Mas nega irregularitats i defensa l’extresorer
L’expresident de CDC insisteix que els concursos d’obra pública es van adjudicar correctament
El PDeCAT es desmarca de la sentència com a “partit nou” i assenyala Convergència, que hi recorrerà en contra al Suprem
Cs els acusa d’actuar com una “màfia que saquejava” diner públic i ERC exigeix responsabilitats
“Quines responsabilitats polítiques hi ha d’haver, i encara més quan el partit ha desaparegut?” L’expresident de CDC Artur Mas responia ahir amb aquesta pregunta a les peticions d’assumpció d’una resposta política davant de la sentència del cas Palau, que va reconèixer un entramat en què, a través de la institució musical, CDC cobrava comissions il·legals a canvi de l’adjudicació d’obra pública entre el 1999 i el 2009. Amb el vell partit reduït a una mínima estructura per a la seva defensa legal i l’assumpció de responsabilitats, i després que Mas va acomiadar-se dissabte de la presidència del PDeCAT davant del consell nacional de la formació hereva de CDC, l’expresident de la Generalitat va ser l’únic exconvergent que va valorar el pronunciament de l’Audiència de Barcelona. Una sentència que arribava més de vuit anys i mig després que s’iniciés la investigació d’un cas que es va desenvolupar en paral·lel a la gestió de Mas al capdavant del partit, i pel qual va haver de respondre reiteradament i pública durant anys, des de la denúncia del 2005 de l’aleshores president Pasqual Maragall al cap de l’oposició durant un ple monogràfic sobre el Carmel: “Vostè té un problema i es diu 3%.”
El PDeCAT diu que és nou
Mas va capitalitzar ahir, així, la resposta política exconvergent, mentre que el El PDeCAT se’n desvinculava totalment. En un comunicat, el partit de Neus Munté i Marta Pascal subratllava que és una “formació nova”, nascuda el 2016 amb un compromís de transparència com a objectiu prioritari i va assenyalar CDC. “Una formació que ja ha assumit totes les responsabilitats polítiques”, van sentenciar. En declaracions a l’ACN, Mas va tornar a negar que es produïssin irregularitats i va blindar la gestió de l’extresorer del partit Daniel Osàcar. És a dir, no va virar ni un mil·límetre el discurs mantingut durant els darrers anys, repetit durant les tres compareixences que va fer al Parlament, i en què va assumir la responsabilitat política pel nomenament d’Osàcar i, també, del que va ser el gerent i la seva mà dreta, Germà Gordó, investigat pel 3% en un jutjat del Vendrell. Ara bé, el també expresident de la Generalitat va assegurar que no esperaven “en absolut” la “duresa” de la sentència, que condemna Osàcar a quatre anys i cinc mesos de presó per un delicte continuat de tràfic d’influències, de blanqueig de capitals en concurs medial amb falsedat en document mercantil, i falsedat comptable. CDC ha de tornar els més de 6,6 milions de què es va beneficiar segons el tribunal.
Francesc Sànchez, representant legal de CDC, va confirmar que recorreran contra la sentència al Suprem i va lamentar que el tribunal hagués “comprat” la major part de la tesi de la fiscalia. La cruesa de la sentència va superar les expectatives de Mas, que, durant els anys investigats, va ser secretari general primer i, a partir del 2012, president de la formació, rellevant Pujol. L’expresident de la Generalitat va tornar a posar el focus sobre els concursos públics. “Mai s’han pogut demostrar irregularitats en la manera d’adjudicar l’obra pública”, va subratllar. Una premissa que va esgrimir per concloure que no hi va haver “tracte de favor”. En canvi, va insistir que CDC ja ha “pagat” amb la desaparició, quan va veure “fins a quin punt s’havia exposat a possibles corrupcions i fins a quin punt havia donat excuses per ser atacada”.
Crítiques de tots
La resta de partits van carregar amb duresa contra CDC. El secretari general de Cs, José Manuel Villegas, va acusar la formació d’esdevenir una “màfia que saquejava els diners dels catalans”. El partit d’Inés Arrimadas sosté que el gir independentista de Mas tenia com a finalitat amagar una “trama corrupta”. ERC va demanar que n’assumeixi les responsabilitats qui ho hagi de fer, sense assenyalar cap nom. El portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, va contraposar el fet que el seu és un partit amb 86 anys d’història i sense casos de corrupció, i va advocar per “lluitar activament per desterrar aquests comportaments de la política”. El PSC va estendre les responsabilitats polítiques de la sentència fins al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a més del mateix Mas. A tots dos els va exigir igualment que demanin disculpes a la ciutadania. Catalunya en Comú Podem també va demanar a JxCat que s’expliqui, tenint en compte que integra la formació hereva de Convergència. Per la CUP, el partit de Pascal ha de reflexionar. “Han de dir quina herència diuen voler continuar de CDC. La del 4%?”, va preguntar la regidora barcelonina Eulàlia Reguant. Els populars també els van criticar. “El 3% deixa de ser un mite i passa a ser una realitat constatada jurídicament”, va sentenciar Santi Rodríguez, secretari general del PP.
CDC farà front al decomís
Convergència Democràtica de Catalunya es manté viva amb una estructura mínima que afrontarà les responsabilitats legals derivades de la sentència del cas Palau. El partit ja va dipositar com a fiança una quinzena de seus de la formació, en substitució de la que havia estat la seva seu nacional al carrer Còrsega, un edifici que van vendre. Aquestes seus, que van ser embargades per decisió judicial, tenen un valor de 3,6 milions d’euros, segons el partit. A més, l’edifici del carrer Provença que és l’actual seu del PDeCAT també és propietat de la formació convergent. El partit de Neus Munté i Marta Pascal paga a CDC un lloguer simbòlic per usar-lo, segons fonts del PDeCAT, que va anunciar el seu trasllat a una altra seu que encara no s’ha materialitzat.
Els comptes dels dos partits, però, estan absolutament desvinculats, de manera que serà Convergència qui assumeixi les responsabilitats econòmiques que es determinin quan hi hagi una sentència ferma. L’expresident de CDC Artur Mas va garantir ahir que la formació, que es manté com a entitat jurídica, tornarà “fins a l’últim cèntim d’euro” quan hi hagi una sentència definitiva si es manté l’obligatorietat que el partit pagui més de 6,6 milions d’euros.
CDC va quedar reduïda a una mínima estructura quan les bases del partit es van refundar en l’actual PDeCAT l’estiu del 2016. En aquell moment, Jacint Borràs va ser nomenat president de la formació convergent; Carles del Pozo, responsable de finances, i Roser Olóndriz, defensora de la militància. Borràs va morir el setembre de l’any passat i encara no ha estat substituït en el càrrec. La quinzena de seus que van ser embargades estan situades a Barcelona, Castelldefels, Granollers, Amposta, Figueres, Capellades, Mataró, Móra d’Ebre, Lleida, Reus, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu, Tortosa i Tarragona.
