Informe de l’Estat contra la investidura telemàtica
Assegura que el reglament del Parlament no preveu una presentació no presencial del projecte de govern
El PSC demanarà un pronunciament formal als lletrats de la cambra
El govern espanyol està disposat a recórrer al Tribunal Constitucional qualsevol intent perquè Carles Puigdemont sigui investit a distància, incloent-hi una eventual reforma del reglament del Parlament. Segons un informe de l’executiu espanyol, les normes de la cambra no permeten una investidura telemàtica perquè es posaria “en qüestió” la “mateixa existència del Parlament com a seu física de representació dels ciutadans de Catalunya”. A més, argumenta que no és possible una presentació no presencial del programa de govern pel “caràcter personalíssim” de l’exposició. El PSC va anunciar ahir que demanarà un pronunciament als lletrats del Parlament, que es decanten per assenyalar la inviabilitat que Puigdemont sigui investit des de Brussel·les però rebutgen emetre un informe d’ofici. Els comuns es van afegir a les crítiques de Cs, el PSC i el PP per la possibilitat que el president de la Generalitat intenti una investidura a distància, ja sigui per teleconferència o delegant en un altre diputat l’exposició que ha de precedir la votació del nomenament. Elisenda Alamany, diputada electa de Catalunya en Comú-Podem, va avisar del risc que es bloquegi la legislatura si la nova mesa de la cambra fa una “interpretació excessivament creativa” del reglament i es presenta recurs immediatament al TC.
El reglament del Parlament no precisa que el candidat a la investidura hagi de ser present a l’hemicicle, i la llei del president i del govern fixa que el candidat o candidata ha de presentar el seu programa davant del ple. L’informe del govern espanyol assenyala que si els debats parlamentaris han de fer-se presencialment “amb caràcter general”, el debat d’investidura “requereix l’especial presència del candidat”. Explica l’absència de concreció sobre la presència física pel fet que el mateix sistema parlamentari exigeix un debat presencial i el candidat té el “deure” d’assistir-hi, com així ho demostra el costum constitucional i parlamentari. A més, l’informe recorda que, d’acord amb l’article 73.2 de l’Estatut, el Parlament pot requerir la presència dels membres del govern. “El candidat a la presidència de la Generalitat pretén formar un govern els membres del qual tenen l’obligació d’acudir presencialment al Parlament quan siguin requerits, raó per la qual no s’entén que no sigui capaç de presentar-se físicament en el moment en què sol·licita la investidura de la cambra.”
El PSC registrarà aquest matí la petició perquè els lletrats del Parlament es pronunciïn sobre la qüestió. A banda de la investidura telemàtica, també exigeix que valorin els efectes jurídics i la possibilitat que el candidat sigui substituït, per delegació, per un altre diputat del mateix grup. També pretén que analitzin els efectes que pot tenir l’absència d’alguns diputats a la sessió constitutiva del Parlament a efectes del quòrum necessari perquè es desenvolupi el ple, tenint en compte la situació dels diputats electes que són a l’exili i a la presó. Finalment, demanen que es pronunciïn sobre la votació del candidat no present a l’hemicicle i les possibilitats de la delegació de vot. L’article 93 del reglament limita les possibilitats de delegació del vot a casos de baixa per maternitat o paternitat, hospitalització, malaltia greu o “incapacitat perllongada” degudament acreditades.
Alamany va alertar dels perjudicis que es faci una lectura “creativa” del reglament que acabi al TC, cosa que portaria a un bloqueig de les institucions i a “dos mesos més de processisme gratuït”. Els comuns no s’han pronunciat sobre què faran en cas que els diputats a l’exili o a la presó no puguin exercir el vot dimecres vinent.
LES FRASES
Millo no dona per fet el final de la intervenció financera
El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va mantenir ahir la porta oberta al fet que la intervenció de les finances de la Generalitat es mantingui després que s’aixequi l’aplicació de l’article 155. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Millo va advertir que el Ministeri d’Hisenda mantindrà les mesures de control de la despesa si considera que persisteixen els riscos que van motivar la intervenció. D’aquesta manera, Millo no donava per fet el final del control de les arques catalanes després que el mateix Ministeri d’Hisenda va unificar el control financer amb tota la intervenció de l’autonomia regulada en l’article 155 de la Constitució, que hauria de caure de manera automàtica un cop es constitueixi un nou govern, tal com figurava al decret del Consell de Ministres.
“Si és un govern independentista que actua en defensa de la legalitat, és totalment democràtic, no passa res. Si fa el contrari, estaríem en el mateix supòsit que estàvem abans de l’aplicació del 155”, va advertir. Satisfet de l’efectivitat de la mesura, Millo va constatar que “ara ja sabem què passa quan un es devia del camí”, en referència al compliment de la legalitat espanyola.
