La Cosa Nostra té una mestressa

Totò Riina, el padrí més sanguinari de la història, cap de la família corleonesa, va morir el novembre passat a la presó a causa d’un càncer. Implicat en l’assassinat dels jutges Falcone i Borsellino i responsable de centenars d’altres morts, 40 amb les seves pròpies mans, va morir tranquil i orgullós del poder absolut que havia assolit. “M’he convertit en quelcom immens; he esdevingut un rei”, va dir al seu últim company de cel·la. Tenia raó: la història recent d’Itàlia no es pot entendre sense la figura de Riina, peça clau en les clavegueres de l’estat transalpí.

Els veritables capos no aspiren a tenir diners, sinó poder. I per mantenir el poder cal controlar el territori. És el que permet als padrins en cerca i captura viure durant anys a casa seva sense problemes. Riina va viure en cerca i captura a Sicília, en una vil·la amb piscina, durant més de 20 anys. Amb Riina i el seu successor, Bernardo Provenzano, mort el 2016 als 83 anys, morts i amb la majoria dels capos a la presó per les contínues batudes policials, la societat criminal més masclista ha hagut de recórrer a les dones per no perdre el control del territori.

Fa poques setmanes, un macrooperatiu policial va detenir Mariangela di Trapani i 24 persones al seu servei acusades d’associació mafiosa. Di Trapani, anomenada la Padrona, ‘la mestressa’, havia estat l’escollida per reorganitzar la Cosa Nostra. Com totes les dones mafioses, té una posició privilegiada: són les úniques que poden visitar marits i familiars empresonats en règim d’aïllament i portar les seves ordres al territori. Havia aconseguit atemorir els negociants i empresaris de Palerm i molts li pagaven el pizzo, l’impost mafiós. Di Trapani és filla, esposa, germana, nora i cunyada de mafiosos fidels a Riina. El seu marit, en presó perpètua, és el temut capo Salvino Madonia. El sogre, el patriarca Ciccio, va ser incriminat, entre d’altres, per l’assassinat de Piersanti Mattarella, president de Sicília i germà de l’actual president d’Itàlia. A Ciccio l’anomenaven “el terrorista”. Era un expert a manejar explosius i, a més, mantenia una estreta relació amb l’entorn de l’Ordine Nuovo, grup terrorista nazifeixista dels setanta que adoctrinava els militants amb cursos en què se’ls feia llegir el Mein Kampf de Hitler. Mariangela di Trapani, que va mamar màfia des de petita, decideix qui forma part del clan i quins sanguinaris càstigs mereixen els enemics. Com Riina Il Bestia, Di Trapani té fama de cruel. En un món on només existeixen “homes d’honor”, els vells capos expliquen que la Padrona s’ha guanyat el seu respecte “perquè actua i pensa com un home”. Quan la van detenir, va sortir a cara descoberta, amb la mirada desafiant i el cap ben alt.En temps de crisi, i aquest n’és un, les màfies sempre han recorregut a les dones com a transmissores d’informació i gestores dels recursos econòmics. Però la subalteritat de les dones és clara, fins i tot contemplada judicialment: fins a finals dels vuitanta, a Itàlia no eren acusades d’associació mafiosa perquè la Cosa Nostra o la ’Ndrangueta es consideraven organitzacions exclusivament masculines. Di Trapani no és la primera dona que mana a la Cosa Nostra, però sí una de les primeres que ho fa de manera oficial i pública. Com tots els capos de prestigi, continuarà manant des de la presó. I sortiran més Mariangelas, perquè la feminització del poder dins les màfies tot just s’acaba d’iniciar.