Eleccions 21-D
Incertesa a les urnes
5,5 milions de catalans estan avui cridats a votar en les primeres eleccions de la Generalitat convocades pel govern espanyol
L’elevada participació i quines majories s’acabaran formant són algunes de les incògnites
La participaciópodria superar la del 27-S; tot un rècord (77,4%)
El panorama no podria ser més incert. Avui, 5,5 milions de catalans estan cridats a votar, en les primeres eleccions de la Generalitat convocades pel govern espanyol i amb l’executiu català suspès, i perseguit per la justícia pel referèndum de l’1-O i la declaració d’independència. Amb el president Puigdemont i diversos consellers a l’exili, amb el vicepresident Junqueras i el conseller Forn a la presó (com els líders de les entitats sobiranistes), l’independentisme hi concorre forçat per la pressió judicial i política de Rajoy. Dos anys i escaig després de les eleccions del 27-S, en què Junts pel Sí (la candidatura integrada pel PDeCAT, ERC i independents) va treure 62 diputats, arriba una cita electoral que torna a ser plebiscitària: a favor o en contra de l’aplicació de l’article 155, que ha suspès la Generalitat; a favor o en contra del procés sobiranista. Així s’ha articulat tota la campanya, en funció d’esprémer aquests missatges. Els sondejos han atorgat a ERC i a Cs la possibilitat de la victòria, per bé que no es pot descartar que la llista de Puigdemont, Junts per Catalunya (JxCat), acabi donant una sorpresa.
La incertesa és a tots els fronts: si guanya l’independentisme, de quina majoria disposarà i quines accions podrà tirar endavant? Quin paper tindrà Catalunya en Comú Podem en cas que tingui la clau de la governabilitat, tant si no sumen els independentistes com si el necessiten els del bloc del 155? Madrid acceptarà un hipotètic govern sobiranista i aixecarà el 155? Els presos o els exiliats podran assumir la presidència o l’acta de diputat? Si la sorpresa arribés per la banda d’un triomf del bloc constitucional, caldria veure, de nou, la correlació de forces. Cs capitalitzarà el vot unionista? El PSC traurà rèdit d’haver presentat Iceta amb una aura presidencialista? I amb qui estarà disposat a pactar Iceta –després d’haver fet equilibris en tota la campanya– per propiciar la governabilitat? El que sí que sembla previsible és una profunda atomització de les forces polítiques (cal recordar que la majoria es troba en 68 diputats i el 27-S Junts pel Sí i la CUP van sumar 72 diputats). Tot plegat, amb l’auguri que hi ha haurà una elevada participació, que podria augmentar el rècord històric que es va produir en les eleccions del 27-S del 2015 (aleshores va ser del 77,4%).
Avui estarà ben viu el record de l’última vegada que els catalans van acudir a les urnes, encara no fa ni tres mesos: va ser en el referèndum de l’1-O, marcat pels intents de sabotejar-lo del govern espanyol i per la violència policial contra els ciutadans que defensaven els col·legis electorals.
Avui l’ANC, ERC, la CUP i els comitès de defensa de la República (CDR) tenen previst desplegar una xarxa d’apoderats pels col·legis electorals per seguir de prop l’escrutini i fer un “recompte paral·lel”.
Més vot exterior
El vot dels catalans residents a l’exterior ha augmentat en aquests comicis un 81,53% respecte del que va tenir lloc el 27-S. Segons anunciaven ahir el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i el secretari tècnic del Ministeri de l’Interior, Juan Antonio Puigserver, fins ahir s’havien acceptat 39.521 sol·licituds de votants residents a l’estranger, un augment significatiu respecte de fa dos anys, tot i que la participació de l’exterior no arriba ni a una sisena part dels 226.381 catalans residents fora de l’Estat amb dret a vot, segons les dades de l’Instituto Nacional d’Estadística (INE). Segons l’ACN, els voluntaris que s’han organitzat per supervisar el vot exterior als consolats han denunciat anomalies i dificultats perquè el material electoral no ha arribat o ho ha fet tard en algunes ciutats i perquè el personal funcionarial i diplomàtic no els ha permès comptar el vot per correu que ha arribat als consolats. Millo atribuïa ahir qualsevol disfunció al “funcionament postal” de cada país afectat. L’enviament de tot el material es fa simultàniament a tot arreu, defensa.
Per altra banda, el vot per correu ha caigut un 26,5% respecte de fa dos anys. D’un cens de residents a Catalunya de 5.328.013 electors, s’han acceptat 78.876 sol·licituds de vot per correu, quan el 2015 van ser 107.421 les persones que van optar per enviar per correu postal el seu vot.
En aquestes eleccions, el total del cens electoral suma 5.554.394 persones, un 0,79% més que fa dos anys. D’aquests, 136.000 són nous votants que han fet els 18 anys en els últims temps. Barcelona, amb 4,1 milions d’electors, és la demarcació més gran, seguida de Tarragona (566.000), Girona (517.000) i Lleida (313.000). Avui, 12.321 mossos faran vigilància estàtica als col·legis electorals (n’hi haurà 2.680 repartides en els 947 municipis del país), juntament amb policies locals. Això vol dir que cada col·legi estarà vigilat, com a mínim, per una parella de mossos, un increment al qual Enric Millo va restar importància.
