Retorn amb garanties

L’any 1972 la guerra freda entre l’URSS i els Estats Units va protagonitzar un dels esdeveniments més mediàtics i simbòlics. La final mundial d’escacs entre Spassky i Fischer, dos genis que representaven dos mons, dues cultures oposades: el comunisme contra el capitalisme. Unes partides en què l’estratègia i la batalla psicològica van ser clau en la victòria de Fischer. Des de fa setmanes, salvant les distàncies, Puigdemont i el govern espanyol es mouen en un tauler d’escacs semblant. Cadascú mou les peces, però mirant de reüll el rival.

Ahir, Puigdemont va tornar a fer un nou moviment per intentar desconcertar l’oponent i trencar la seva numantina defensa. Va renunciar a la delegació de vot per a la investidura i va destacar que el millor per a la “restauració democràtica” és que pugui tornar amb “seguretat i tranquil·litat” per assistir al ple. És per aquest motiu que va fer una crida a les autoritats espanyoles perquè aquest fet sigui possible. Un oferiment de diàleg que Madrid va rebutjar i va menystenir, com va demostrar el ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, que va assegurar que no deixaran entrar el president a l’Estat ni al maleter d’un cotxe.

Carles Puigdemont ha aprofitat el viatge a Dinamarca per tornar a atreure els focus internacionals cap a Catalunya i per continuar pressionant l’executiu espanyol. Si dilluns va oferir una concorreguda conferència a la Universitat de Copenhaguen per denunciar la “repressió” de Rajoy, ahir es va reunir amb uns diputats danesos al Parlament i va obrir la porta a poder assistir a la investidura. Cap escenari està descartat, segons va explicar davant dels mitjans de comunicació.

En aquest context, el president va instar el govern espanyol a signar una treva i que així ell pugui tornar amb garanties i sense ser detingut. “La millor manera de contribuir a la solució política del conflicte és respectar el resultat de les urnes i de la decisió del Parlament”, va subratllar, i va mantenir que els pròxims dies treballarà perquè es pugui produir aquesta possibilitat. Seria el primer pas per poder restablir el diàleg entre les dues parts.

Això sí, Puigdemont no va voler donar cap pista més. Ni com seria aquest possible retorn, ni què passarà si no hi ha garanties, ni com es produiria llavors una investidura telemàtica. La partida d’escacs, doncs, durarà encara uns quants dies més, perquè Mariano Rajoy va recordar ahir, per enèsima vegada, que “no hi ha alternativa a la llei”.

Pel que fa la reunió amb nou diputats danesos de cinc grups diferents, Puigdemont es va mostrar satisfet per haver tingut “un diàleg lliure, franc i interessant” que, segons va avisar, “no podria mantenir a Catalunya perquè seria immediatament detingut”. De la seva banda, el diputat del grup Verd i Roig, Nikolaj Villumsen, va fer “una crida al govern espanyol, des de Dinamarca i des d’Europa” perquè doni cabuda a un referèndum pactat, mentre que el diputat del mateix grup Pelle Dragsted va subratllar que s’ha de fer possible el retorn i que assumeixi la presidència com a primer “pas de voluntat política”.

El viatge també ha estat envoltat de polèmica judicial davant la possibilitat que s’activés l’euroordre de detenció, una opció que el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va acabar rebutjant –el fiscal sí que ho va sol·licitar–. Llarena, però, va fonamentar la seva decisió més en arguments polítics que no pas jurídics i va indicar que Puigdemont volia ser arrestat per tenir més fàcil delegar el vot i ser investit. Per tant, va refusar perseguir els suposats delictes de rebel·lió i sedició, que a diferència de Bèlgica sí que estan tipificats com a tals a Dinamarca, i va optar per intentar aturar la investidura. “Estic sorprès per l’argumentació del jutge, que diu que no detindrà algú a qui considera un perillós criminal perquè creu que vol ser detingut. És molt delirant”, va sentenciar Puigdemont. Quasi tant com el petó a la bandera espanyola que un ciutadà va demanar a Puigdemont mentre esmorzaven. Puigdemont hi va accedir recordant que no té res contra Espanya.