Setge al procés sobiranista
La fiscalia belga va dir a l’espanyola que perdrien si no es retirava la demanda contra Puigdemont
Paul Bekaert, advocat del president, assegura a La Directa que el seu client només pot tornar a Catalunya si Espanya retira l’ordre de detenció estatal
L’advocat belga de Carles Puigdemont, Paul Bekaert, afirma que la fiscalia espanyola va decidir retirar l’euroordre contra Puigdemont i els consellers destituïts que són amb ell a Brussel·les “un cop entès que perdrien el cas”. Segons revela en una entrevista a ’La Directa’ la fiscalia belga donava suport a l’extradició “completament”, sobretot per “mantenir l’amistat amb els seus companys a Madrid”, i es va esforçar, sense èxit, per persuadir el tribunal pertinent. Amb tot, la justícia belga va convèncer l’espanyola que la seva petició d’extradició seria rebutjada pels tribunals belgues i va ser llavors quan, segons Bekaert, es va retirar l’euroordre. En la conversa amb el mitjà, l’advocat també assegura que el seu client només pot tornar a Catalunya si es retira l’ordre de detenció nacional contra ell i no descarta que en un futur, si Puigdemont es queda a Bèlgica, pugui haver-hi una segona petició d’extradició. “La magistratura espanyola no es rendeix”, assenyala.
Per il·lustrar-ho Bekaert cita l’exemple d’un client basc que va viure a Bèlgica durant deu anys com a ciutadà europeu. “Després, l’Estat espanyol va tornar a demanar la seva extradició per uns fets que van passar fa més de trenta anys, fins a dues vegades”, apunta.
Segons l’advocat les extradicions per una ordre de detenció europea s’apliquen en un 99 per cent dels casos i només es pot aturar “quan hi ha risc de violacions de drets humans o per falta de criteri de doble incriminació - els delictes han d’existir en els dos països”. El darrer, diu, va ser “l’essència” de la seva defensa i ho resumeix fent-se una pregunta: “si els fets hagueren succeït a Bèlgica, serien sancionables?”. “La resposta és òbvia: no”, assegura.
“Si el Parlament flamenc hagués organitzat un referèndum sobre la independència de Flandes i conseqüentment l’hagués proclamada i executada, ni amb tots els esforços del món podries posar els ministres a la presó”, assevera. Defensa que en aquest cas “el màxim que es podria fer seria anar al Tribunal Constitucional i anul·lar la decisió”. “Però no es pot a sobre [d’aplicar el 155] castigar el president i consellers, personalment”. Bekaert ho veu “molt exagerat” i denuncia que era “claríssim” que els punts d’acusació -com els delictes de sedició o rebel·lió- estaven “fets a mida”.
“Franco segueix viu”
En la conversa el lletrat defensa que independentment de la legalitat del referèndum de l’1-O aquest “no es podia aturar amb violència”, ja que és “totalment antidemocràtic”. Bekaert va més enllà i afirma que la “mentalitat anticatalana del franquisme ha anat ressuscitant recentment”. Quan es tracta de bascos i catalans, diu, l’Estat espanyol “perd tota la racionalitat i quan es tracta de la unitat d’Espanya “Franco segueix viu”. Tot i que admet que Espanya ha canviat durant els últims quaranta anys també apunta que no existeix el sentit de justícia que pot haver-hi a Bèlgica. “Aquí som una democràcia des de 1830, però a Espanya tot això és molt recent”, afegeix.
Separació de poders a Espanya
En l’entrevista el lletrat afirma també que “formalment” pot haver-hi una separació de poders a Espanya però tenint “una magistratura totalment parcial i no independent” i assegura que la detenció dels consellers “no és precisament una mostra d’imparcialitat”. “Vull creure que el govern del PP no ha ordenat als jutges que detinguin els polítics catalans”, afegeix preguntat sobre si creu que hi ha separació de poders a l’Estat.
Crítica a Europa
Sobre el paper que fins ara ha jugat la Unió Europea, el flamenc admet que Rajoy té molta influència” en el Partit Popular Europeu (PPE), que “frena” la condemna a Espanya. “Si vuit ministres d’un govern vigent fossin detinguts a Turquia, ningú s’aguantaria de poder criticar-ho. Ara bé, quan succeeix a Espanya, no hi ha qui s’indigni”, lamenta. A més replica a Juncker que digui que Puigdemont i els altres consellers van vulnerar la llei. “Això és discutible”, afirma.
De fet, l’advocat assegura que Europa “no posarà entrebancs” a l’Estat sinó que deixarà que el problema “es vagi dessagnant”. A més, es mostra “convençut” que amb un govern independentista “es tornarà a aplicar l’article 155, i Europa no farà res”.
El futur de Catalunya
En l’últim bloc de l’entrevista, Bekaert és preguntat per què pot fer Catalunya. En l’escenari actual l’expert en drets humans adverteix que “els catalans no s’han de capficar amb les institucions, els parlaments i els governs”. Per ell, la influència es pot exercir també d’altres maneres i en aquest sentit posa en valor iniciatives com l’organització dels Comitès de Defensa de la República (CDR) o la manifestació a Brussel·les el 7-D. “Un grup relativament reduït de persones denunciant injustícies és capaç d’aconseguir molt. Aquesta és l’esperança que vull donar al poble català”, conclou.
