De los Cobos condemna Forn
Llarena fa servir la declaració del coronel de la Guàrdia Civil contra els Mossos per denegar la llibertat del conseller d’Interior
Mentre el jutge vegi voluntat de desobediència política a Catalunya, mantindrà la reclusió
Diuen que la venjança és un plat que se serveix fred, i ahir el conseller d’Interior, Joaquim Forn, va poder comprovar fins a quin punt es pot ser víctima d’aquest cruel estratagema. El magistrat Pablo Llarena va dictar ahir una resolució a través de la qual ordena que Forn continuï tancat a la presó d’Estremera de forma preventiva per l’elevat risc de reiteració de delicte que observa en el seu comportament. La decisió judicial es fonamenta en la declaració que dijous va fer davant Llarena el coronel de la Guàrdia Civil i màxim responsable del dispositiu policial de l’1 d’octubre, Diego Pérez de los Cobos, que va fer una crítica demolidora a l’actuació dels Mossos durant el referèndum i el capteniment del que era el màxim responsable polític, Joaquim Forn. Tan demolidor és el contingut de la testifical que en algun moment sembla que vulgui passar comptes amb aquells responsables polítics i comandaments de la policia de la Generalitat amb els quals va haver de tractar aleshores i amb els quals és evident que no només no s’hi va entendre sinó que els considera deslleials.
Després de la declaració de Pérez de los Cobos, de res no ha servit al conseller Forn comprometre's davant del magistrat Llarena a actuar dins el marc de la Constitució i a renunciar explícitament al seu escó de diputat, fet que equival a abandonar l’activitat política un cop estigui al carrer. A la resolució d’ahir, el magistrat Llarena deixa clar que no només espera que rebaixin plantejaments els que estan tancats a la presó, sinó que l’alliberament d’a- quests també passa perquè la situació política a Catalunya canviï. I si les dues coses no es produeixen, difícilment hi haurà una sortida al carrer dels presos.
En aquest sentit, i en relació amb el conseller Forn, el magistrat fa referència, d’una banda, a la situació política de Catalunya de després de les eleccions i a “la incertesa que hi ha sobre el fet que la voluntat política sigui respectar l’ordre legal per aconseguir l’aspiració d’independència que encara avui comparteix l’investigat”. Mentre que, d’altra banda, subratlla el risc de reiteració de Forn per la “determinació propera amb la qual l’investigat va conduir la seva greu actuació delictiva”. Dit en altres paraules, el magistrat Llarena no només vol l’acatament a la Constitució del conseller sinó que espera la rendició de tot el moviment independentista.
Les raons de Forn
El document de Pablo Llarena difós ahir té el seu origen en el recurs presentat per l’advocat de Joaquim Forn on exposava al jutge que no hi ha risc de reiteració delictiva del seu client i que tampoc s’han aportat prou proves per responsabilitzar-lo dels delictes de què se l’acusa. Forn nega que el cos de Mossos d’Esquadra es mantingués inactiu durant el referèndum de l’1 d’octubre i el dia 20 de setembre, quan es va produir la concentració davant la seu de la conselleria d’Economia, fets pels quals estan empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Forn retreu al jutge que doni crèdit a la informació parcial que es deriva dels atestats de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional i reitera que en cap moment va fer crides als Mossos a desobeir la llei.
El magistrat Llarena sosté tot el contrari, fins al punt d’afirmar que el propòsit de Joaquim Forn era aconseguir la inactivitat policial per posar contra les cordes “l’ordre jurídic” i poder afavorir d’aquesta manera la propagació de les mobilitzacions “per forçar l’Estat a acceptar la independència”.
Per bastir el seu argumentari, Llarena recorre una vegada més al document d’acció política Enfocats, interceptat a Josep Maria Jové i que el magistrat considera la principal prova de càrrec contra els impulsors del procés. En aquest document es diu de forma expressa que els Mossos no han de perjudicar el pla sobiranista i que per aquest motiu cal controlar el cos policial, missió que Llarena entén que es va encomanar a Forn un cop es va destituir el seu predecessor, el conseller Jordi Jané.
Judici d’intencions
Però el gruix de l’argumentari es basa en el judici d’intencions del coronel Pérez de los Cobos i al fet que, “segons el seu criteri, els Mossos van impedir l’observança de la llei”. El magistrat dona per bona la simple opinió del coronel de la Guàrdia Civil, que davant seu va acusar els Mossos de col·laborar en l’organització dels col·legis electorals de l’1 d’octubre, en comptes de tancar-los. Per aquest motiu, segons el coronel, es van desplegar de forma conscient un nombre d’agents inferior al que es requeria, i compara els 7.000 mossos que es van desplegar l’1 d’octubre amb els 11.000 de la jornada electoral del 21 de desembre.
El coronel també sosté que els comandaments dels Mossos havien previst un mecanisme d’actuació llarg i feixuc, resseguint tota una llarguíssima cadena de comandament, que va fer inútil una actuació diligent i eficaç el dia del referèndum. Anant encara més enllà, Pérez de los Cobos considera que aquell dia els Mossos van establir un sistema de control sobre la Guàrdia Civil i la Policía Nacional per saber quins eren els seus moviments, i va comparar l’actuació d’un cos i de l’altre afirmant que el matí de l’1 d’octubre mentre els Mossos només havien clausurat un col·legi, la Policía Nacional i la Guàrdia Civil ja n’havien tancat dos-cents.
La resolució d’ahir té afectes només sobre la persona de Forn, però de la seva lectura se’n desprèn que el jutge Llarena ja esmola l’argumentació jurídica per quan hagi de pronunciar-se sobre qui va ser major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i per si un dia ho ha de fer, com així és la seva intenció, amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
De Trapero, la causa del qual encara és a l’Audiencia Nacional en espera que Llarena la reclami un dia pel Suprem, el magistrat considera que va actuar “amb plena sintonia” amb Forn, circumstància que traslladada a l’àmbit jurídic pot suposar una apreciació de col·laboració o plena autoria en els delictes que atribueix al conseller d’Interior.
Pel que fa a Puigdemont, el jutge deixa clar que hi veu una actitud delictiva perquè encara avui defensa la intenció d’aconseguir la independència de manera “immediata i perseverant en el mecanisme de secessió contrari a les normes penals que aquí es jutgen”. És evident que Llarena veu Carles Puigdemont com un delinqüent, i amb aquest antecedent es fa difícil pensar que pugui autoritzar el president a presentar-se al Parlament per assistir a una hipotètica sessió d’investidura, complint així el mandat del Tribunal Constitucional, que va establir aquest requisit.
LES FRASES
Puigdemont hi veu coacció i segrest
Carles Puigdemont va reaccionar ahir amb duresa a la resolució del jutge Pablo Llarena sobre Joaquim Forn assegurant que és “una violació escandalosa dels drets civils i polítics”. Pel president, el magistrat fa de la presó preventiva un mecanisme de “segrest i coacció d’idees legítimes”. Per la seva banda, Pablo Llarena ha tornat a Carles Puigdemont un escrit que aquest li va enviar el 29 de gener passat notificant-li que en la seva condició de diputat electe gaudeix dels drets i les prerrogatives que li confereix l’Estatut i el Reglament del Parlament. El magistrat respon al president que fins que no es posi a la seva disposició no el té per personat en la causa, i que per aquest motiu li ha retornat la documentació.
D’altra banda, Llarena ha fixat una nova tanda de declaracions d’investigats que començarà el 14 de febrer amb Anna Gabriel i Mireia Boya, de la CUP. El dia 19 serà el torn de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal. Artur Mas i Neus Lloveras hauran de comparèixer el 20 de febrer.
