Puigdemont exigeix a Rajoy que restitueixi l’autogovern

“En les circumstàncies més inversemblants imaginables”, és a dir, havent d’enregistrar des de l’exili de Brussel·les i difondre per les xarxes socials el tradicional missatge de Cap d’Any del president de la Generalitat, Carles Puigdemont es va adreçar dissabte poc abans de les nou del vespre als catalans per desitjar-los que el 2018 gaudeixin dels valors fundacionals de la República. En un discurs d’uns set minuts, va instar en dues ocasions el govern de Mariano Rajoy i la resta d’institucions de l’Estat a reconèixer i acceptar el resultat de les eleccions del 21-D i, per tant, “que rectifiquin allò que no funciona, que reparin el dany causat i que restitueixin tot allò que han destituït sense el permís dels catalans”. Acceptar el resultat voldria dir restaurar l’autogovern, començar a negociar políticament amb el govern legítim de Catalunya i saludar així “finalment l’era del diàleg i la negociació”, que és el que esperen, va recordar Puigdemont, no solament els catalans i els espanyols, sinó també molts ciutadans europeus i els seus governs i institucions.

Hi havia una gran expectació per la possibilitat que fes algun tipus de referència al seu retorn. El discurs, que no va ser emès per TV3, com és tradicional, sinó pel 3/24, igual que el del rei Felip VI la nit de Nadal, arriba en plena negociació entre la seva llista –vencedora en el bloc independentista el 21-D–, la d’Esquerra i la de la CUP per investir un president a final de gener, amb l’interrogant sobre la taula sobre l’eventual final de l’exili de Puigdemont. Doncs bé, el president té intenció de tornar aquest 2018, segons donava a entendre en l’ambigua part final del missatge. Primer va anunciar que “d’aquí a un any, el discurs de Cap d’Any del president de la Generalitat es farà des del Palau de la Generalitat” i després va afegir-hi un “fins aleshores” gens casual que alimentava l’especulació i insinuava que el pensa pronunciar ell. D’entrada, Rajoy, en virtut dels poders que es va arrogar amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, ha fixat per al 17 de gener la sessió inaugural de la nova legislatura al Parlament, de manera que el 31 és la data límit per a la investidura d’un president en primera fase, per majoria absoluta –48 hores més tard, en segona, simple–.

Sigui com vulgui, el president, amb un llaç groc a la solapa i dues banderes, catalana i europea, al darrere, va preguntar a l’Estat de què ha servit tanta repressió i haver provocat tant de dolor a les víctimes de la violència de l’1 d’octubre, als membres del govern i de la mesa del Parlament, als alcaldes i als líders socials empresonats, però també als bombers, mestres i policies que han d’acudir als jutjats “o han de témer una delació ideològica”. “Era aquesta la proposta espanyola per a Catalunya?”, va preguntar.

Puigdemont no es va estar de constatar que l’estratègia de suprimir l’autogovern, intervenir la Generalitat i convocar ràpidament les eleccions al Parlament pensant que venceria el bloc constitucionalista ha fracassat estrepitosament i el partit de Rajoy “ha quedat relegat a la darrera posició”. Lluny de considerar-se destituït, va celebrar que el govern que presideix, després del 21-D, pot mantenir el suport parlamentari. Així, el cap de l’executiu va donar per fallida “la recepta de la violència, la repressió i la liquidació de l’autogovern”, una solució que pretenia ser “ràpida i indolora, un remei gairebé miraculós”.

El missatge va mencionar la presó del vicepresident, Oriol Junqueras; el conseller Joaquim Forn; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez. “Fa només un any, ningú a Catalunya ni a Europa hauria pogut ni pensar que assistiríem a la vergonya i a l’escàndol de tenir, avui, presos polítics a les presons d’un país de la Unió Europea”, va lamentar. “Són a la presó per les seves idees polítiques, i això ho sap tothom”, va reblar.