Llibertat sota fiança per a Marta Rovira

El jutge del Tribunal Suprem (TS) espanyol Pablo Llarena, que investiga en aquest tribunal el procés cap a la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), ha decretat llibertat sota fiança per a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que haurà de dipositar 60.000 euros.

El magistrat ha pres la decisió després d’escoltar la declaració com a investigada de la dirigent republicana, que ha començat poc després d’un quart de deu del matí i ha durat poc més de dues hores. Finalment, el jutge ha avalat la petició de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, que no han sol·licitat presó, i ha acordat la llibertat sota una fiança de 60.000 euros. Ha desestimat, en canvi, la petició de l’acusació popular exercida pel partit ultradretà VOX, que volia presó sense fiança adduint que hi ha risc de destrucció de proves i de fuga.

D’aquesta manera, la número 2 d’ERC no haurà d’ingressar a la presó, encara que haurà de dipositar aquesta quantitat en un termini immediat. Llarena no ha concretat encara de quants dies disposarà Rovira per fer efectiva la fiança. Previsiblement ho farà aquest dimarts, quan comunicarà formalment la decisió a les parts en una interlocutòria.

El magistrat adopta així una decisió semblant a la que va acordar respecte dels membres sobiranistes de la Mesa del Parlament, que van quedar lliures amb l’obligació de dipositar en un termini establert una fiança de 25.000 euros.

A la sortida del Suprem, Marta Rovira ha fet una breu declaració als periodistes que l’esperaven on s’ha limitat a dir que ha vingut a “defensar els nostres drets com a diputats del Parlament de Catalunya d’expressió i de vot”. així com “el dret dels ciutadans d’expressar-se i votar”.

Segons fonts jurídiques citades per l’ACN, ha respost les preguntes de la Fiscalia, del jutge i de la seva defensa, però no les de l’advocat de l’Estat ni les de l’acusació popular de VOX. La dirigent republicana ha sostingut davant Llarena que la declaració d’independència del 27 d’octubre va ser una manifestació de voluntat política amb caràcter simbòlic, perquè tothom sabia que no tenia cap efecte i quedaria suspesa. Durant la seva declaració ha apuntat que la declaració d’independència era una manera de posar final a la legislatura, perquè “sabíem que arribava el 155” i per aquest motiu la direcció d’ERC ja va comunicar al partit el 26 d’octubre –dia abans de la declaració– que “anàvem a eleccions”. I ha afirmat que el matí de l’1-O, en una reunió que havia convocat el president Puigdemont, va plantejar que se suspengués el referèndum, però la seva petició no va ser atesa i es va “quedar sola”.

També ha relatat que el 10 d’octubre es va produir la reunió amb el president de la Generalitat, on Puigdemont els va proposar de suspendre la declaració d’independència. Segons ha apuntat, aleshores els va explicar que hi havia dues propostes de mediació, i en conèixer aquest detall es va acordar la suspensió, malgrat que finalment es va acabar produint el 27 d’octubre.

Rovira ha revelat que des de la declaració d’independència només ha vist Puigdemont en dues ocasions, en les quals va transmetre al president que ERC no reeditaria Junts pel Sí a les eleccions i que els republicans no volien bloquejar la sessió de constitució del parlament del 17 de gener, com plantejava Junts per Catalunya. A més, ha assegurat que no té intenció de veure mai més Puigdemont. La secretària general d’ERC ha insistit en la seva “apologia del realisme” i ha assegurat textualment que “s’ha d’assumit la realitat i la legalitat vigent”, com, segons ella, ha transmès en declaracions públiques i a tot el partit.

Segons fonts presents a la declaració citades per Efe, Rovira ha explicat al jutge que ella va intentar acudir a totes les reunions a les quals la va convocar el president Carles Puigdemont. També ha indicat a Llarena que ella va ser qui va signar el 30 de març del 2015, en nom d’ERC, el full de ruta sobiranista amb CDC-Reagrupament, Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i Associació de Municipis per la Independència (AMI). Aquest full de ruta preveia una declaració d’independència en 18 mesos si les forces sobiranistes aconseguien la majoria al Parlament català.