El govern francès enceta el diàleg amb els líders sobiranistes de Còrsega
El primer ministre, Édouard Philippe, es reuneix amb l’autonomista Simeoni i l’independentista Talamoni
París s’obre a fer una reforma de la Constitució
El govern francès mou fitxa amb relació a les reivindicacions dels nacionalistes corsos. Un mes i mig després de la contundent victòria de la coalició sobiranista Pè a Corsica (Per Còrsega) en les eleccions regionals, en què va obtenir el 56% dels vots, el primer ministre francès, Édouard Philippe, es va reunir ahir a la tarda a París amb el dirigent autonomista Gilles Simeoni i l’independentista Jean-Guy Talamoni, president de l’assemblea regional.
Els líders corsos van afrontar aquesta entrevista a l’hotel de Matignon amb la voluntat de mantenir un “diàleg sense tabús” i debatre sobre algunes reivindicacions històriques com ara la cooficialitat de la llengua corsa i la concessió d’un estatut d’autonomia, que l’Estat francès rebutja, malgrat que es tracta d’una demanda que té un suport majoritari en aquesta illa del Mediterrani.
Visita de Macron
“Esperem l’obertura d’un espai de diàleg amb una metodologia i un calendari que estiguin a l’altura del que hi ha en joc”, va declarar ahir Simeoni, el president de l’executiu regional de Còrsega. Segons van informar fonts del govern francès a l’agència France-Presse, la trobada va estar marcada per la voluntat de dialogar “de manera constructiva i serena”. Aquesta reunió es produeix després que el 5 de gener tingués lloc una trobada fructuosa a Ajaccio entre els dirigents nacionalistes corsos i la ministra de l’Interior adjunta, Jacqueline Gourault, encarregada de gestionar la qüestió corsa. Aleshores, la ministra Gourault va deixar la porta oberta a reformar la Constitució francesa per concedir més autonomia a l’illa.
Després de la reunió d’ahir a Matignon, Simeoni i Talamoni continuaran amb la seva particular “operació diàleg” i es reuniran avui amb el president del Senat, Gérard Larcher, i demà amb el de l’Assemblée Nationale, François de Rugy. Aquesta presa de contactes amb les autoritats franceses es produeix dues setmanes abans de la primera visita oficial a Còrsega com a president d’Emmanuel Macron. El jove dirigent es desplaçarà a l’illa el 6 de febrer per commemorar el vintè aniversari de l’assassinat del prefecte Claude Érignac, mort en mans del Front d’Alliberament Nacional Cors, “l’ETA local”, que va abandonar la lluita armada el 2014.
Una visita que ha estat rebuda amb suspicàcies pels nacionalistes corsos. De fet, Gilles Simeoni va ser l’advocat d’Yvan Colonna, condemnat a cadena perpètua per l’assassinat del prefecte. Tot i que el govern francès es mostra predisposat a concedir més autonomia a Còrsega, difícilment satisfarà totes les reivindicacions que plantegen els nacionalistes corsos. L’executiu centrista, per exemple, ja ha tancat la porta al reconeixement de la cooficialitat de la llengua corsa i a la creació d’un estatut de resident a l’illa que obligui a viure a Còrsega per ser propietari d’un habitatge.
París pretén que la reforma constitucional consisteixi a ampliar l’actual dret “d’experimentació” de què disposen les regions franceses. Els governs regionals ja poden innovar en matèria de polítiques públiques i, si la mesura funciona, s’adopta obligatòriament a la resta de les regions.
Amb la reforma proposada per Macron, s’introduiria el “dret a la diferenciació”. Això permetria que l’assemblea regional corsa disposés d’una certa iniciativa legislativa.
De fet, aquesta modificació constitucional s’emmarca en una reforma més àmplia de les institucions. Macron pretén modificar la carta magna per reduir en un terç el nombre de diputats a l’Assemblée Nationale i limitar en tres legislatures consecutives el mandat dels electes. En teoria, la reforma constitucional, que inclouria la qüestió corsa, hauria d’estar enllestida l’estiu que ve.
La reforma, però, topa amb la dificultat de ser aprovada al Senat, on la formació Els Republicans (dreta) té la majoria absoluta. Per aquest motiu, Macron ja es planteja, segons el Journal du Dimanche, l’organització d’un referèndum arreu de França per poder reformar la Constitució sense necessitar els vots de les cambres legislatives.
