Domènech s’estavella contra els dos blocs i no té la clau

No hi ha hagut l’efecte Ada Colau de les municipals ni Xavier Domènech ha sabut traslladar les dues victòries electorals espanyoles al Parlament. Aspirava a obtenir pel cap baix quinze diputats essent el candidat Borgen (president sense guanyar en vots) i a tenir la clau de la governabilitat, però la coalició formada per Catalunya en Comú i Podem s’estrena amb un resultat pitjor que els onze escons de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) i els tretze d’ICV en solitari en els comicis anteriors, el 2012, i tampoc no serà una força decisiva per formar govern. Amb només vuit parlamentaris, Domènech ha quedat esclafat entre els dos blocs que pretenia trencar: el de la unilateralitat independentista i el de l’article 155 de la Constitució.

L’equidistància, la indefinició, l’ambigüitat, les divergències amb Albano Dante Fachin, les intervencions de Pablo Iglesias culpant l’independentisme d’haver contribuït a despertar el fantasma del feixisme... Poden ser múltiples els factors que expliquin aquest començament de singladura per als comuns que avui analitzaran amb urgència. La jornada de reflexió la traslladen a l’endemà de les eleccions.

“L’origen d’aquestes eleccions era il·legítim, però el seu resultat és sagrat. En aquest resultat, que cal acatar, a nosaltres ens han col·locat a l’oposició, que exercirem per construir el futur que necessita aquest país”, va valorar d’entrada Domènech, ahir, amb un to apagat. Tot seguit va admetre que no són els resultats que esperava, però que està “orgullós” d’haver formulat la campanya en termes de superació de blocs. El sabadellenc va vaticinar que en el futur els comuns “han de continuar construint-se” per esdevenir “la força de govern que desencalli la situació” i va descartar la possibilitat de desconfluir i va llançar un missatge a Pablo Iglesias. Justament, una de les incògnites que sorgiran a partir d’ara és si Podem voldrà caminar cap a la fusió o mantenir la marca pròpia a Catalunya.

L’únic consol que li podia quedar a Domènech hauria estat “tenir la clau”, un dels objectius de les eleccions, però la suma de l’independentisme ha avortat aquesta possibilitat. La polarització els ha passat factura, com va passar el 27-S amb la candidatura de Lluís Rabell. Els podemites redueixen la seva representació a la cambra, perquè fins ara tenien quatre parlamentaris i ara queden amb l’acta de Jéssica Albiach, que repeteix, i la de Yolanda López a Tarragona. Al seu torn, ICV empata amb Podem amb dos diputats: veu retallada la seva presència a l’hemicicle (fins ara tenia tres escons) i solament se salven els seus dos coordinadors generals, Marta Ribas (número 4) i David Cid (7). EUiA queda igual, amb l’acta de Joan Josep Nuet.

Per demarcacions, la bufetada més gran se l’enduen a Barcelona, on perden dos diputats respecte de CSQP. Tanmateix, representa un cop fort la pèrdua de la representació que ICV tenia a Girona des de 2003. A Lleida, els comuns tampoc no reïxen.

Si Catalunya en Comú naixia amb l’aspiració d’esdevenir el PSUC del segle XXI, no ha quedat lluny dels últims resultats del PSUC en declivi, l’any 1984, quan Antoni Gutiérrez Díaz va obtenir sis escons. Des de 1999, amb Rafael Ribó, que l’espai polític de Domènech no quedava tan mal parat.

L’historiador va seguir la nit electoral al campus del Campus Universitari de la UPF de la Ciutadella, un espai amb un doble simbolisme: a pocs metres de Parlament i després d’enfilar la campanya amb apel·lacions al vot jove descontent amb les taxes universitàries. L’acompanyaven amb cara llarga Colau i dirigents d’ICV i EUiA. De la direcció estatal de Podem no hi havia ningú.