Política

Impuls de May a Irlanda del Nord

PROGRÉS

El repte principal de la nova ministra britànica per a l’Ulster és restaurar-hi el govern un any després que se suspengués

La remodelació del govern de la primera ministra acaba qüestionant la seva autoritat

Quan es compleixen vint anys (el 10 d’abril) dels acords de pau de Divendres Sant, que van posar fi a 30 anys de conflicte armat entre els republicans catòlics proirlandesos i els unionistes protestants probritànics, Irlanda del Nord està sense govern des de fa un any. El 9 de gener del 2017 el malaurat Martin McGuinness, del Sinn Féin, va dimitir com a viceprimer ministre en protesta per un presumpte cas de corrupció del DUP, i des de llavors el principal partit unionista i el Sinn Féin han estat incapaços de renovar el govern compartit a què els obliga l’acord de pau.

La remodelació de gabinet que ha portat a terme la primera ministra britànica, Theresa May, ha inclòs el nomenament d’una nova ministra per a Irlanda del Nord. Es tracta de Karen Bradley, matemàtica de 47 anys que va treballar 20 anys en importants auditories internacionals i fins ara ministra de Cultura. El seu nomenament va estar motivat per la renúncia del seu antecessor, James Brokenshire. Els tres principals reptes de la nova ministra són restaurar el govern, les converses del Brexit i la restauració de la memòria històrica. Fins ara han fracassat les tres tandes de converses per formar govern. El DUP en demana una altra i, si no hi ha acord, que Londres intervingui l’autonomia com va fer del 2002 al 2007. El Sinn Féin ha deixat clar que no acceptarà que siguin governats des de Londres mentre el DUP sigui soci de govern.

El govern de May no té cap intenció de suspendre l’autonomia, conscient que la delicada situació a la frontera provocada pel Brexit complicaria encara més les coses i posaria en perill el procés de pau. Una altra opció seria convocar noves eleccions, però el DUP no vol perquè en les últimes el Sinn Féin es va quedar a mil vots. El nomenament de Bradley endarrerirà la nova tanda de converses perquè abans ha de conèixer totes les parts i posar-se al dia, però May confia que donarà un nou impuls a les negociacions.

El segon repte per a la nova ministra serà garantir que la nova fase de negociacions del Brexit afavoreixen els interessos nord-irlandesos i eviti la frontera física entre el nord i el sud de l’illa. I el tercer és posar en marxa una consulta popular per crear institucions que ajudin els familiars de les víctimes del conflicte armat a trobar els desapareguts. És complicat que pugui tirar-lo endavant perquè requereix la col·laboració d’exmembres de l’IRA i de paramilitars lleialistes que podrien ser processats pels crims comesos.

A tot això cal afegir-hi que les relacions entre Dublín i Londres no són les millors. Sense anar més lluny, ahir del primer ministre irlandès, Leo Varadkar, va dir que comparteix l’aspiració de crear una Irlanda unida que inclogui el nord, unes declaracions molt criticades pels protestants probritànics del DUP.

La remodelació del govern de May no ha tingut els efectes que preveia, i es qüestiona la seva autoritat després que alguns ministres es neguessin a ser moguts i d’altres dimitissin com a protesta. El Daily Telegraph la va qualificar com “la nit dels ganivets afilats”. La ministra d’Educació, Justine Greening, va dimitir dilluns a la nit, després que May la volgués relegar a secretària d’estat de Benestar. El ministre de Sanitat es va negar a acceptar el Ministeri de Negocis. Chris Grayling no va voler a ser nou president del partit tot i ser anunciat i en el seu lloc es va nomenar Brandon Lewis. La remodelació ha estat qualificada de “desastre” per la premsa i d’“irrellevant” perquè no s’ha tocat el nucli dur. Ahir al matí ja es va reunir per primer cop el nou gabinet.

10.04.18
Es compleixen
20 anys dels acords de pau a Irlanda del Nord.
09.01.17
El govern
nord-irlandès es va col·lapsar i encara no s’ha resolt el problema.

El ministeri del no-pacte

En una nova mostra de la contradicció del govern de May, dins de la remodelació de gabinet, la primera ministra va nomenar Steve Baker (segon del Ministeri del Brexit) perquè treballi en la possibilitat que el Regne Unit es retiri sense pacte de les negociacions amb la Unió Europea. Li va donar una cadira al Consell de Ministres i ahir va atendre la seva primera reunió. Baker és un dels més acèrrims euroescèptics del partit conservador. S’interpreta el seu nomenament com una concessió als euroescèptics tories després d’haver escollit l’europeista David Lidington com la seva nova mà dreta. Aquest ha estat un nou missatge contradictori de la primera ministra, després d’haver promès a la UE que, en cas que no hi hagi acord, adoptaria la regulació europea, en una concessió que es va interpretar com que descartava la possibilitat que es trenquessin les negociacions amb Europa, ja que aquesta era la condició per poder negociar el pacte comercial que és a punt de començar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
NÚRIA MARÍN
ALCALDESSA DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

“No hi ha cap altra opció que el diàleg, parlar no és cap delicte”

barcelona

Torra insta la comunitat internacional a recollir el clam

barcelona

Una vicepresidenta de l’eurocambra critica el vet

BARCELONA

Un mur humà a la Gran Via

BARCELONA

De la senyera a l’estelada

barcelona
la crònica

Amer fa el buit a Ciutadans

Creix el cost de la plaça de l’Estació de Figueres

FIGUERES

ERC aspira a fer 170 llistes locals el 26-M a tota la demarcació

GIRONA

A Europa, s’hi entra pagant

Brussel·les