Cs, en el punt de mira

Des del seu naixement, sempre s’ha especulat sobre qui finançava Ciutadans. Un dels més crítics ha estat el diputat al Congrés per ERC Gabriel Rufián, que vincula la formació taronja amb l’Íbex. Durant aquesta campanya electoral, s’estima que els d’Inés Arrimadas s’han gastat prop de 2,1 milions d’euros, i el cap de llista per Lleida, Jorge Soler, va al·legar, curiosament, que estalviaven molt perquè no feien cafès i així podien gastar més en els comicis.

Al marge d’aquesta polèmica, el que és segur és que els números de Cs estan en el punt de mira després de l’informe que ha presentat el Tribunal de Comptes sobre els exercicis 2014 i 2015. La institució suspèn les xifres de Ciutadans de l’any 2015 –“no reflecteixen adequadament la situació financera i patrimonial de la formació”, matisa l’ens fiscalitzador– i assenyala un seguit de possibles anomalies i errors. L’informe comença amb una afirmació rotunda: “Els saldos referits als comptes bancaris titularitat de les institucions contenen, amb caràcter general, nombrosos errors i omissions en registre comptable d’entrades i sortides de fons.” El Tribunal de Comptes deixa clar que no ha pogut fiscalitzar a fons tots els números de Cs perquè el partit no ha incorporat la comptabilitat dels grups parlamentaris a les Corts del País Valencià i Castella i Lleó, ni de l’Assemblea d’Extremadura, ni tampoc dels grups polítics de 574 entitats locals.

A partir d’aquí, es van detallant situacions anòmales com ara registrar com a donacions el pagament per part de terceres persones de determinades factures electorals emeses a nom del partit, per un import total de 14.371,16 euros. Aquesta circumstància vulnera la llei de finançament de partits –que prohibeix a les formacions “acceptar que, directament o indirectament, terceres persones assumeixin el cost de les despeses que genera la seva activitat”– i, com reconeix el Tribunal de Comptes, podria derivar en una sanció.

També s’indiquen altres aspectes erronis: no registrar com a ingressos de l’exercici 2015 un import de 678.023,15 euros, corresponents a la subvenció concedida pel Parlament de Catalunya; no declarar com a despeses electorals un import acumulat de 166.28,19 euros; diversos errors de contractació de personal; duplicitat de despeses, etcètera. La llista d’anomalies de la formació d’Albert Rivera afecta diverses agrupacions locals a Catalunya com ara Cornellà, Sant Cugat, l’Hospitalet de Llobregat i Lleida.

El PP ja ha aprofitat aquest estudi per atiar encara més la guerra que manté amb Ciutadans arran dels resultats de les eleccions del 21-D. El coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo, ha assegurat que el missatge “regenerador” que propugna la formació taronja és “incompatible” amb les conclusions del Tribunal de Comptes. El número dos de Cs, Carlos Carrizosa, per contra, ha defensat els comptes de la seva organització i ha subratllat que l’informe que no avala la comptabilitat de Ciutadans en realitat només reflecteix una “diferència de criteri” sobre quan cal justificar les subvencions.