Política

Violència policial durant l'1-O

Govern i Mossos aproven per l’1-O i Estat i policia suspenen

Una enquesta del CEO sobre el referèndum avala l’actuació de l’administració i els cossos catalans però desaprova la dels espanyols

La confiança en els tribunals i en el TC, sota mínims

Opinió majoritària dels ciutadans en relació amb el referèndum i els fets que es van produir l’1 d’octubre passat: validen l’actuació del govern de la Generalitat i dels Mossos d’Esquadra però, en canvi, suspenen la de l’Estat espanyol, la de la Guàrdia Civil i la de la Policía Nacional. El Centre d’Estudis Opinió (CEO) va fer pública ahir l’enquesta referent al segon semestre del 2017, i entre les preguntes n’hi ha sobre l’1-O.

L’enquesta es va fer a 1.200 persones, entre el 16 d’octubre i el 9 de novembre del 2017. Es va fer a través del que s’anomena la segona onada de l’Òmnibus de la Generalitat per obtenir informació demoscòpica sobre la situació actual i l’impacte de les polítiques públiques que es duen a terme des de cada departament. A banda, però, i per l’impacte que va tenir l’1 d’octubre, també s’hi inclouen diverses qüestions relacionades amb aquest dia i les sensacions que van produir al ciutadà.

Aprovats i suspesos

Una de les qüestions que es plantegen és valorar l’actuació que van tenir diverses administracions i cossos policials aquells dies. Hi ha dues cares de la moneda: les institucions i els agents catalans aproven, i les espanyoles suspenen de llarg –no s’hi inclou res relacionat amb la monarquia–. Els 1.200 ciutadans havien de puntuar del 0 al 10 quina opinió els mereixien. El govern de la Generalitat aprova folgadament: 688 persones l’avalen i 416 consideren que va actuar erròniament. La mitjana que obté és del 5,03. Una puntuació més baixa obté l’executiu de Mariano Rajoy, que s’endú 754 vots negatius –453 ciutadans li donen un 0– i només 355 de positius. Així, de mitjana el suspens és clar: un 2,73. També es demana per l’Ajuntament de Barcelona, que obté també un aprovat, amb una nota de 5,08.

Pel que fa als cossos de seguretat, els ciutadans avalen els Mossos d’Esquadra, que són els que tenen la nota mitjana més alta: un 6,18 i 836 persones que els aproven, i 271 que els suspenen. Unes xifres similars, però a la inversa, és a dir que suspenen, obtenen la Guàrdia Civil i la Policía Nacional, que en aquest rànquing obtenen un paupèrrim 3,04. Més de 415 catalans els donen un 0, i en total 709 els qualifiquen per sota del 5.

L’enquesta del CEO demana també que es puntuï el grau de confiança que mereixen aquestes institucions tenint en compte el seu comportament en les setmanes de l’1-O. I el resultat torna a ser semblant. Els Mossos d’Esquadra obtenen un 6,09, mentre que la Policía Nacional i la Guàrdia Civil es queden amb un 3,35, i l’exèrcit espanyol amb un 3,27. En el terreny institucional, però, cap en surt ben parada. El Parlament de Catalunya aconsegueix un 4,80 en confiança; el govern de la Generalitat obté un 4,86, i l’executiu espanyol, un 2,77. En aquest mateix context, es pregunta igualment per la confiança dipositada en les institucions judicials. Aquí, els tribunals de justícia reben un 3,23, i concretament el Tribunal Constitucional es queda amb un 3,11.

Vot condicionat

El CEO també demana sobre el sentit del vot pel referèndum i com els esdeveniments que es van succeir aquelles setmanes els van condicionar. Només un 3,1% dels enquestats asseguren que no van anar a votar perquè els ho van impedir, i un 35,5% afirmen que no hi van participar perquè no van voler. Un 78,3% afirmen que tenien el vot decidit feia força temps i un 40,4% diuen que la repressió de l’Estat va influir molt en el seu vot –un 32,2% diuen que bastant–. De les 501 persones que reconeixen haver votat, un 73,5% van fer-ho pel sí i un 11,8% pel no.

Una cosa és el vot i una altra els sentiments. La gran majoria dels 1.200 enquestats es declaren castellanoparlants i el gruix més important asseguren que se senten tant espanyols com catalans (un 36,4%). Els segueixen els que se senten més catalans que espanyols (19,8%) i els que només diuen que són catalans (15,9%). Els qui diuen que són només espanyols representen un 6,7%. Alguns dels ciutadans reconeixen que durant els dies previs i posteriors al referèndum van tenir por i que l’esperança i la il·lusió es van diluir.

Insten el jutjat d’Amposta a reobrir un cas arxivat de l’1-0

acn

L’Audiència de Tarragona insta el jutjat d’Amposta a reobrir el cas i iniciar la investigació en un dels casos de denúncia dels ferits de l’1-O a Sant Carles de la Ràpita, encara que el denunciant no hagi pogut identificar l’agressor. En la interlocutòria del recurs, a la qual ha tingut accés l’ACN, els magistrats consideren “precipitada” la decisió del jutjat d’instrucció número 4 de fer un sobreseïment provisional de la denúncia d’un dels ferits en la jornada del referèndum sense haver practicat prèviament “alguna diligència d’instrucció per esclarir els fets” i sense haver fet “un esforç d’investigació raonable i oportú”. L’equip d’advocats que representen els ferits l’1-O a la Ràpita va celebrar ahir “el criteri” de l’Audiència de Tarragona, de no donar per sobreseguts els casos en què les víctimes no puguin identificar l’agent o els agents que els haurien agredit. Els lletrats van destacar que amb aquesta instància al jutjat d’Amposta per reobrir les diligències i continuar investigant es podrà, també, aclarir responsabilitats entre els caps que van ordenar aquelles càrregues policials. Són diverses les denúncies, de les més de 60 presentades als jutjats de Tortosa i Amposta, que han estat arxivades amb l’argument que no s’hi identifiquen els responsables de l’agressió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Fiscalia demana a Llarena que dicti ordre internacional de detenció per a Anna Gabriel

Seria el primer pas per cursar una petició d’extradició a Suïssa

L’exdiputada de la CUP no ha comparegut aquest dimecres a declarar davant el jutge del Tribunal Suprem

Madrid
 

Llibertat sota fiança per Millet i Montull

Barcelona
 

Vox demana a Llarena que citi Rajoy i Rubalcaba per les suposades negociacions d’un referèndum pactat

Madrid
 

El Suprem aixeca acta de la incompareixença d’Anna Gabriel

Madrid
 

Méndez de Vigo acata el TC, però no renuncia al 25% de classes en castellà

madrid
 

Llarena dona 10 dies a Rovira per pagar la fiança

Madrid
 

Arco censura, “per evitar polèmica”, una obra sobre els presos polítics a Espanya

madrid
 

Mas confia que Puigdemont prendrà “la millor decisió pensant en el país”

Barcelona
 

Nous rètols a localitats del Maresme: “Municipi de la República Catalana”

tiana