Política

Estrasburg, una aposta arriscada?

El Tribunal Europeu de Drets Humans només accepta el 7,5% de les peticions de mesures cautelars

La immensa majoria són per frenar expulsions i extradicions pel risc de la vida i per evitar possibles tortures

Drecera exprés a Estrasburg per esquivar el vet del Tribunal Constitucional a la investidura de Puigdemont. El president del Parlament, Roger Torrent, demanarà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que imposi “mesures cautelars” per protegir el dret de Carles Puigdemont a sotmetre’s al debat d’investidura. Un moviment que ha deixat “perplexos” els membres de JxCat i que pot ser arriscat, ja que les possibilitats d’èxit són minses, segons els experts.

Malgrat la seva lentitud habitual, amb judicis que es poden allargar fins a sis o set anys, el TEDH pot imposar mesures cautelars quan hi ha “un risc imminent de dany irreparable” dels drets fonamentals. Ho preveu l’article 39 del seu reglament, que només s’ha utilitzat en “casos limitats”, normalment per frenar extradicions o expulsions pel risc a la vida de la persona o pel temor que pugui ser víctima de tortures o maltractaments en el país que la reclama. De fet, el 2017 el 70% de les sol·licituds acceptades van anar en aquesta línia. El TEDH també ha acceptat, “excepcionalment”, casos en què es pretén frenar una extradició per preocupacions sobre el dret a un judici just o el respecte a la vida privada.

“Tinc un coneixement bastant ampli sobre aquest tipus de casos i no crec que el tribunal accepti” la petició de Torrent, assegura a El Punt Avui el professor de Drets Humans de la Universitat de Gant, Yves Haeck. Per aquest expert, és complicat que Estrasburg es vulgui implicar en un procés on s’apel·la als drets polítics d’un ciutadà. Per exemple, el TEDH va rebutjar una demanda contra França per no haver permès un referèndum sobre el Tractat de Lisboa, i va oposar-se, també, a aplicar mesures cautelars per frenar la il·legalització del partit d’Erdogan a Turquia pel Tribunal Constitucional –una decisió que, finalment, el tribunal turc no va arribar a prendre. Tampoc s’ha acceptat deixar presos en llibertat cautelarment pels dubtes sobre si tenen o no un judici just.

En qualsevol cas, no hi ha una llista tancada de com ni quan acceptar mesures cautelars, i sempre es valora cas per cas, normalment basant-se en la jurisprudència prèvia. Però els números no criden a l’optimisme: segons les dades oficials, des del 2015 s’han presentat unes 5.413 peticions de mesures cautelars, però poc més de 400 s’han acceptat. És a dir, en els últims tres anys només en un 7,5% dels casos el tribunal ha vist motius per actuar. En el cas de l’Estat espanyol, el percentatge d’èxit és encara menor, del 6,8%. El TEDH només ha acceptat 8 dels 177 casos requerits des de l’Estat en tres anys.

Un cop presentada la demanda, el TEDH ha de decidir “com més aviat millor”, però no està estipulat quants dies pot trigar a fer-ho. La decisió la comunica per escrit (o per telèfon si la urgència del cas ho requereix) a les parts involucrades i en cap cas es pot apel·lar. Tanmateix, hi ha signants del Conveni Europeu de Drets Humans que han fet cas omís a Estrasburg, entre aquests l’Estat. Segons el comitè d’afers legals del Consell d’Europa, l’Estat va violar el 2006 unes cautelars imposades davant la petició d’un presumpte terrorista peruà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez es referma en el recurs a la reprovació del rei

barcelona

Plega un cap de la policia per insults a polítics

Barcelona

Del procés al debat constituent

Barcelona

Carta de Justícia i Pau que demana el sobreseïment de les causes

barcelona

Castells i pilar, una tradició ja molt arrelada per Fires

Temporada molt alta

El Congrés dels Diputats rebutja aturar la venda d’armes al règim saudita

MADRID

Un crim salvatge i meditat

ANKARA/RIAD

Sobiranistes diu que Comuns s’allunya de la majoria social

barcelona