El PNB, EH Bildu i Podem proposen incloure el dret a decidir en un nou Estatut basc
Els ‘jeltzales’ plantegen un concert polític amb vista a una relació bilateral amb l’Estat de naturalesa confederal
Els abertzales reclamen una consulta sobre el nou estatus
L’actualització de l’autogovern al País Basc ha de tenir en compte el dret a decidir. Així ho defensen el PNB, EH Bildu i Podem, que han inclòs aquest concepte en les propostes que van presentar ahir a la ponència d’autogovern del Parlament de Vitòria, que debat sobre la possible modificació de l’estatus polític del País Basc. Pel PSE, una reforma de l’Estatut de Gernika –intacte des de la seva aprovació, el 1979– ha de respectar l’ordenament jurídic actual i tenir un encaix legal i constitucional “en el projecte compartit amb Espanya i Europa”; assumeix, això sí, que en el preàmbul del nou Estatut es defineixi el País Basc com a “nació”, mentre que el PP considera que no és necessària cap reforma estatutària i alerta que la “pròxima estació és el camí cap a la independència”.
Tres de les cinc formacions que participen en la ponència de l’autogovern del Parlament de Vitòria defensen el dret a decidir del poble basc. Concretament, el PNB proposa actualitzar l’autogovern amb un nou estatus polític “de no ruptura” que inclouria el dret a decidir “pactat” i que es configuraria com un “concert polític”, homologable al vigent concert econòmic, amb l’objectiu d’establir una relació bilateral amb l’Estat de naturalesa confederal. El portaveu del grup nacionalista basc al Parlament de Vitòria, Joseba Egibar, va dir que la finalitat de la proposta jeltzale és “situar l’autogovern fora del títol vuitè de la Constitució”, el qual determina l’ordenació territorial de l’Estat. La proposta del PNB està encaminada a formalitzar una “nova forma de vinculació amb l’Estat espanyol”, articulada “exclusivament a través dels drets històrics que reconeix i empara la disposició addicional primera de la Constitució” i que formalitzi una “relació singular i bilateral basada en el pacte i el reconeixement de la realitat nacional de totes dues parts”.
Els jeltzales, que governen en coalició amb el PSE des del final del 2016 després d’haver tancat un acord que incloïa la reforma de l’Estatut de Gernika, plantegen que el futur text articulat que s’aprovi ha d’expressar que el País Basc “és un poble amb identitat pròpia” situat en set territoris que actualment estan articulats en “tres àmbits institucionals diferenciats: la comunitat autònoma basca, la foral de Navarra i el País Basc francès”. Fins i tot els del lehendakari Iñigo Urkullu proposen diverses possibilitats, com ara el nom del nou subjecte politicojurídic com a Comunitat Foral Basca, Comunitat Nacional Basca, Estat Autònom Basc i Estat foral.
Relació d’igual a igual
L’esquerra independentista basca va valorar positivament la proposta del PNB, tot i que, a diferència dels jeltzales, EH Bildu vol una relació d’igual a igual amb l’Estat. L’esquerra independentista proposa que el nou estatuts doti el País Basc d’un caràcter “confederal” que el situï d’igual a igual amb Espanya, la UE i la comunitat internacional“ i que li atorgui un “pas foral actualitzat” que serveixi de vet per “limitar” l’actuació de l’Estat i evitar així ingerències unilaterals i il·legítimes. La proposta d’EH Bildu preveu també que el nou estatus polític sigui votat per la ciutadania en una consulta “no vinculant” a principi del 2019.
Podem és la tercera formació amb representació a la cambra basca que inclou el dret a decidir en la seva proposta, tot i que en el seu cas concret defensa treure’l del debat estatutari per treballar aquest concepte en un fòrum paral·lel que serveixi per articular un pacte o llei de claredat com ara la canadenca, en al·lusió a la norma aprovada pel Parlament del Canadà per regular les condicions d’un referèndum d’independència de Quebec.
