De víctimes de brutalitat policial a sospitosos

La vintena d’afectats per les càrregues policials de l’1-O, que ahir van començar a declarar al jutjat de Girona, van sortir de la sala de vistes amb un sentiment d’incredulitat: “A vegades, semblava que et culpabilitzessin a tu del que va passar”, explicava una de les denunciants, la Montse Oller, en referència a l’actitud “insistent” de la fiscal i, fins i tot de la jutgessa. “Som aquí per intentar que hi hagi una mica de justícia, però el que m’han preguntat és què fèiem nosaltres allà, si havíem oposat resistència i si havíem sigut violents”, explicava la mateixa afectada.

El jutjat d’instrucció número 2 de Girona, que investiga les càrregues policials de l’1-O, començava ahir a prendre declaració als més de 200 afectats que van presentar denúncia. En declaracions a aquest diari, Albert Toy, un dels advocats voluntaris que assessora els afectats, confirma que no és gens habitual que el ministeri fiscal assisteixi a la declaració dels denunciants que venen a ratificar la seva denúncia, però ahir va ser així. Assistides pels advocats voluntaris, les declaracions d’aquestes vint primeres persones s’uniran a la querella conjunta interposada pels ajuntaments, en una tramitació que s’allargarà fins al 12 d’abril. El dia del referèndum totes aquestes persones eren als col·legis electorals gironins que hi havia a Pedret, al centre cívic Ernest Lluch o al pavelló de Sant Julià de Ramis. Els advocats voluntaris que assisteixen aquestes persones se centren a demostrar que l’actuació policial va ser desproporcionada. Una posició que contrasta amb la de la fiscal. En declaracions a l’ACN, un dels advocats voluntaris, Jordi Colomer, també admetia que les preguntes de la fiscalia “van més encaminades a justificar l’actuació policial” i fer veure que els denunciants “podrien estar obstruint” l’acció dels agents. “Nosaltres entenem que en cap moment hi va haver obstrucció, sinó brutalitat policial”, deia l’avocat.