L’SPD s’avé a Merkel
El partit socialdemòcrata escenifica la divisió interna en el congrés que dona el sí, per la mínima, a negociar la gran coalició amb la cancellera
Schulz es compromet a lluitar per incloure millores socials en el pacte de govern
Un 56% dels vots a favor de la línia defensada per la cúpula del Partit Socialdemòcrata (SPD) i alguns dels antics grans noms de la formació no és exactament per tirar coets. Aquest és el percentatge que va obtenir ahir el sí a obrir negociacions formals per anar a una nova gran coalició de govern amb la cancellera Angela Merkel en el congrés celebrat pels socialdemòcrates a l’antiga capital federal, Bonn. Martin Schulz, el líder de l’SPD, es va sortir amb la seva perquè va esquivar un no que hauria estat un terratrèmol per a ell i, per extensió, per a la cancellera. Merkel hauria quedat forçada a intentar governar en minoria (cosa que mai no ha passat en un govern federal a Alemanya) o a anticipar les eleccions.
Els hipotètics corrents minoritaris del partit, com ara les Joventuts (els Jusos) i aquells que reclamen un segell socialdemòcrata al futur pacte de govern, van ser el guanyadors morals de la batalla interna. Kevin Kühnert, el líder dels Jusos, va ser aclamat com a nova veu sòlida que necessita l’SPD, malgrat que representa els 70.000 afiliats de la seva agrupació en un partit amb 440.000 militants.
Kühnert defensava passar a l’oposició, tal com havia reclamat Schulz en la campanya per a les eleccions generals del 24 de setembre i també després de perdre els comicis amb els pitjors resultats de la història de l’SPD, amb un 20,5% dels vots.
Gairebé quatre mesos després de les eleccions, i de fracassar els intents de Merkel de formar coalició amb els verds i els liberals, Schulz lluita, ara, per tirar endavant una gran coalició en què aparentment no creia però que veu necessària per “responsabilitat” amb Alemanya i Europa. El seu cavall de batalla és la reforma de la UE que vol impulsar el president francès, Emmanuel Macron. Una reforma que sols pot funcionar si l’eix franco-alemany rutlla, cosa que no pot passar si no hi ha govern estable a Berlín, segons Schulz.
El problema és que aquesta defensa proeuropea, amb fidelitat a la línia de Macron, no és prou argument per a una part de la socialdemocràcia alemanya que reclama enterrar la doctrina de l’austeritat marcada per Merkel. En comptes de temes globals, l’SPD vol activar programes socials, implantar una reforma sanitària igualitària i lluitar contra la creixent precarietat laboral alemanya amb unes bosses de pobresa que no s’adiuen amb un país que presumeix de solidesa, si més no pel que fa a les xifres macroeconòmiques.
Kühnert era contrari a una gran coalició perquè considera que l’SPD s’ha de regenerar en l’oposició i, sobretot, renovar les estructures. I el preacord pactat entre Schulz, Merkel i el líder de la Unió Socialcristiana bavaresa (CSU), Horst Seehofer, l’ha ratificat en aquest parer. El guanyador d’aquella partida negociadora va ser la CSU, que va imposar restriccions en la política migratòria, mentre que l’SPD se’n va anar amb la cua entre cames en les propostes essencials.
La batalla d’ahir a Bonn és una victòria d’etapa en el camí dificultós que té Merkel cap a la formació d’un nou govern. Teòricament, la propera setmana han de començar les negociacions formals entre els partits implicats. I en el cas que arribin a bon final, el resultat se sotmetrà a una consulta entre el prop de mig milió de militants de l’SPD.
Redactat final
No serà fàcil. Schulz amb prou feines es va poder imposar en un congrés amb la participació de 600 delegats. I això que sobre molts d’ells va fer sentir la seva influència, personalment o mitjançant els seus líders locals, en una gira exprés d’una setmana per les agrupacions regionals. Ara, però, el líder de l’SPD necessita poder presentar millores en el redactat final per convèncer la imprevisible militància socialdemòcrata.
La cancellera respira amb el resultat
“Tenim molta feina a fer”, va dir Angela Merkel des de Berlín quan estava a punt d’entrar en la reunió de l’executiva de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) després de saber el resultat de la votació a Bonn. A tots els implicats els esperen converses “intenses”, que haurien de ser en un clima “assenyat”, va comentar. Però això no ho té garantit la líder alemanya, sobretot pel que fa a la CSU bavaresa, que va voler ridiculitzar la mobilització dels Jusos socialdemòcrates contra una gran coalició en qualificar-ho de “revolta dels nans”. Aquest terme contrasta amb la capacitat per fer-se sentir i créixer d’aquests nans, com es va demostrar ahir. La cancellera no es pot permetre més sortides de to en el seu llarguíssim camí cap a un quart mandat. De moment, però, han passat gairebé quatre mesos des de les eleccions generals del setembre passat i es calcula que, si tot va bé, el pacte de govern amb la gran coalició no estarà lligat, beneït per la militància i a punt de signar fins a mitjans o finals del mes de març.
