial sense detalls ni dates concretes
La idea és crear una estació fixa al satèl·lit abans de conquerir Mart “i altres mons”
El president dels EUA, Donald Trump, vol que els Estats Units recuperin l’hegemonia espacial i creu que no hi ha millor manera per fer-ho que tornar a posar un astronauta a la Lluna. I, quan ho faci, explorar les opcions per allargar el viatge fins a Mart i “molts més mons”.
Quan fa justament 45 anys de l’última missió al satèl·lit (l’Apollo 17, el 1972), Trump va decidir redirigir el programa espacial de la NASA per tornar a enfocar-lo cap a la Lluna. “No només plantarem la nostra bandera i hi deixarem una petjada, establirem els fonaments per a una possible missió a Mart. I potser, algun dia, a molts més mons”, va prometre Trump en la signatura d’una directriu que haurà d’“assegurar que el programa espacial nord-americà torna a liderar i inspirar tota la humanitat”.
La idea de tornar a la Lluna no és nova en l’administració actual, que fa mesos que calcula fer aquest pas ple de simbolisme, retornant la memòria col·lectiva a la cursa espacial de la guerra freda quan, per molts, els EUA eren grans. Casualment, tornar a la grandesa nord-americana és el lema del trumpisme.
La idea és quedar-se a la Lluna, instal·lant-hi una base més o menys estable per continuar les “exploracions i descobertes” de Mart i el conjunt del sistema solar, i, d’allà, promoure viatges al planeta roig. La directiva de Trump, com moltes de les que ha signat en el primer any de mandat, no estableix dates ni detalls concrets més enllà de la idea genèrica i l’objectiu final.
La NASA és l’única agència científica que no ha patit les retallades de l’administració Trump: comptarà amb 16.190 milions d’euros, una partida semblant a la d’anys anteriors, però que estarà entre els fons més baixos de tota la seva història.
Redirigir el programa espacial significa desfer l’aposta del seu predecessor, Barack Obama, que creia que calia abandonar la Lluna i apostava directament per enviar una tripulació a Mart. Segons l’administració anterior, es preveia que es podria arribar al planeta roig a mitjan dècada del 2030.
La idea de colonitzar la Lluna no és nova. Moltes empreses privades desenvolupen projectes d’instal·lacions permanents al satèl·lit, bàsicament per a mòduls i càpsules subcontractats pel govern federal, en una aliança que permeti continuar l’exploració de l’univers, però amb l’objectiu final de promoure el turisme espacial.
El govern Trump tampoc ha tancat la porta a l’aliança amb altres països en aquesta nova croada lunar; alguns, com ara el Japó, l’Índia i la Xina, ja estan treballant per establir-se a la Lluna en missions d’investigació i recerca.
Eleccions cabdals per al Senat a Alabama
El focus polític de la setmana s’ha instal·lat a Alabama, que ahir va viure una jornada electoral crítica per als EUA. En joc no només hi havia un seient al Senat: a banda d’un nou plebiscit per a l’administració Trump, era un referèndum al sotrac social que viu el país amb l’onada de denúncies per assetjament sexual. El candidat republicà, Roy Moore, exjutge del Suprem d’Alabama acomiadat dos cops per no haver aplicat la llei i defensor de polítiques ultraconservadores i de l’extremisme religiós, és al centre de la crítica per denúncies d’assetjament a adolescents fa 40 anys, unes acusacions que qualifica d’invents de la premsa i els demòcrates.
El seu rival, Doug Jones, exfiscal que va perseguir membres del KKK acusats de bombardejar una església negra (on van morir quatre noies), té una oportunitat d’or per protagonitzar un canvi més que simbòlic.
Cap demòcrata ha guanyat a Alabama una elecció al Senat des del 1992, i les opcions abans que sortís l’escàndol de Moore eren mínimes. Segons els sondejos, el republicà només té un avantatge de 2,2 punts, en un estat on Trump va guanyar per més de 27 punts de diferència.
