Política

Rosa Peñafiel

Número 7 a la candidatura de la CUP per Lleida

“La bèstia del franquisme segueix donant fuetades”

Feminista, neta d’un lluitador antifranquista de Lleida, va rebutjar que la Paeria li dediqués un carrer mentre n’hi hagi de franquistes. Independent a la CUP

S’ha produït durant anys una banalització del franquisme, i això és el que ens ha portat a la situació actual
Es presenta en el 7è lloc de la llista de la CUP a Lleida, però no n’és militant. Prové de la lluita iniciada fa un any contra la presència de noms franquistes als carres de Lleida. En què consisteix, aquesta lluita?
Al meu avi li van concedir un carrer a Lleida. Era un obrer andalús que va venir a Catalunya a guanyar-se la vida, com tants d’altres. Es va implicar en la lluita sindical i política durant el franquisme. Per la seva trajectòria, la ciutat li va concedir el nom d’un carrer. Però a la família vam decidir que no volíem que l’hi donessin mentre hi hagi també personatges franquistes als carrers de la ciutat. Pensàvem que estar al mateix nivell de reconeixement que els franquistes, els mateixos que el perseguir i el van ficar a la presó, no era coherent. Vam impulsar un manifest i la plataforma Lleida Lliure de Franquisme, perquè l’Ajuntament retirés els noms franquistes dels carrers.
Amb quin resultat, de moment?
La plataforma té un suport bastant transversal. És cert que hi ha partits que no l’han signat, com ara els socialistes, que estan al govern de la Paeria, i el PP. Però sí molts altres partits i entitats. Tot i la nostra petició, la Paeria ha rebutjat retirar aquests noms franquistes, i finalment hem presentat una denúncia al jutjat per incompliment de la llei de memòria històrica. És una llei vigent i que s’ha de complir. Com a constitucionalistes que són, els reclamem que compleixen amb la llei de la memòria i que dignifiquin les víctimes del franquisme.
Qui era, el seu avi?
Antonio Cantano era un sindicalista convençut.Va venir aquí per treballar a la construcció. De seguida va prendre consciència de les mancances de drets dels treballadors, s’hi va implicar, i va ser un dels fundadors de Comissions Obreres a Lleida. Es va convertir en un militant antifranquista convençut. Per culpa d’això va patir represàlies. Estava a les llistes negres dels empresaris i ningú no li donava feina. La meva àvia va haver de portar el pes de la casa, van viure amb moltes restriccions, i sempre sota amenaça. Jo mateixa, de petita, vaig poder veure la policia entrant a casa del meu avi, escorcollant-la, trencant els matalassos a veure què hi trobaven. Aquell odi, quaranta anys després, encara continua, reprimint a qui pensa diferent.
Va estar a la presó?
Va ser un dels 113 detinguts de l’Assemblea de Catalunya, cosa que el va portar a la Model. Va estar empresonat per les seves idees polítiques, acusat de rebel·lió, de la mateixa manera que ara tornem a tenir presos polítics. Una vegada un policia li va dir durant un interrogatori: “Andaluz de mierda, ¿por qué luchas por estos catalanes, si ellos algún día te van a dar una patada en el culo?”, En canvi, el que va passar és que l’any 1994 aquests catalans que deia aquell policia van concedir al meu avi la medalla Francesc Macià de la Generalitat al treball. Catalunya és un país de mestissatge, d’inclusió, i la repressió que van viure aquells homes i dones està tornant.
El seu avi va conèixer Puig Antich.
Sí. Estaven a la Model en mòduls diferents, però es van conèixer i es van tractar diverses vegades. La nit que van matar Salvador Puig Antich va ser molt dura, el pitjor moment de la seva vida, i penso que l’hem de recordar sempre. Allò va marcar el meu avi d’una manera molt fonda i personal. Puig Antich tenia l’edat del seu fill.
Ara, una neta és en una llista a les eleccions. Se sent hereva d’aquelles lluites?
Tots ho som. Tenim la responsabilitat de continuar amb la dignitat d’aquells homes i dones que van lluitar per transmetre’ns una societat millor. No tenien por: la necessitat de llibertat i dignitat està per damunt de qualsevol cosa. És el que dona sentit a la vida. Ara, hem de fer la mateixa lluita. Ens han pres la llibertat, ens estan reprimint, tenim exiliats, presos polítics, i tenim la responsabilitat de conquerir aquesta dignitat. Ens volen de genolls, i això no podem acceptar.
Per què va acceptar anar amb la CUP?
La CUP és un espai de coherència amb les lluites que defenso. I m’agrada quan els diuen radicals: els ho diuen com si fos dolent, però per mi és del tot postiu. Radical és anar a l’arrel dels problemes, per solucionar-los. M’hi sento molt còmoda, en aquest espai. Com a independent, això sí. La meva lluita és ara mateix finalitzar el que vam iniciar amb els carrers franquistes, per treure’ls i tornar la dignitat i la memòria a les víctimes. Hi ha 9 carrers a la ciutat que homenatgen franquistes. N’hi ha un de molt flagrant, l’alcalde Areny, que va ser paer l’any 1939 i que està documentat que va firmar depuracions de funcionaris, deportacions de lleidatans. Té un carrer i una passarel·la sobre el Segre.
A Lleida governa el PSC, que és d’arrel democràtica i catalanista. Per què creu que ho accepta, això?
És inexplicable. I encara menys amb el que estem vivint ara, que és una segona part del franquisme. La bèstia del franquisme segueix donant fuetades: l’actuació de l’Audiencia Nacional, presos polítics, càrregues de la policia contra ciutadans pacífics... S’ha fet durant anys una banalització del franquisme, i això ha estat una anomalia democràtica que ens ha portat on estem ara. La Transició, com diu la meva amiga Antonieta Jarne [historiadora a la UdL], que m’ha acompanyat en el manifest, va ser una transacció. Els franquistes se’n van anar a dormir franquistes i es van aixecar demòcrates. I això ho estem pagant ara.
La seva lluita també és el feminisme.
Sí, a través de l’associació Dones de Lleida, soc de les últimes que s’han afegit a aquesta entitat que lluita contra la violència masclista. Ara estem involucrades en la lluita per un centre públic d’urgència per a dones maltractades a Lleida. L’Ajuntament ha posat a licitació el servei per donar-lo a una empresa privada. Nosaltres volem que sigui públic i amb personal qualificat. No es pot mercantilitzar la violència masclista.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Noam Chomsky i més d’un centenar d’acadèmics d’arreu del món reclamen la llibertat dels “presos polítics”

Els signants exigeixen a la Unió Europea que actuï per aturar la repressió espanyola

Alerten que la democràcia espanyola “viu els seus dies més foscos des del 1978” i “taca” de manera permanent la democràcia europea

Barcelona
 

Millo acusa Colomines i Borrell d’haver intentat “trencar els ciments de la convivència”

Barcelona
 

ERC, el PDeCAT i En Comú Podem presenten esmenes a la totalitat als Pressupostos de l’Estat

Barcelona
 

El govern espanyol cessa la directora general d’Exteriors i el director de l’Escola d’Administració Pública

madrid
 

Mas acusa el govern espanyol “fer gal·la de la seva prepotència” en sumar la Generalitat a la demanda contra ell pel 9-N

 

Un exministre eslovè veu “indignant” empresonar polítics i diu que l’Estat vol “humiliar” Catalunya

barcelona
 

El Parlament britànic diu que les ’fake news’ espanyoles sobre Catalunya no eren certes

 

Bildu veu el comunicat d’ETA com “una contribució definitiva a la pau i la reconciliació”

bilbao
 

El govern espanyol aprofita el 155 per sumar la Generalitat a les demandes contra Mas