Política

Forn, Sànchez i Cuixart declaren al Suprem

Sànchez assegura que renuncia a la via unilateral i Cuixart ha dit que l’únic referèndum vàlid serà el que convoqui el govern espanyol

El jutge Pablo Llarena cita com a testimonis els propers 30 i 31 de gener els consellers Jordi Jané, Neus Munté, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget, i també l’exdirector general dels Mossos, Albert Batlle

L’expresident de l’ANC Jordi Sànchez ha declarat davant del magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena durant prop de dues hores i mitja, i ha afirmat que no és partidari de la via unilateral cap a la independència. Fonts jurídiques han explicat que Sànchez hauria reconegut que el referèndum de l’1-O no va seguir la legalitat espanyola i que tot i que no hi va haver actes violents aquells dies, sí que hi hauria hagut incidents de vandalisme. També ha explicat que des del febrer del 2015 hi havia un full de ruta compartit per ANC, Òmnium, ERC i CDC. Preguntat sobre la declaració unilateral d’independència ha dit que opina el mateix de sempre.

També ho ha fet el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, que ha fet una declaració clarament pensada en l’objectiu de sortir de la presó i en aquest sentit ha declarat que l’únic referèndum vàlid serà el que convoqui el govern espanyol.

Segons algunes fonts, l’estratègia compartida de Sànchez, Cuixart i Forn és que en la seva declaració explicitin la seva aposta per la via dialogada i negociada cap a la independència, l’acatament de la Constitució i dir que no són partidaris de la via unilateral.

L’advocat de Sànchez, Jordi Pina, preveu presentar un escrit demanant la seva llibertat provisional entre aquest dijous a la tarda i aquest divendres al matí.

Després de Sànchez, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha començat a declarar cap a les 12.30 hores. Més tard ho farà el conseller d’Interior destituït Joaquim Forn. Tots tres han estat traslladats per la Guàrdia Civil des de les presons d’Estremera (Forn) i Soto del Real (Sànchez i Cuixart) als calabossos de l’Audiència Nacional, des d’on van sent traslladats al Suprem d’un en un. Forn, Sànchez i Cuixart han demanat declarar davant Llarena sobre el fons de la causa i, previsiblement, les seves defenses en demanaran l’alliberament, tràmit que es pot fer durant la vista però també l’endemà. Els ’Jordis’ estan a la presó des del 16 d’octubre i Forn des del 2 de novembre.

A les declaracions hi són presents, per part de la Fiscalia, Fidel Cadena i Javier Moreno, mentre que els advocats dels tres investigats són Jordi Pina, que representa Jordi Sànchez, Marina Roig, que defensa Jordi Cuixart, i Daniel Pérez-Esque, que és l’advocat defensor de Joaquim Forn.

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha citat com a testimonis els propers 30 i 31 de gener els exconsellers Jordi Jané, Neus Munté, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget, i també l’exdirector general dels Mossos, Albert Batlle

Cuixart aporta videos

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, aportarà vídeos en la seva declaració davant del jutge del Suprem Pablo Llarena per demostrar que durant la concentració del 20 de setembre davant del Departament d’Economia va fer crides a la calma i va demanar aïllar comportaments violents, i que es dissolgués la concentració, segons ha explicat el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri. En la seva declaració, Cuixart farà una aposta pel diàleg, la pau i la via negociada i bilateral, en la línia del que va afirmar la setmana passada Oriol Junqueras davant la sala d’apel·lacions del Suprem, segons fonts d’Òmnium. La defensa de Cuixart no té previst presentar un escrit per demanar la seva llibertat fins la setmana que ve.

El líder d’Òmnium és l’únic dels tres empresonats que declaren aquest dijous que no és diputat electe. Per tant, la defensa no té la urgència del 17 de gener, dia de la Constitució del Parlament, i vol argumentar bé l’escrit en base a la compareixença.

Per donar suport als tres investigats, s’han desplaçat fins a les portes del Suprem dirigents del PDeCAT, ERC, representants de Junts per Catalunya (JxCat) i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri. Per part del PDeCAT, hi són presents la coordinadora general, Marta Pascal, diputats al Congrés com Carles Campuzano, Jordi Xuclà o Ferran Bel. Per part d’ERC, hi ha els diputats al Congrés Joan Tardà, Ester Capella o Teresa Jordà, i també representants del Senat. i entre els representants de JxCat hi ha Eduard Pujol.

En base a l’article 400 de la Llei d’enjudiciament criminal, les defenses de tots tres han demanat que els investigats declarin sobre el fons de la qüestió ja que poden fer-ho tantes vegades com vulguin. El passat 4 de desembre, el jutge va decidir mantenir-los en presó argumentant que tots tres, juntament amb Junqueras, s’havien de mantenir entre reixes perquè existia la possibilitat que, si sortien lliures, es poguessin reproduir-se “actes amb greus, immediates i irreparables conseqüències per a la comunitat”.

En el cas de Sànchez i Cuixart, l’Audiència Nacional ja havia tombat el passat 3 de novembre els recursos presentats pels seus advocats. Dies més tard, la causa va passar a mans del Suprem.

En la interlocutòria del 4 de desembre, Llarena considerava que el “perill” de reiteració no desapareixia amb una “afirmació formal de la seva estratègia d’actuació” i recollia que calia constatar que la possibilitat de nous atacs havia “desaparegut efectivament o que paulatinament es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real”.

En aquesta ocasió, Forn, Sànchez i Cuixart declararan sobre el fons de la causa i, per tant, no es tracta només d’argumentar a l’entorn de la mesura cautelar de presó preventiva.

En aquell moment, el jutge també expressava que el risc de reiteració delictiva anava “expressament unit” a les responsabilitats públiques dels investigats. Llavors encara no s’havien celebrat les eleccions i ara Sànchez i Forn tornen a declarar davant de Llarena com a diputats electes al Parlament per Junts per Catalunya. Cuixart, en canvi, no formava part de cap candidatura del 21-D.

Un dels elements que tindrà en compte la fiscalia per decidir si manté la petició de presó és si tots tres fan un acatament clar de la Constitució i si renuncien explícitament a la via unilateral. Si no hi ha un canvi de voluntat molt clar, tot apunta que mantindrà la petició de presó preventiva.

En cas que Llarena no els deixi lliures, els seus lletrats podrien sol·licitar que puguin sortir de la presó per recollir l’acta de diputats i també per assistir a plens com el d’investidura. Un pas que ha fet aquest dimecres l’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu van den Eynde, que ha sol·licitat a Llarena el trasllat urgent de Junqueras a Brians 1 o a una presó que depengui de la Generalitat i també ha sol·licitat que se’l deixi assistir al ple de constitució del Parlament del proper 17 de gener i al posterior d’investidura.

El Suprem es va oposar divendres passat a la sortida en llibertat de Junqueras. En aquest cas, la seva defensa havia presentat un recurs d’apel·lació davant la sala del Suprem i van ser tres magistrats els que van prendre la decisió. Novament, van apel·lar al risc de reiteració delictiva per deixar-lo entre reixes.

En la interlocutòria, però, ja apuntaven la possibilitat que, en cas de sol·licitar-ho, el jutge instructor podria deixar sortir de la presó Junqueras per participar d’algunes sessions del Parlament. Concretament, els tres magistrats apuntaven que la “proporcionalitat de la mesura podrà ser tinguda en compte per l’instructor en el moment d’adoptar les decisions que resultin pertinents, en moments puntuals i en funció de les circumstàncies que es presenten en cada un d’ells”.

De fet, ja hi ha jurisprudència anterior que fixa que un investigat en presó preventiva pot sortir de la presó i presentar-se com a candidat a president. Els fets es remunten al 1987, quan HB va presentar com a candidat a lehendakari Juan Karlos Ioldi, en presó preventiva per col·laborar amb ETA. Posteriorment, va ser condemnat però en el moment de la constitució del Parlament Basc la Guàrdia Civil el va acompanyar i custodiar fins al ple.

En cas que les defenses ho sol·licitin, ho tindrà difícil per evitar-ho perquè hi ha una col·lisió de drets i s’estaria vulnerant el dret de participació política. Fonts properes al ministeri públic apunten que quan es produeixin peticions en aquest sentit caldrà estudiar-les “depenent de la forma com es sol·liciti i de les mesures que es demanin”. La darrera paraula, però, serà del jutge instructor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Despengen una pancarta independentista de la Casa del Poble de Blanes després d’una concentració unionista

Blanes

Cs reclamarà als alcaldes la presència de la bandera espanyola “a l’interior i l’exterior” dels ajuntaments

Barcelona

Maragall capgira l’oferta de la candidatura única: “Deixo la porta oberta que vingui a la llista qui coincideixi amb ERC”

Barcelona

El Homrani demana “transparència” al govern espanyol sobre l’arribada de menors no acompanyats

Lleida / Balaguer

El PP insisteix amb un nou 155 “sense complexos” que inclogui TV3 i l’escola catalana

Saragossa
Festa de la Rosa

Iceta als independentistes: “Menys romeries a Waterloo i més cap, que és el que no tenen”

Gavà

Unes 1.500 persones encerclen la presó del Puig de les Basses per reclamar que “cap presa política caigui en l’oblit”

Figueres
JORDI PUIGNERÓ
CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

“Hem d’aprofitar que a internet no depenem de l’Estat”

barcelona

ERC posarà la banya en un referèndum avalat pel món

barcelona