politització de la justícia
guerra per la llengua
L’aranès, sense preferència
El Tribunal Constitucional anul·la la preferència de l’aranès davant el català i el castellà
No es posen en qüestió les polítiques lingüístiques destinades a corregir la seva situació de desequilibri
Admetent parcialment un recurs presentat pel govern socialista de Rodríguez Zapatero, el Tribunal Constitucional (TC) ha declarat nul·la la condició de llengua d’ús preferent per a totes les institucions de l’Aran que atorga a l’aranès la Llei 35/2010 de l’occità, aranès a l’Aran, del Parlament català. El tribunal considera que l’aranès no pot tenir preeminència sobre les altres dues llengües oficials de la Val d’Aran, el català i el castellà.
Quines conseqüències pràctiques té aquesta sentència? Poques, si ens fixem en Catalunya després que el TC va passar el ribot a l’Estatut arran del recurs del PP. El 2010, aquest tribunal també va declarar nul l’apartat de l’article 6 que fixava el català com a llengua d’ús preferent de les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics a Catalunya. Aquella sentència, a la qual la de l’aranès es remet, estableix que totes les llengües oficials són d’ús normal, però reconeix que el legislador pot adoptar mesures de política lingüística tendents a corregir situacions històriques de desequilibri.
El síndic d’Aran, Carlos Barrera, és de l’opinió que la sentència no ha de suposar gairebé cap alteració a efectes pràctics, ja que des del Conselh Generau optaran per canviar el terme d’ús “preferent” pel de “normal” a la llei de l’occità. “És més una afectació de prestigi, suport, acompanyament i protecció” a la llengua, explica el síndic, que lamenta que per part de l’Estat espanyol s’interpreti la definició “preferent” com un aspecte “perillós”. El síndic es mostra optimista de cara a seguir desenvolupant la llei del règim especial de la Val d’Aran aprovada el 2015 i explica que la veritable “preservació, conservació i potenciació de les llengües és l’orgull d’utilitzar-les”, posant èmfasi en la idea que el més rellevant és l’ús social. En aquest sentit, recorda que l’aranès és “l’únic vestigi de la llengua occitana que compta amb una normalització i oficialitat”.
Unitat d’Aran (UA) també ha manifestat el seu desacord amb la sentència del TC i considera que l’ús del terme “preferent” no hauria de ser considerat en detriment de la resta de llengües oficials, “que són clarament predominants’’, sinó que hauria de ser un “incentiu per a la llengua minoritzada’’. Creu que aquesta sentència no hauria de desvirtuar el conjunt del marc legislatiu de la llei de l’Aranès, així com els preceptes de la llei d’Aran o del mateix Estatut respecte a l’aranès, ja que tots continuen vigents, reclama el desplegament conjunt d’aquestes lleis i fa especial incidència en la falta de finançament que arriba del govern per a l’aranès, ja que només es disposa d’un pressupost de 60.000 euros dels 40 milions que es destinen anualment a política lingüística a Catalunya.
El consell permanent de l’Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA) ha alertat que sense un “tractament de preferència, sense proteccions afins, que compensin el desequilibri existent respecte de les altres dues llengües oficials’’ a la Val d’Aran, l’aranès està amenaçat d’una “ràpida desaparició’’. Per això insta les institucions catalanes i araneses perquè aquesta “cancel·lació de la preferència lingüística de l’aranès serveixi com a motor per incrementar la presència de l’aranès i la seva potenciació i promoció’’ tant a la Val d’Aran com a Catalunya.
