Política

Aniversari amarg per a Trump

El tancament parcial del govern federal per falta de fons enfosqueix la celebració del primer any del magnat a la Casa Blanca

Republicans i demòcrates admeten el fracàs negociador i debaten durant aquest cap de setmana

El futur dels joves sensepapers és la clau de la disputa entre legisladors

Donald Trump havia de passar el cap de setmana a Florida, la “Casa Blanca d’hivern”, celebrant amb un grup d’amics rics el primer any com a president dels Estats Units, però el Senat li tenia preparat, divendres, un regal enverinat: el desacord entre els congressistes que deixa sense fons el govern federal nord-americà.

Trump, que es vanta de ser un dels millors negociadors de la història, no va poder evitar el desastre. Un nou fracàs en la pitjor data, que obliga a tancar gran part de les institucions i organismes públics: un govern gairebé inoperatiu fins que hi hagi un pacte per finançar la despesa pública, ni que sigui de forma temporal.

El nucli de la discrepància entre demòcrates i republicans és el futur dels 690.000 joves indocumentats, els anomenats dreamers, que veuen com s’apropen al precipici de la deportació si el Congrés no actua ràpid i soluciona la seva situació.

Els demòcrates, després de doblegar-se tres vegades a renovar els pressupostos amb la promesa de negociar sobre una reforma migratòria, han decidit dir prou mentre que els republicans, sense els vots necessaris al Senat per aprovar-los, no han acceptat les “exigències” dels seus rivals. El resultat: el govern federal tanca les portes i els llums fins a nou avís.

Trump va tenir a les mans evitar-ho. Quan tot semblava que arribava a un acord amb els líders demòcrates, comprometent-se a negociar pels dreamers i a trobar una solució a curt termini a canvi de diners per a seguretat (incloent-hi milers de milions d’euros per a la construcció del mur a la frontera amb Mèxic), l’ala dura que envolta el mandatari, encapçalada pel cap de gabinet, John Kelly, i alguns senadors ultraconservadors, van parar-li els peus.

“No negociarem l’estatus d’immigrants il·legals mentre els demòcrates tenen com a ostatges ciutadans legítims per culpa de les seves demandes irrisòries. És el comportament de perdedors obstruccionistes, no legisladors”, va etzibar la Casa Blanca.

Baralla

En lloc de començar el diàleg per destravar la situació, va començar la baralla per saber qui tenia la culpa: els demòcrates per imposar la reforma migratòria en un assumpte pressupostari, els republicans per la seva intransigència.

El primer tancament de govern de l’era Trump i el primer amb un mateix partit (el republicà) controlant totes les branques del govern obliga els legisladors a treballar durant el cap de setmana per intentar trobar-hi una solució. Des del matí d’ahir que hi ha reunions al Capitoli. Els líders d’ambdós partits han avisat tots els congressistes que no marxin gaire lluny de Washington perquè en qualsevol moment poden ser cridats a votar per desencallar-ho tot. Però els més afectats seran els treballadors públics. En ser cap de setmana, les conseqüències no es noten gaire, però, si tot continua igual, dilluns els efectes seran catastròfics.

Les pèrdues seran milionàries i es calcula que el govern demanarà a més de 800.000 empleats federals, gairebé un 40% del total de la plantilla, que no vagin a treballar. Departaments com ara el d’Habitatge i Urbanisme tancaran del tot. Només seran cridats als llocs de feina els empleats considerats “essencials”, de què molts hauran de treballar sense cobrar en espera d’una retribució retroactiva.

El Pentàgon deixarà a casa i sense sou la meitat dels civils que hi treballen, una decisió que afectarà operacions d’intel·ligència a l’estranger. Altres departaments, com ara el de Comerç, han enviat memoràndums als seus empleats demanant-los que activin les bústies de veu i els missatges automàtics al correu electrònic per avisar que, de moment, no treballen.

L’últim precedent de tancament parcial del govern federal, el 2013, va deixar-lo sense fons durant 16 dies.

Pence, de viatge al Pròxim Orient

Allunyat dels problemes interns, el vicepresident dels EUA, Mike Pence, va començar, ahir, una gira per Orient Pròxim que l’ha de dur a Egipte, Jordània i Israel. Les dues primeres visites tenen en l’agenda temes de seguretat i contraterrorisme i no s’esperen grans esdeveniments; en canvi, la parada a Jerusalem serà la que tothom es mirarà amb lupa. El viatge de Pence és el primer de l’administració nord-americana a la regió després de dues decisions polítiques inflamatòries i plenes de controvèrsia: la designació de la capitalitat de Jerusalem i la recent congelació de fons a l’agència de les Nacions Unides per als refugiats palestins, dos ítems que marcaran l’agenda oficial i que han deixat moribund un hipotètic retorn al diàleg per a la pau en el conflicte palestino-israelià.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Mas Guix entrega a Aragonès la proposta de finançament singular

barcelona

El sud global ja és aquí

Girona
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona