100 dies lluny de casa

Diuen que tot govern o governant es mereix 100 dies de gràcia per poder valorar la seva obra. Avui fa 100 dies que una part del govern català legítim es va instal·lar a l’exili, a Brussel·les, però de governar ben poc, per no dir gens, perquè el 155 s’ha apoderat de les institucions catalanes. El que és segur és que han estat 100 dies sense poder tornar a casa, on els espera una ordre de detenció. 100 dies intensos, amb unes eleccions pel mig i adaptant-se a una nova vida que ningú sap dir amb certesa fins quan pot durar.

Després de la declaració d’independència del 27 d’octubre, i d’un cap de setmana ple de confusió, el dilluns 30 d’octubre es va saber que el president Carles Puigdemont i uns quants consellers havien anat a Bèlgica en plena ofensiva judicial. L’endemà Puigdemont i els consellers Meritxell Serret, Joaquim Forn, Clara Ponsatí, Meritxell Borràs, Antoni Comín i Dolors Bassa van presentar-se davant de la premsa internacional per demanar empara a Europa i que les eleccions del 21 de desembre fossin justes. Enmig ja hi havia la citació per anar a declarar a l’Audiencia Nacional i al final Forn, Borràs i Bassa van decidir comparèixer al jutjat, mentre que Comín, Serret i Ponsatí es van quedar a Bèlgica i també s’hi va unir Lluís Puig. A partir d’aquí, ells cinc, mentre els seus companys de gabinet eren empresonats, van iniciar una batalla judicial per evitar l’extradició a l’Estat espanyol. Un combat que van acabar guanyant després que el jutge Pablo Llarena retirés l’euroordre de detenció a Bèlgica. En teoria, el president i els quatre consellers són lliures de moure’s per tot Europa –menys a l’Estat espanyol– tot i que l’espasa de Dàmocles hi és sempre present, com es va comprovar amb el viatge de Puigdemont a Dinamarca, quan el fiscal va sol·licitar que s’activés en aquell país la detenció. Una circumstància a la qual el jutge es va negar, tot i que no va tancar la porta a fer-ho més endavant si sortien de Bèlgica. Ahir mateix el conseller de Cultura, Lluís Puig, va penjar a les xarxes socials una foto seva on explicava que havia anat a Holanda i no havia passat res. “Vas de Bèlgica a Holanda i ningú et revisa el maleter. Sensacions de llibertat”, va assegurar a Instagram.

Durant aquests 100 dies, l’executiu legítim ha treballat per internacionalitzar el procés, i un dels moments més intensos i emotius va ser la manifestació del 7 de desembre, amb més de 45.000 catalans que van inundar els carrers de Brussel·les per demanar l’alliberaments dels presos polítics i el respecte per la democràcia i el dret a decidir. “Havíeu vist mai una manifestació com aquesta per donar suport a criminals? Som demòcrates”, destacava Puigdemont, i el conseller de Salut, Antoni Comín, disparava amb bala contra el govern espanyol: “Teniu por de la democràcia perquè sou uns franquistes. Teniu por de l’estat de dret”, cridava a ple pulmó.

Les eleccions del 21 de desembre han estat un altre dels punts àlgids de l’exili, amb la victòria de Junts per Catalunya i Puigdemont i la suma de l’independentisme que arriba a la majoria absoluta. Els ecos d’aquests comicis continuen ben presents a Brussel·les amb les negociacions entre JxCat, ERC i la CUP per pactar la investidura, una circumstància que aclarirà el futur polític del president i segurament el dels altres quatre exiliats.

Però no tot han estat flors i violes. A banda dels evidents problemes personals pel fet d’estar lluny de casa, un dels episodis més negres van ser els missatges de mòbil entre Puigdemont i Comín que van ser interceptats per una càmera de televisió i que diversos actors espanyols han venut com la prova que el procés s’ha acabat. Una realitat espanyola que els partits independentistes volen desmentir amb fets tot desbloquejant la situació actual.

Amb motiu d’aquests 100 dies a l’exili, avui l’ANC de Brussel·les ha preparat un acte a la plaça major de Leuven. Aquesta trobada coincidirà amb la que fan cada dimarts, en què toquen El cant dels ocells i els vianants poden signar una postal que després s’envia a un dels presos polítics. Avui serà el torn d’Oriol Junqueras.