municipal
memòria històrica
Les víctimes del feixisme a Sant Feliu, presents als seus carrers
El govern local veu bé, amb matisos, la moció de memòria que MES du al ple
El grup de Mes a l’Ajuntament de Sant Feliu du al ple d’aquesta nit una moció perquè el municipi reconegui els veïns assassinats, represaliats o exiliats als camps de concentració del nazisme o pel règim feixista de Franco, amb la iniciativa de col·locar llambordins amb les dades de cada persona a davant del seu darrer domicili registrat a la ciutat.
El text, d’entrada, prosperarà. El primer tinent d’alcalde, Josep M. Muñoz (PSC), admet que és una iniciativa de memòria històrica que ja s’ha posat en marxa en altres municipis, com ara a Girona, on al gener ja van començar a instal·lar les “pedres de topada” –Stolpersteine– ideades per l’artista alemany Günter Demnig. Només creu que cal condicionar l’emplaçament d’alguns llambordins al consens amb els familiars, com ara en el cas de l’exalcalde Francesc Campà, antecessor seu, cas en què , per exemple, defensa que el lloc més adient seria a davant del consistori.
El regidor del MES, Pere Albó, argumenta que “hi ha nombrosa documentació sobre els guixolencs que van patir repressió”, amb deu morts, d’una quinzena internats en camps nazis, i desenes de refugiats a França i exiliats, el més cèlebre dels quals, el conseller i futur president de la Generalitat a l’exili Josep Irla. Els registres dels historiadors també xifren en nou el nombre d’afusellats.
