Roger Torrent presidirà el Parlament
ERC i JxCat asseguren la majoria independentista a la mesa de la cambra i els republicans avalen la candidatura de Puigdemont en la investidura
No demanaran avui la delegació de vot dels diputats a l’exili però sí la dels de la presó
Els comuns no avalaran ni obstaculitzaran la tria de Torrent
El republicà Roger Torrent serà elegit avui president del Parlament i els republicans avalen que Carles Puigdemont sigui candidat a la presidència de la Generalitat. Acord, ara sí, tancat. Les dues forces van quadrar el cercle la vígília de la constitució de la cambra i davant la insistència de JxCat per intentar investir d’aquí a quinze dies Puigdemont des de Brussel·les, malgrat les conseqüències judicials que pugui comportar per a la majoria independentista que sustenti la mesa que es constituirà avui. El partit d’Oriol Junqueras optava per un dirigent amb un clar perfil de relleu de futur, un nom que estava cridat a tenir un paper principal al grup parlamentari, i que se situa al capdavant d’una mesa que haurà d’afrontar decisions difícils, també judicialment. Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, es convertirà així en el president més jove de la cambra, tenint en compte que la tradició ha situat dirigents que culminaven la seva carrera política ocupant el segon càrrec institucional del país. La mesa, però, va esdevenir en l’anterior legislatura un espai de confrontació democràtica que es podria repetir, almenys, en la investidura. Torrent haurà de proposar formalment el nom de Puigdemont perquè sigui investit. “Gràcies, Roger, pel teu compromís. Ets una persona jove, preparada i capaç de sumar complicitats”, va dir Junqueras a Twitter.
Aquest matí, a més, JxCat i ERC no intentaran que es produeixi la delegació del vot dels cinc diputats que són a l’exili i se centraran a permetre que els tres que són a la presó puguin votar, segons fonts parlamentàries independentistes. Serà la mesa d’edat la que decidirà, en constituir-se, de quina manera delega el vot d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn, tal com ho va disposar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i en contra del criteri dels lletrats de la cambra, que van determinar en un informe que el vot no es pot delegar en cas d’incapacitat legal, sinó tan sols per malaltia o baixa per maternitat o paternitat. El diputat més gran, Ernest Maragall, assistit dels dos més joves com a secretaris (Rut Ribas i Gerard Gómez del Moral) prendran una primera decisió que el govern espanyol vigila a distància. Mariano Rajoy advertia que recorrerà contra la constitució del Parlament al Tribunal Constitucional si la mesa permet que els cinc diputats de Brussel·les deleguin el vot, i no aclaria com actuarà respecte a la delegació de la resta, determinada pel mateix jutge instructor, en una situació anòmala. El poder judicial instava el legislatiu a actuar per concretar la delegació del vot en la darrera interlocutòria de Llarena. Una situació que complica la posició dels partits constitucionalistes, que sempre han respectat els pronunciaments judicials.
Amb la delegació del vot dels presos polítics, JxCat, ERC i la CUP s’asseguren l’elecció de Torrent com a president de la cambra. Els independentistes sumaran 65 diputats, davant dels 57 de Cs, el PSC i el PP. La clau està en la posició dels comuns, que no votaran ni a favor de Torrent ni del candidat dels d’Arrimadas, José María Espejo Saavedra, que ocuparà una vicepresidència. Ara bé, Torrent serà elegit en segona votació, atès que no obtindrà majoria absoluta en la primera.
L’argument de Catalunya en Comú-Podem és que no alteraran els resultats del 21-D. En paral·lel, JxCat, ERC, la CUP i el grup de Xavier Domènech van tancar un acord per a la distribució dels diputats a l’hemicicle, que situa els comuns en el bloc d’escons independentista i amb un bon lloc de sortida per al president del grup parlamentari, el que tradicionalment havia ocupat l’ecosocialista Joan Herrera. Els de Domènech volien evitar perpetuar la fotografia dels seus diputats al costat dels constitucionalistes. A més, una filera de diputats de JxCat trencarà la disposició homogènia dels diputats constitucionalistes a la banda dreta de la cambra, mirada des de la posició del president del Parlament.
Els altres membres
La republicana Alba Vergés acompanyarà Torrent a la mesa com a secretària. Segons fonts de JxCat, proposaran el jurista Josep Costa a la vicepresidència i Lluís Guinó no repetirà. Els de Puigdemont, per tant, han de proposar un nom més. També hi seran Espejo Saavedra i el socialista David Pérez. Finalment, la CUP no hi serà. Els anticapitalistes criticaven que no se’ls havia fet arribar una proposta “clara i diàfana” sobre el protagonisme d’aquest òrgan aquesta legislatura. La formació sempre s’ha manifestat favorable a encaminar el nou curs polític cap a la construcció de la República, una acció que encara no veuen garantida per les forces que haurien de liderar aquest projecte. A més, l’esquerra independentista ha redoblat les seves demandes a JxCat arran la sentència del cas Palau i ahir va avisar el partit de Puigdemont que el sí a la investidura queda condicionat a un acte de reconeixement, reparació i no repetició dels casos de corrupció que hauria de protagonitzar Puigdemont.
El dia 31 s’hauria de portar a terme l’intent d’investidura del president de la Generalitat. Els lletrats, però, ja es van pronunciar en contra que comparegui telemàticament. Per JxCat, però, els lletrats es van “extralimitar” perquè a petició de l’informe fet per la mesa va excloure un pronunciament sobre la investidura. A més, fonts de JxCat recordaven que els lletrats, tot i que alguns d’ells havien considerat abans de redactar l’informe que la mesa d’edat no podia resoldre ni interpretar el reglament de la cambra, finalment van determinar que sí que pot resoldre sobre el vot delegat.
LES FRASES
Cs reitera que no cedirà l’escó al PP
El PP es quedarà sense grup propi després de la negativa ahir, per segona vegada, de Ciutadans a cedir-los un escó. La presidenta de la formació taronja, Inés Arrimadas, no és partidària d’aquesta maniobra parlamentària, ja que, assegura, els populars poden perfectament crear un subgrup i tenir garantida la iniciativa parlamentària com qualsevol altre grup. L’única diferència és la subvenció que reben els grups si gaudeixen de grup propi, una despesa que els d’Arrimadas no volen fer efectiva en tractar-se de recursos públics. Amb tot, el grup de Ciutadans al Parlament va assegurar que s’adreçaria a la futura mesa de la cambra perquè el subgrup tingui totes les garanties.
La posició ha causat enuig entre les files dels populars, amb només 4 diputats. El candidat, Xavier García Albiol, els va retreure ahir aquest comportament, que contrastava amb la “complicitat” del PP a la mesa del Congrés dels Diputats quan va oferir als d’Albert Rivera dos llocs en aquest òrgan, tot i que per percentatge no els tocaven. Albiol els va convidar a actuar amb la mateixa generositat, però Arrimadas s’hi va negar. A partir de la constitució del Parlament, els partits disposen de vuit dies per comunicar els integrants del grup i també el nom de les persones que ocuparan els càrrecs de president i portaveus. D’acord amb això, Arrimadas i Albiol disposarien fins a final de mes per negociar la creació del grup propi del PP amb un escó de Cs.
