Política

Bárcenas admet que coneixia la caixa B valenciana

L’extresorer ratifica que Costa li va denunciar un suposat finançament il·legal

Aprofita per desvincular Rajoy

S’estreny el cercle sobre l’antiga cúpula del PP del País Valencià, dirigida al seu moment per l’expresident de la Generalitat Francisco Camps. L’extresorer Luis Bárcenas va corroborar ahir en el judici de la Gürtel la versió aportada per l’exdirigent Ricardo Costa, que va assegurar que havia alertat la direcció estatal de l’existència d’una caixa B valenciana per finançar campanyes de forma irregular. Bárcenas va admetre que va rebre Costa a Madrid, el qual li va fer saber que li havien donat instruccions perquè es facturessin despeses de campanya a empreses privades. Segons l’antic dirigent, li va traslladar que aquesta era una pràctica “prohibida” des de la seu estatal i, de fet, ho va comentar al llavors tresorer, Álvaro Lapuerta, que llavors era el màxim responsable de les finances dels conservadors.

Bárcenas va acudir ahir com a testimoni al judici que se celebra a Madrid sobre la trama valenciana de la Gürtel, durant la qual tant Costa com diferents empresaris d’aquest territori havien exposat l’existència d’uns fons paral·lels o opacs amb els quals es van finançar les campanya de les eleccions autonòmiques i municipals del 2007 i la de les generals del 2008. Bárcenas no va desmentir-ho, si bé va procurar circumscriure-ho només al País Valencià, adduint que la direcció estatal ho havia prohibit “taxativament”, tot recordant els precedents del cas Naseiro i Filesa.

Canvis de parer

Després d’aquest advertiment a Costa, va assegurar que havia informat Lapuerta de la situació i que el que llavors era el seu superior li va dir que ja parlaria amb el PP valencià per aclarir els fets. A partir d’aquell moment va suggerir que se’n va desentendre. Bárcenas, que s’enfronta a una petició fiscal de 39 anys de presó pel judici de la primera etapa de la trama Gürtel (1999-2005), des de les seves primeres compareixences judicials ha anat modulant les acusacions a la cúpula estatal sobre l’ús de diner negre –assegurant que en cap cas era una pràctica generalitzada, i encara menys tolerada– i, sobretot, ha intentat preservar de tot plegat el president del partit, Mariano Rajoy, i la direcció actual.

En aquest sentit, argumentava que no hi havia cap instrucció de la seu del carrer Gènova per dur a terme aquest tipus de cobraments, sinó que més aviat l’ordre era de prohibir-ho. Durant el judici de la trama Gürtel, en què ell era un dels principals encausats, l’extresorer ja va fer evident aquest canvi de criteri al·legant que estava pendent de la vista oral pels anomenats papers de Bárcenas. En aquella declaració, doncs, va procurar respondre amb evasives sobre l’existència d’una caixa B estatal assenyalant que es tracta de “comptabilitat extraoficial”, i es va negar a donar cap més detall.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Maragall creu que l’Estat té “l’oportunitat de rectificar” en la trobada entre l’ambaixadora a Bèlgica i Bourgeois

Brusel·les

El 42,2% dels catalans creu que cap líder polític va guanyar el debat de política general al Parlament

Barcelona

L’Advocacia Catalana vol que jutges i fiscals “com a mínim” entenguin el català

VIC

La Mesa del Parlament tomba les peticions de Cs i PSC sobre el vot dels diputats processats a les comissions

BArcelona

Aragonès creu que Sánchez té “diferents mecanismes” per fer un gest

Barcelona

Iglesias va a la reunió amb Junqueras a “escoltar”

Barcelona

Jusapol denuncia el president Torra i el conseller Buch al TSJC

la videoteca

Diputats francesos d’esquerra es barallen amb policies quan els registraven la seu

estat espanyol

El Congrés reconeix el dret a vot de 100.000 discapacitats intel·lectuals