Puigdemont se’n surt
El president pronuncia la conferència a Dinamarca i no és detingut
El jutge denega la sol·licitud de la fiscalia de tornar a emetre l’ordre europea
Llarena assenyala que Puigdemont volia ser detingut per facilitar la seva investidura
Llarena refusa perseguir delictes i prefereix aturar la investidura
Diuen que Borgen és una de les millors sèries de política i, per més que pugui sorprendre, no ha sortit de cap factoria nord-americana, sinó d’una de danesa. I ahir Carles Puigdemont hauria encaixat a la perfecció com a protagonista d’aquesta ficció amb el seu viatge a Dinamarca. El president va posar entre l’espasa i la paret la justícia espanyola i se’n va sortir. Va poder fer lliurement la conferència a la Universitat de Copenhaguen, va denunciar un cop més davant la comunitat europea la “repressió” que viu Catalunya i no va ser detingut, perquè el jutge Pablo Llarena no va activar l’ordre europea de detenció, tot i que la fiscalia sí que ho havia sol·licitat. Llarena diu que Puigdemont volia ser detingut per buscar una fórmula que facilités la seva investidura i que per això no va tramitar la demanda. El dia va acabar de ser rodó per a Puigdemont quan el president del Parlament, Roger Torrent, el va proposar com a candidat. Ara caldrà veure si també sabrà sortir d’aquest nou atzucac, perquè el govern espanyol ja l’ha advertit que no li ho permetrà.
Quan la setmana passada es va fer públic que Puigdemont viatjaria a Dinamarca van saltar totes les alarmes. Era el primer cop que sortiria de Bèlgica i ningú descartava que es tornés a dictar l’ordre europea de detenció que havia quedat suspesa. El fiscal ja va advertir diumenge que ho demanaria i això va fer que es posés en dubte si el president viatjaria. Finalment, ahir al matí, enmig d’aquestes amenaces, Puigdemont va agafar un avió de Brussel·les a Dinamarca per assistir a la xerrada. L’arribada a l’aeroport danès es va produir enmig d’una gran expectació mediàtica, però Puigdemont no va voler fer cap declaració.
Mentrestant, la fiscalia del Tribunal Suprem va complir la seva amenaça i va demanar al jutge que dictaminés amb la màxima “urgència” l’ordre europea de detenció pels delictes de rebel·lió i sedició. I va posar èmfasi que aquests delictes són castigats en el Codi Penal danès amb penes fins i tot de “cadena perpètua revisable”. Un panorama ben diferent del de Bèlgica, on no estan recollits com a tals.
A partir d’aquí, va començar l’espera per saber quina decisió prendria el jutge. El mateix advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, va reconèixer, a RAC1, que podia passar absolutament de tot. A quarts de dues del migdia, però, Llarena va comunicar oficialment que no reclamaria la detenció de Puigdemont. Una decisió que el nucli del president va interpretar com una victòria i que li va permetre pronunciar la conferència sense cap jou. Una xerrada en què va afirmar que el govern espanyol encara no s’ha desfet de l’ombra del franquisme i en què també va obrir una nova porta per trobar una solució “política” per a Catalunya: un referèndum sobre la independència a tot l’Estat espanyol.
“Buscar la detenció”
A l’hora de renunciar a emetre l’ordre europea, el jutge Pablo Llarena es va basar en l’especulació sobre el que ell creu que volia Puigdemont –ser arrestat per tenir més fàcil delegar el vot i ser investit, segons ell– i va prioritzar frustrar el desig del president per sobre de la seva teòrica obligació com a jutge de perseguir el delicte. “La jactància de l’investigat de desplaçar-se a un lloc concret no té cap altre objectiu que buscar la detenció per subvertir la finalitat d’un instrument processal que està previst per garantir l’observança de l’ordenament jurídic, i convertir-lo en un mecanisme que li possibiliti eludir l’ordre legal que regeix l’activitat parlamentària”, avisa Llarena en una interlocutòria de vuit pàgines. I, com que creu que Puigdemont no té “una exclusiva inquietud acadèmica”, aventura que el que volia era “forçar un context en el qual poder delegar el seu vot”, perquè així “instrumentalitzaria” la seva privació de llibertat “per assolir la investidura i el vot que no pot obtenir parlamentàriament”. El resultat: el jutge Llarena prefereix no fer res.
La renúncia de Llarena a reactivar l’ordre europea, de fet, és coherent amb la seva decisió de retirar-la a Bèlgica per evitar que Brussel·les el desautoritzés o li lliurés Puigdemont per un delicte que no fos el de rebel·lió, que exigeix violència tant en el Codi Penal espanyol com en el belga i el danès. Amb la seva inacció, Llarena estalvia a l’Estat una eventual bufetada de la justícia estrangera per haver tractat una votació del Parlament com un delicte violent o per no haver respectat la immunitat parlamentària. I, de passada, frustra qualsevol comparació entre el sud i el nord dels Pirineus pel que fa a la manera d’aplicar el Codi Penal contra l’independentisme.
Perseguir-lo en el futur
Un cop admès que ara prioritza l’afany polític de vetar la investidura, Llarena obre la porta a reprendre la persecució internacional de Puigdemont en el futur. Segons el jutge del Suprem, la situació actual “obliga a ajornar l’ordre de detenció a un moment –no necessàriament llunyà– en què l’ordre constitucional i el normal funcionament parlamentari no estiguin en risc per una detenció que, com defensa el ministeri fiscal, seria lògica en un altre context”. Ras i curt: es reserva la possibilitat de perseguir-lo si arriba el dia en què el Parlament resol la investidura i ell no és l’elegit. I, mentrestant, dificulta la seva candidatura i el seu vot en el ple, atès que limita la delegació del vot als presos Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn.
Que la decisió de no fer res no va ser senzilla per a Llarena ho proven les quatre hores que va trigar a redactar la interlocutòria. En l’escrit, de fet, fa un aspre retret a la fiscalia –que ahir el va posar en evidència sent més impulsiva que ell– per haver-lo instat a dictar una ordre europea que “no sols no s’acompanya de la invocada legislació danesa com exigeix la llei, sinó tampoc de cap argumentació doctrinal o jurisprudencial” que “referendi l’anàlisi sobre l’ordenament jurídic intern de Dinamarca”.
