El Tribunal de Comptes obre el procediment pel judici del 9-N
L’ens dona per tancada la fase d’instrucció
El judici contra Mas, Ortega, Rigau i Homs està més a prop
El cas està ara a mans de l’exministra del PP Mariscal de Gante
El cas de l’organització de la consulta del 9-N ja ha passat a la fase de procediment judicial, cosa que vol dir que s’accelera la celebració d’un judici. El Tribunal de Comptes va publicar ahir un edicte que dona per tancada la fase d’instrucció del procediment contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega, l’exconsellera d’Educació Irene Rigau i l’exconseller de la Presidència Francesc Homs per les seves “suposades responsabilitats comptables “ per haver usat fons públics per finançar la consulta del 9-N”. Va ser en aquesta fase d’instrucció que el Tribunal de Comptes va obligar a dipositar als quatre polítics investigats una fiança de 5,2 milions d’euros.
A partir d’ara el cas passa a mans de la secció d’enjudiciament i se’n farà càrrec la responsable del departament 2n, que és l’exministra de Justícia del primer govern d’Aznar Margarita Mariscal de Gante, que ja va ser l’encarregada d’iniciar la causa i de nomenar un delegat instructor. Un cop resoltes les al·legacions –de fet ara hi ha 9 dies perquè les parts puguin presentar al·legacions– el Tribunal de Comptes començarà les audiències prèvies i farà citacions. A diferència del cas d’instrucció, aquestes audiències i citacions seran públiques.
El Tribunal de Comptes no actua mai d’ofici, sinó que ho fa per denúncies de particulars o bé per instruccions de la fiscalia o l’advocacia de l’Estat. En aquest cas, va ser Societat Civil Catalana i l’associació Advocats Catalans per la Constitució els que van presentar una denúncia per demanar que s’investigués si s’havien destinat 5 milions d’euros públics a l’organització de la consulta popular del 2014. Posteriorment, la fiscalia es va afegir a la denúncia. Aquest mes de setembre el tribunal va fixar als investigats la fiança i els ha embargat immobles.
LA XIFRA
LA DATA
Dubten que l’1-O hi hagués policies estatals ferits
Els advocats de la querella gironina per les càrregues policials de l’1-O contradiuen el coronel Pérez de los Cobos i asseguren que “no tenen cap constància” que hi hagi policies ferits. Els lletrats recorden a qui va ser màxim dirigent de l’operació policial espanyola que, en cas que s’haguessin produït agressions als agents, aquestes haurien constat a la causa oberta “i no ha estat així”, va dir Albert Carreras, un dels advocats voluntaris personats. Per altra banda, el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer s’ha reincorporat al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, després de recuperar-se d’una malaltia que va motivar el seu ingrés hospitalari i tornarà a dirigir la investigació sobre els preparatius del referèndum, ja que no han prosperat les recusacions de les defenses contra ell. Segons va informar ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Ramírez Sunyer, de 70 anys, va tornar dijous al jutjat d’on és titular.
