Condemnen CDC per haver cobrat comissions

Primera condemna, no ferma, contra Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) per haver-se lucrat d’almenys 6,6 milions d’euros, que va pagar-li Ferrovial, entre els anys 1999 i 2009, a canvi d’obra pública i usant com a intermediari i tapadora el Palau de la Música. Així ho afirma l’Audiència de Barcelona en una resolució (de 547 planes, amb índex inclòs) difosa ahir, i en la qual també es condemna els lladres confessos del Palau, amb una reducció de la pena demanada pel fiscal ja que el tribunal ha apreciat els atenuants de confessió, dilacions indegudes i reparació parcial del dany.

En concret, Fèlix Millet és condemnat a nou anys i vuit mesos de presó, mentre que la seva mà dreta, Jordi Montull, a set anys i sis mesos de presó. La que en surt més malparada és Gemma Montull, a qui, davant la seva confessió sobre el finançament de CDC, el fiscal havia rebaixat la petició a dos anys (pena per no entrar a la presó) i ara la sala eleva la condemna a quatre anys i sis mesos, càstig que haurà de complir en un penal. Al tresorer de CDC Daniel Osàcar se li fixa una condemna de quatre anys i cinc mesos de presó. La sentència no és ferma i els acusats i responsables de Convergència ja van anunciar ahir mateix que presentaran un recurs davant del Tribunal Suprem. Per això, el decomís dels 6,6 milions a CDC, ordenat per l’Audiència, queda en suspens, i en execució de sentència s’haurà d’aclarir si l’ha d’assumir el PDeCAT com el seu hereu o no. El tribunal manté embargades quinze seus de CDC per fer-hi front.

La majoria de grups polítics van criticar Convergència per la confirmació del seu finançament il·legal, un delicte pel qual no s’ha condemnat la formació conservadora catalana perquè va entrar en vigor l’estiu del 2015 i el cas Palau va esclatar l’estiu del 2009. Per la seva part, la fiscalia anticorrupció va anunciar ahir, en un comunicat, la seva “satisfacció” per la sentència, i que davant les elevades penes imposades pel tribunal, demanarà la celebració d’una vista dels condemnats Fèlix Millet, Jordi Montull, Daniel Osàcar i Gemma Montull per “sol·licitar les mesures sobre la situació personal que estimi oportunes”. És a dir, que la fiscalia demanarà presó provisional, i els tres arguments legals possibles per aprovar-ho són risc de fuga, reiteració delictiva i destrucció de proves. El tribunal tindrà la decisió final, tot i que algunes acusacions particulars dubten que prosperi la iniciativa de la fiscalia.

A dos quarts de deu del matí d’ahir, els acusats, amb els seus advocats, van anar al Palau de Justícia per recollir la sentència, tal com va fixar el tribunal, presidit per la magistrada Montserrat Comas i completat amb els magistrats José Antonio Lagares i Julio Hernández –aquest darrer ha estat el ponent de la resolució–. La més contenta va ser Rosa Garicano, exdirectora comercial del Palau per a qui el fiscal demanava cinc anys de presó i que la sala ha absolt perquè no considera provades les acusacions cap a ella.

A banda de Garicano, dels catorze processats del cas Palau, el tribunal ha absolt els responsables de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elízaga del tràfic continuat d’influències –en pagar les comissions a CDC– perquè aquest delicte ha prescrit perquè han passat els tres anys legals, tal com va plantejar el seu advocat, el penalista Cristóbal Martell. El tribunal tampoc accepta condemnar-los per administració deslleial ja que Ferrovial, que patrocinava concerts al Palau, no reclama els 6,6 milions que els seus directius van desviar a Convergència. El mateix va passar amb l’empresari Marc Martí: com que era tan evident la prescripció de la falsedat de factures, ja no va haver d’assistir al judici.

La redacció de la sentència és força detallada i mancada de qualsevol adjectiu despectiu i cridaner. D’entre els pocs qualificatius, el tribunal afirma que és “aclaparadora” la prova documental aportada per demostrar que Convergència va rebre comissions il·legals a través del Palau de la Música, fet pel qual la sala no accepta rebaixar la pena excessivament a Millet i els Montull amb la seva confessió que eren mediadors de CDC. A més, diverses secretàries que feien totes les anotacions de les comissions a CDC, ordenades per Montull, i tres empresaris corroboren aquest finançament il·lícit del partit.

El raonament nou aportat per la secció desena de l’Audiència és que Ferrovial i CDC acordaven “any a any” les obres públiques a adjudicar, tant en l’àmbit autonòmic com en el municipal. I, del valor total de l’obra, Ferrovial pagava un 4% de comissions, que es repartia: un 2,5% per a CDC i un 1,5% entre Millet i Montull per la seva mediació. Per contra, la teoria exposada en el judici pel fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled és que Ferrovial pagava comissions per endavant a CDC per aconseguir una bona posició en concursos d’obres futurs.

Per l’Audiència, la pràctica de les comissions il·legals es remunta a abans del 1999 i cita l’exdiputat Jaume Camps i l’exgerent de CDC i exdiputat Germà Gordó com a presents en algunes reunions, segons anotacions en les agendes de Millet i Montull.

Així, en la sentència, el tribunal afirma: “Amb la indispensable mediació i participació de Millet i Montull, Buenaventura i Elízaga, com a mínim en la temporada 1999/2000, van pactar amb Carles Torrent, responsable de tresoreria de Convergència i sense excloure la participació d’altres persones d’aquesta formació que no han pogut ser completament identificades, o amb responsabilitat penal prescrita (Jaume Camps), que Ferrovial entregaria fons dineraris a Convergència a canvi que aquesta fes valer l’ascendent que algunes de les persones que la integraven tenien sobre aquelles que formaven òrgans de govern i d’adjudicacions d’obra pública, i garantís l’adjudicació d’un determinat volum econòmic d’obra pública de forma anual.” I, en morir Torrent, en accident de trànsit el 10 de març del 2005, Daniel Osàcar va ser el nou tresorer de CDC i “va mantenir el pla actiu”, segons l’Audiència, que sosté que almenys s’han demostrat quatre obres adjudicades a Ferrovial.

Les comissions de Ferrovial, camuflades en convenis reals, es cobraven i es treien dels caixers en efectiu, una tècnica –segons el tribunal– que Gemma Montull, amb la seva incorporació el desembre del 2003 al Palau, va “perfeccionar” amb el camuflatge de les comissions en factures falses, de feines que empreses feien per a CDC i que pagava el Palau, o de convenis no reals com per exemple amb la Fundació Trias Fargas, després CatDem.