El nou president del Parlament
L’home perfeccionista
Torrent sempre va acompanyat d’una Moleskine on ho apunta absolutament tot
Podria començar aquest perfil de Roger Torrent recorrent a tòpics periodístics i explicar que encarna a la perfecció aquella sigla que es va fer famosa fa uns quants anys, JASP (joven aunque sobradamente preparado), però prefereixo no seguir per aquest camí. Les últimes hores ja s’ha dit de totes les maneres possibles que serà el president més jove del Parlament de Catalunya –38 anys–, i ahir ell mateix reconeixia: “M’agradaria que aquesta no fos una qüestió anecdòtica. Voldria pensar, en canvi, que es tracta més aviat d’un símptoma. El d’un relleu natural i necessari en els espais de decisió i responsabilitat política.” Sí que prefereixo posar èmfasi en altres aspectes de Torrent, que poden servir per intuir com serà la seva feina al capdavant de la cambra catalana. Els qui han treballat amb ell comenten que és un home molt exigent amb si mateix i autocrític. Per tant, perfeccionista “Les coses es poden fer millor”, sovint repeteix quan ha acabat la jornada. I que sempre, sempre es passeja amb la seva Moleskine, on ho apunta absolutament tot. Ahir, però, no sé on va deixar-la, perquè després de la sessió investidura no la hi vam veure –potser la tenia amagada a l’americana–. Qui sap si aquesta llibreteta es convertirà en la seva inseparable companya de viatge durant aquesta legislatura o si l’acabarà arraconant. En l’àmbit més personal, és una persona de bon tracte, amable i atenta, encara que a vegades té un posat seriós.
Nascut l’any 1979 a Sarrià de Ter i politòleg de formació, s’ha forjat en el món local des de ben jove sota el paraigua d’ERC. Va entrar a l’Ajuntament del seu poble amb només 20 anys i el 2007 va obtenir quatre regidors i va fer el salt a l’alcaldia gràcies a un pacte amb CiU. En les dues següents eleccions municipals –2011 i 2015– va aconseguir una àmplia majoria absoluta, amb nou dels onze edils que hi ha al consistori. Precisament, ahir, pocs minuts després de prendre possessió del seu càrrec, va voler reivindicar la força del municipalisme.
Durant aquests anys a l’alcaldia ha batallat intensament per aprofitar els potencials logístics i industrials del seu poble, centrant-se en el sector paperer –va potenciar la reobertura de la icònica fàbrica Torraspapel, encara que hi ha hagut problemes de sorolls i pudors– i el dels mobles. També ha sanejat les finances municipals i ha estat treballant per portar les futures facultats de medicina i infermeria a Sarrià, però els dubtes sobre l’emplaçament del nou hospital Josep Trueta han enterbolit el projecte.
Pel que fa a la política nacional, Roger Torrent es va estrenar com a diputat l’any 2012 amb ERC i va repetir el 2015, a la candidatura de Junts pel Sí. En aquesta última legislatura, s’ha convertit en un dels homes forts d’ERC dins del grup parlamentari i una de les persones de més confiança de Marta Rovira i d’Oriol Junqueras –també ha estat el portaveu adjunt de JxSí.
Una de les seves principals batalles va ser la reforma del reglament que va permetre tirar endavant la llei del referèndum. També va formar part de la comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge; de la d’Economia i Hisenda, i de la d’investigació sobre l’operació Catalunya. En les últimes eleccions, va ser el número 2 de la llista per ERC a Girona, darrere de la consellera Dolors Bassa, i des del minut zero va quedar clar que podia ocupar un càrrec rellevant.
Actiu a l’alça
En un primer moment s’havia especulat que el substitut de Carme Forcadell podria ser Ernest Margall o Raül Romeva, encara que aquest últim arrossegava el llast dels processos judicials i qualsevol acció al límit que dugués a terme el podia tornar a conduir davant del jutge. Al final, Junqueras i Rovira van optar per Torrent perquè el veuen com un jove valor a l’alça que està net d’imputacions o altres pressions judicials. Al seu costat, ERC hi ha posat Alba Vergés, que també és l’exemple d’una nova generació política, però amb força experiència parlamentària –Vergés va ser presidenta de la comissió de Salut i també de la d’investigació sobre l’operació Catalunya.
Independentista de pedra picada i amb dues filles petites, que ahir eren al ple juntament amb la seva dona, el primer repte que haurà d’afrontar Torrent és el de la investidura de Puigdemont i com fer-la efectiva. Serà una prova de foc i qui sap si Torrent aprofitarà alguns dels seus hobbies –l’esquí o el running– per fugir de la pressió que tindrà els pròxims dies. O potser apostarà per refugiar-se en una altra de les seves grans aficions: el futbol. I, en aquest àmbit, ho té bastant bé per relaxar-se, perquè els seus dos equips preferits funcionen com un rellotge aquesta temporada: el Barça i el Girona.
