Trump ordena un tímid enduriment del control d’armes
El president vol prohibir els dispositius que converteixen rifles en metralladores
Estudiants de tots els EUA porten les reivindicacions als carrers i als parlaments estatals
Els EUA avancen a pas de tortuga en la imposició de més duresa en l’accés a les armes, un debat que es manté amb força quan ja ha passat una setmana de l’última massacre: la mort de 17 persones en un institut de Parkland, a Florida.
El president Trump ha de fer malabarismes per aguantar la pressió dels lobbies pro armes i la població que exigeix més control. Després d’un tiroteig que l’ha deixat “profundament afectat” i que va considerar “d’una maldat extrema”, les passes que ha fet són mínimes.
A la disposició a fer més eficient la revisió d’antecedents criminals d’aquells que vulguin comprar armes –res a veure amb la restricció de l’accés a les armes–, ara hi ha afegit la voluntat de prohibir els bump stocks, dispositius que s’acoblen a rifles semiautomàtics per convertir-los en metralladores. Aquesta mesura s’estava preparant des de principis d’octubre, quan es va descobrir que l’autor de la pitjor massacre de la història del país, a Las Vegas, va fer servir un dispositiu d’aquest tipus per matar 58 persones a trets a una velocitat de 9 bales per segon. Amb l’última acció, Trump ha exigit que la normativa per prohibir-los “s’acceleri”.
La presumpta gosadia del president de “tocar” el tema de les armes es desinfla en veure com l’Associació Nacional del Rifle (NRA), principal lobby d’armament, ha donat suport a les dues mesures que proposa. Trump creu que, si s’arriben a aplicar, no se’l podrà acusar d’inacció ni de no donar resposta al moviment juvenil que està arrossegant els EUA a una nova realitat en qüestió d’armes. La nova generació d’activistes, nascuda després de l’11-S i que ha viscut 19 dels 33 tirotejos més mortífers de la història moderna dels EUA, és liderada pels estudiants víctimes del tiroteig de fa una setmana.
El missatge: “Mai més”
Un centenar van viatjar més de set hores en autocar per arribar a Tallahassee, capital de Florida, amb l’agenda atapeïda. Més de setanta reunions amb legisladors i el governador, el republicà Rick Scott, amb només un punt a debatre: que facin el que calgui perquè no hi hagi cap més tiroteig en cap institut.
“El nostre missatge és clar: mai més”, repeteixen els estudiants, que han abandonat el dol per convertir-se en lluitadors actius. Alguns, fins i tot, estan decidits a abandonar l’escola per fer campanya per prohibir els rifles d’assalt i defensar millores en el control d’armes del país.
Les trobades amb legisladors a Tallahassee, però, no van anar com esperaven. “Algú pot pensar que no sabem de què estem parlant. No és el cas: entenem millor que ningú què és la violència de les armes”, va dir Alfonso Calderón, un dels estudiants, irat per la poca resposta dels legisladors. Els atacs van directament a la classe política. “Molts voldran culpar la falta d’acció de l’FBI o l’administració Trump, però la veritat és que les lleis del nostre estimat país van permetre que aquest pistoler tarat comprés una arma de forma legal. La llei ens ha fallat”, va etzibar Lorenzo Prado, un altre dels portaveus, advertint als legisladors que la seva inacció pot comportar derrotes en les pròximes eleccions.
Centenars de persones es van concentrar als peus del Capitoli de Florida per donar suport als joves que, dins de l’edifici, començaven la marató de reunions i reivindicacions. Milers d’estudiants de tot el país van abandonar les classes en solidaritat amb els companys de generació en lluita per una causa comuna. El suport els arriba de totes bandes. Celebritats com la parella Clooney o la televisiva Oprah Winfrey els donaran mig milió de dòlars cadascun (410.000 euros) perquè financin les mobilitzacions. La convocatòria a través de les xarxes socials de la manifestació del març a Washington ja té més de 50.000 inscrits.
