Les impossibilitats del govern legítim

Després de la destitució del govern en ple arran de l’article 155, van sorgir moltes veus polítiques i no polítiques que clamaven per la recuperació de l’anomenat “govern legítim”, amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras al capdavant. Però l’ofec judicial a què han estat sotmesos tots els consellers ha provocat que alguns hagin decidit fer un pas al costat i, per tant, recuperar tot l’executiu serà impossible.

Meritxell Borràs, titular del Departament de Governació, va ser l’única consellera que va renunciar a figurar en les llistes electorals del 21-D. “Agraeixo molt l’oferiment del president per formar part de la seva llista, però l’he declinat per motius personals, sense que això impliqui cap renúncia als meus ideals”, explicava Borràs el 17 de novembre a través de Twitter. Des de llavors, s’ha mantingut en un discret segon pla sense activitat pública, tampoc a les xarxes. Per tant, es dona per fet que no repetirà en el càrrec.

Un altre conseller que també ha anunciat que no seguirà és Carles Mundó, de Justícia, que ha deixat l’acta de diputat. Mundó, que en la legislatura passada es va apuntar el gran trumfo de tancar la presó Model, havia sonat com a president del Parlament, però va decidir tornar a l’activitat privada. Per la seva banda, el conseller d’Interior, Joaquim Forn, que encara està a la presó, va declarar davant del jutge Pablo Llarena que no continuarà i també ha deixat l’escó. Una altra consellera que ha mostrat dubtes sobre el seu futur polític és Dolors Bassa, de Treball, Afers Socials i Famílies. “Després del que he passat, el cos no em demana tornar a ser consellera”, assegurava en una entrevista al desembre a l’Agència Catalana de Notícies.

Josep Rull (Territori) i Jordi Turull (Presidència) sí que tenen possibilitats de continuar, encara que el mateix Rull subratllava que estaria disposat a fer un “pas al costat” si la llibertat condicional limitava la seva acció. En el mateix context es troba Raül Romeva (Exteriors), ja que tampoc queda clar quin podria ser el seu paper.

Pel que fa als exiliats, tant Lluís Puig (Cultura) com Antoni Comín (Salut) han manifestat que la seva intenció és seguir. “Només faltaria que, com a conseller elegit democràticament, se’m destituís per la dictadura i l’autoritarisme”, va comentar Comín en un programa a la Televisió del Berguedà. Caldrà veure què acaben fent Meritxell Serret (Agricultura) i Clara Ponsatí (Ensenyament).

Dos casos a part són els de Puigdemont, en plena batalla judicial per ser president, i el de Junqueras, tancat a Estremera. No es pot descartar que el líder d’ERC assumeixi càrrecs al govern, encara que sigui des de la presó.