Quan el pacifisme esdevé delicte

Qui és el senyor Martí Olivella? Per saber-ho, potser que donem un cop d’ull a la seva biografia personal, tal com es publica en el lloc web de l’associació Novact - Institut Internacional per l’Acció No Violenta, que ell mateix presideix: “Del primer grup d’objectors de consciència al servei militar (1975-1977). Des d’aleshores, Martí Olivella ha dedicat la seva vida a la promoció de la no-violència i de la innovació social en diverses associacions com ara Nova –de la qual és director–, la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat, l’Associació Josep Vidal Llecha (Memorial per la Pau) i, anteriorment, el Centre d’Estudis Joan Bardina i EcoConcern.”

Martí Olivella és, potser, el primer i més convençut militant dels moviments pacifistes que ha donat aquest país, però el seu esforç d’anys per bandejar de les lluites socials i polítiques qualsevol indici o temptació de violència no li ha servit per escapar de la investigació més transcendent que ha fet mai la Guàrdia Civil a Catalunya i que pretén portar a judici tots aquells que, d’una manera o d’una altra, estan implicats en la comissió d’un delicte considerat de rebel·lió i que el Codi Penal espanyol penalitza amb la pena més alta de reclusió de presó: 30 anys. I no és que Olivella sigui un impostor i durant anys hagi emmascarat una conducta violenta sota les pràctiques d’un suposat pacifisme, sinó que és precisament aquesta conducta d’home de pau la que ha cridat l’atenció a la Guàrdia Civil.

És probable que fins aquí aquesta crònica no s’entengui o que algú pensi que no té cap mena de sentit. Però no. Això que s’explica no és el món al revés, encara que ho pugui semblar. No és el món al revés que guàrdies civils es fixin en la tasca que duen a terme reconeguts líders de moviments pacifistes a Catalunya, perquè des de fa un temps allò que fan els investigadors de la Guàrdia Civil és posar el país de cap per avall, buscant rebels sota les pedres per bastir un argument policial, primer, i jurídic, després, que permeti a l’Estat (“estat de dret”, diuen) fer foc nou sobre el moviment independentista.

El nom d’Olivella és un dels molts que apareixen en les més de 600 pàgines d’informes que la Guàrdia Civil ha remès recentment al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, encarregat d’investigar el moviment sobiranista català.

Olivella apareix referenciat en una informació de premsa en què s’explica que va impartir un taller de resistència pacífica de cara a formar la gent que volia anar als col·legis electorals amb motiu del referèndum de l’1 d’octubre, i en previsió que s’hi presentés la policia. Aquest petit seminari va ser organitzat pels CDR, quan encara eren Comitès de Defensa del Referèndum, i és precisament en la investigació que la Guàrdia Civil du a terme d’aquests grups d’activistes que als agents els ha cridat l’atenció aquest curset sobre pacifisme com a prova del delicte. Cal insistir, una vegada i una altra, que rebel·lió es defineix en el Codi Penal com un “alçament violent”.

La investigació sobre els CDR forma part de l’estratègia policial i jurídica de tirar endavant una causa general contra l’independentisme volent demostrar amb arguments penals allò que és una obvietat pública i notòria: que el procés independentista ha tirat endavant gràcies a un teixit de complicitats que ha implicat des del primer dels catalans, és a dir, el president, Carles Puigdemont, fins a l’últim i anònim ciutadà mobilitzat pels CDR en la defensa dels col·legis electorals.

El que fan els informes elaborats per la Guàrdia Civil és convertir un moviment polític i la seva pràctica, ja sigui als despatxos, al Parlament o al carrer, en una acció que, literalment, s’equipara als “comportaments propis de la delinqüència organitzada”. A partir d’aquí, qualsevol document d’acció política, conversa telefònica o acció d’activista, per pacífica que sigui, es converteix en sospitosa de formar part d’una gran conxorxa contra l’Estat.

D’aquesta manera, és tan sorprenent que els investigadors identifiquin Martí Olivella com que els informes recullin el document que el 2012 van signar Artur Mar i Oriol Junqueras amb el títol Acord per a la transició nacional i per garantir l’estabilitat parlamentària. No s’acaba d’entendre gaire quin mèrit es poden atribuir uns investigadors de la policia quan aquests acords van ser difosos als quatre vents al seu dia, ni s’acaba d’entendre quina activitat criminal es pot associar a uns documents que són d’acció política. Però encara n’hi ha més. Els investigadors subratllen com a gran prova del delicte que els polítics independentistes tenien “el gran objectiu d’aconseguir la independència i constituir-se en un estat en forma de república”, com si aquest propòsit no hagués estat anunciat mantes vegades.

La pedra de Rosetta que creu que ha trobat la Guàrdia Civil per desemmascarar l’estratègia independentista és el document Enfocats, que es va intervenir a Josep Maria Jové, mà dreta d’Oriol Junqueras a Economia, i que és un document d’acció política sobre els passos a seguir per aconseguir el propòsit de la independència. A partir d’aquest document i d’aquest personatge, tothom que s’ha acostat a Jové o que hi ha parlat és sospitós de formar part de la gran conxorxa independentista, i els últims que la Guàrdia Civil ha posat en el punt de mira en aquesta ofensiva basada en el foc a discreció són Elsa Artadi i Jaume Roures.

Del productor Jaume Roures es diu que “podria integrar-se en el comitè executiu d’Enfocats”, que per la Guàrdia Civil equival a dir que formava part del grup selecte dels més malvats conspiradors contra l’Estat. També es destaca que va dirigir el documental Les clavegueres d’Interior, sobre la guerra bruta policial contra Catalunya. Investigació o venjança?