Suïssa, nou front internacional
Gabriel demanarà asil si l’Estat emet una ordre contra ella, que es podria resoldre en mig any
Les autoritats helvètiques recorden que no extradeixen per delictes polítics
El paradís dels referèndums i de la neutralitat. Anna Gabriel vota per Suïssa per defensar-se de la persecució judicial espanyola. La CUP addueix que la decisió de no presentar-se avui davant del Tribunal Suprem i romandre a Ginebra respon primerament i principalment al fet que l’exdiputada “no té garantit un judici just” a Espanya.“L’objectiu és la venjança i la humiliació a tot el poble de Catalunya. No es jutgen fets, es jutja el que els ciutadans pensem, una ideologia”, va denunciar ahir l’advocat de Gabriel a Barcelona, el seu company de la CUP Benet Salellas.
La tria de Suïssa no és casual: la cupaire estarà fora de l’abast de les euroordres –ja que Suïssa no forma part de la Unió Europea–, dins de l’espai Schengen de lliure circulació i a la meca del federalisme, un país identificat amb la neutralitat i avesat a les urnes. La CUP també ha tingut en compte el vessant simbòlic de Ginebra: “L’Anna no ha fugit, ha buscat refugi en una ciutat on han estat exiliats moltes altres: Mercè Rodoreda, Aurora Bertrana o Pau Casals”.
De moment, Gabriel ja ha avançat que si l’Estat la reclama demanarà asil polític, fet que forçaria la justícia suïssa a analitzar el cas. Abans, però, caldrà veure si l’Estat espanyol emet efectivament una ordre d’extradició, tenint en compte el precedent dels exiliats a Bèlgica (el jutge Pablo Llarena va retirar les euroordres per por que fossin rebutjades per la justícia belga). “Hem analitzat amb els advocats que una extradició seria il·legal perquè no hi ha cap base per sostenir que jo he comès cap delicte. En canvi, hi ha totes les bases per defensar que és una persecució política”, va explicar l’afectada en una entrevista a la radiotelevisió pública francòfona RTS. “Suïssa no accepta l’extradició de perseguits polítics, que és el meu cas”, va rematar.
Efectivament, el govern suís va advertir ahir que “a priori” el cas de Gabriel sembla estar lligat a delictes polítics que a Suïssa no tenen base jurídica, per la qual cosa una eventual sol·licitud d’extradició seria probablement rebutjada. La petició “hauria de ser analitzada amb precisió”, va dir a Efe Folco Galli, portaveu del Departament de Justícia.
Salellas treballa amb l’escenari que en la hipòtesi que Espanya reclami Gabriel, les autoritats judicials suïsses “hauran de prendre una posició”: “Ens movem en un escenari d’entre sis i deu mesos per resoldre una petició d’extradició.” El termini es podria escurçar en funció de si l’exdiputada es trobés privada de llibertat a Suïssa.
Segons va piular ahir el professor de dret constitucional i exlletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías, “el que fa Anna Gabriel és convertir una mera declaració judicial en un problema internacional. Ara si el jutge Llarena vol imputar-la haurà d’esperar més d’un any que Suïssa l’extradeixi, demanarà asil i Suïssa examinarà les actuacions contra el procés”.
Calendaris al marge, el gest de Gabriel busca “dificultar el procediment antidemocràtic” del Suprem –en paraules de Salellas–, internacionalitzar la situació política catalana amb l’entrada de nous actors en el debat i, si la reacció espanyola hi porta, mirar d’arrencar un pronunciament de la justícia suïssa, tenint en compte que la Convenció Europea d’Extradició, en l’article 3, prohibeix les entregues per delictes polítics. “La justícia suïssa es pronunciarà, esperem, en el sentit d’explicar que la causa general contra Catalunya n’és un exemple”, va afirmar Salellas.
Suïssa és sensible al cas català. Un grup de diputats dels principals partits d’aquell país van constituir el 2016 un grup d’amistat Suïssa-Catalunya per fer un seguiment de l’evolució del procés d’independència. A més, el Departament Federal d’Afers Estrangers va oferir la seva mediació l’octubre passat, poc després del referèndum, entre les autoritats espanyoles i catalanes. El corresponsal del The New York Times a Espanya i Portugal –basat a Madrid–, Raphael Minder, d’origen suís, adverteix, però, que malgrat que en altres ocasions el seu país hagi jugat un paper de mediació, Suïssa no entrarà en si es tracta d’un judici polític ni en si hi ha separació de poders a l’Estat espanyol: “La neutralitat suïssa implica que Suïssa no s’hi ficarà.” Minder, autor del llibre The Struggle for Catalonia, veu molt prematur parlar d’una ordre d’extradició i considera que en qualsevol cas caldria veure quin tipus de sol·licitud fa Espanya: si els càrrecs que imputessin a Gabriel encaixen amb la legislació helvètica, que no preveu els delictes de sedició ni rebel·lió.
En el camí de la internacionalització, la CUP preveu explotar Ginebra com a seu de múltiples organismes internacionals, començant per les Nacions Unides. La formació anuncia que Gabriel exercirà un paper d’“interlocució, debat i presència” en aquests fòrums. Salellas va esmentar que el Consell de Drets Humans de l’ONU té programades aquest any diverses sessions en què la CUP vol fer ressonar el cas català.
Precedents
No seria el primer cop que Suïssa i Espanya negocien una extradició. El 2002 Madrid va reclamar l’alemanya Gabrielle Kanze –detinguda a Suïssa– per presumpta pertinença a ETA. Set mesos més tard, el Tribunal Federal va confirmar l’aprovació de l’extradició, a la qual el Comitè de l’ONU Contra la Tortura es va oposar.
Un cas sonat va ser el de l’informàtic francès Hervé Falciani, detingut el 2012 a Barcelona per ordre suïssa arran de la sostracció de dades de la filial helvètica del banc HSBC, que va posar al descobert desenes de milers d’evasors fiscals. L’Audiencia Nacional va rebutjar l’extradició, ja que les autoritats suïsses acusaven Falciani d’haver violat el secret bancari, una figura legal que a Espanya no existeix.
Més endavant, l’exregidora d’Herri Batasuna a Asteasu, Nekane Txapartegi, acusada de pertinença a ETA, va ser detinguda a Zuric el 2016. Txapartegi va demanar asil a Suïssa per tortures i com a “perseguida política”. Suïssa va aprovar-ne l’extradició al març, però Txapartegi finalment no va ser entregada perquè l’Audiencia va deixar sense efecte, per prescripció, el procediment. “No crec que ara la justícia suïssa funcioni basant-se a prendre mesures de petita venjança pel cas Falciani”, observa Minder.
Buscar la solidaritat dels suïssos
M.R.Antoine Hariri és un periodista free lance autor de l’entrevista a Anna Gabriel que ahir va publicar el diari Le Temps de Lausana. Hariri, amb qui havia contactat el grup de solidaritat suís que dona suport a Gabriel, va explicar ahir a El Punt Avui que l’opinió pública helvètica pot bolcar-se fàcilment a favor de l’exdiputada de la CUP. “Com va passar fa uns mesos amb el cas de l’etarra Nekane Txapartegi, pot iniciar-se una onada de solidaritat de gent que demani al govern suís que aturi una possible extradició de Gabriel”, va assegurar el periodista, que recorda que en aquell cas el Ministeri de Justícia suís va rebre milers de cartes de ciutadans contraris a l’extradició. Hariri creu, a més, que el fet que en el cas d’Anna Gabriel no hi hagi violència i sigui clarament “polític” pot ajudar encara més a l’hora de despertar la solidaritat suïssa, en un país “on les ONG tenen molt força i influència”.
El periodista pensa també que l’arribada de Gabriel a Suïssa i el debat sobre la seva extradició a l’Estat espanyol, si aquest la demana, pot crear un important problema diplomàtic al país helvètic, que “podria buscar un acord abans, com que Espanya enviés una comissió rogatòria, per exemple”.
Els suïssos van posar-se del costat dels catalans després de la repressió de l’1-0 i també han seguit molt de prop les eleccions del mes de desembre i l’exili a Bèlgica del president Puigdemont i dels quatre consellers. “També troben molt malament que la justícia no sigui independent”, afirma Hariri.
