Política

Atac gihadista a Catalunya

Medalla al deshonor

Tot és criticable i tot és millorable en aquesta vida. La feina dels Mossos d’Esquadra, també, evidentment. En el doble atemptat de l’agost passat a Barcelona i Cambrils hi ha un fet singular que dona peu a especular sobre si la feina policial va ser prou diligent. L’explosió que es va produir la nit abans de l’atac a la Rambla en una casa d’Alcanar on els terroristes preparaven material explosiu no va ser prou avís per als investigadors per detectar que alguns dels terroristes encara eren vius i es preparaven per actuar de manera imminent. El plantejament sembla simple, però no tot és tan fàcil.

L’explosió a la casa d’Alcanar va ser terrible i va causar una devastació absoluta al lloc. Encara més: durant les tasques immediates de desenrunament es van succeir dues explosions més, que van causar ferides a bombers, a mossos i a altres operaris que hi treballaven, fet que va obligar a extremar les precaucions i va impedir que els investigadors entressin al lloc dels fets amb llibertat de moviment. No va ser fins que es va perpetrar l’atemptat de Barcelona i es va localitzar documentació a la furgoneta de la Rambla que es van poder lligar caps i, aleshores sí, es va establir un primer vincle amb el material que s’havia trobat a la runa d’Alcanar.

¿S’hauria pogut evitar l’atemptat de Barcelona i el de Cambrils si els Mossos haguessin actuat amb més rapidesa a Alcanar i haguessin identificat que allò era un cau de terroristes gihadistes? La pregunta no té resposta, perquè un atemptat com el de la Rambla era, amb la informació que després va sortir d’Alcanar o sense, altament previsible, però a la vegada difícilment evitable, perquè, per desgràcia, qui vol matar ho té molt fàcil.

Hi ha la crítica, però també hi ha el reconeixement. És altament meritòria la feina que van fer els Mossos des que van tenir constància de l’atemptat fins que van resoldre el cas amb la interpretació del fugitiu Younes Abouyaaqoub. De tot aquell dispositiu, els màxims responsables en van ser el conseller Joaquim Forn i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Va ser una actuació que va rebre elogis generalitzats i que en condicions normals hauria merescut el reconeixement en forma de condecoració dels responsables del dispositiu. Per contra, la medalla que ha rebut Josep Lluís Trapero del Ministeri de l’Interior ha estat un destí administratiu. La medalla per a Joaquim Forn és encara més pesada de suportar: grillons, presó i acusació de rebel·lió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Anonymous Catalonia continua identificant els magistrats del suprem que ataquen l’independentisme

barcelona

Diverses entitats de la societat civil s’apleguen en la Plataforma 1 d’Octubre

barcelona

El PP celebra que la fiscalia esvaeixi dubtes sobre el màster de Casado i demana “prudència” als partits

barcelona

La Moncloa fa el primer pas per reduir els aforaments polítics i encarrega un informe al Consell d’Estat

madrid

L’AMI obre la porta a presentar una querella contra la fiscalia per la investigació dels alcaldes per l’1-O

La fiscalia desestima que s’imputi Aragonès per desobediència per l’1-O

barcelona

El Govern veu “insuficients” les explicacions de Sánchez sobre els jutges

Barcelona

Valls farà públic dimarts si finalment lidera una candidatura a l’alcaldia de Barcelona

Barcelona

Universitats per la República convoca una vaga l’1-O per “pressionar” l’Estat a respondre les “demandes catalanes”

barcelona