judicialització del procés
El Suprem evita pugnar ara per a l’extradició de Gabriel
El magistrat Llarena limita la detenció de l’exportaveu de la CUP a l’Estat espanyol
L’autoritat helvètica reitera que no veu possible lliurar-la a la justícia perquè entén que és una causa política
Pablo Llarena ha aplicat amb Anna Gabriel la mateixa estratègia que amb Carles Puigdemont, limitar l’ordre de detenció al territori estatal. D’aquesta manera s’evitarà un previsible enfrontament amb el govern de Suïssa, on es troba l’exportaveu de la CUP, atès que des de l’executiu helvètic ja s’ha avançat que veuen complicat acceptar la seva extradició perquè no es contempla quan es considera una causa per motivacions polítiques, exceptuant les que hi hagi violència. Davant un eventual cop de porta de les autoritats helvètiques, doncs, el jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra els artífexs del procés ha optat per una fórmula que només impedeix a Gabriel el retorn a Catalunya si vol evitar la seva detenció.
A les 9.30 del matí estava prevista la compareixença de la dirigent política a la seu del Suprem. Era la segona citació que es cursava després que el passat dia 14 el seu advocat, Benet Salellas, demanés un ajornament. Després d’aixecar acta de l’absència de la investigada, el ministeri fiscal va sol·licitar que es dictés un acte de presó i una ordre internacional de detenció, per impedir “que continuï en situació de fuga” i, per després procedir a una posterior petició d’extradició. L’advocat de l’Estat també es va adherir a la petició de l’acusació pública, mentre que la popular, exercida pels ultradretans de VOX, pressionava perquè la petició d’extradició és fes efectiva de forma immediata.
“Cap dificultat”
Davant d’aquestes sol·licituds, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, assegurava que si finalment el jutge les feia efectives, no hi veia “cap dificultat” perquè es consumés l’extradició. “No se m’acut què podria passar perquè les autoritats suïsses no la concedissin”, reblava a mig matí als passadissos del Congrés. El membre de l’executiu espanyol semblava que no tenia en compte els avisos llançats des de Suïssa pel portaveu del departament de Justícia, Folco Galli, que indicava, en declaracions a Efe, que aquest país exclou del conveni d’extradicions les causes polítiques, fins i tot encara que els alguns dels delictes estiguessin reconeguts al Codi Penal suís. I el portaveu entenia que, a priori, aquesta era la situació de Gabriel. De fet, va recordar que l’extradició només és viable en el cas de genocidi, crims contra la humanitat, de guerra o delictes greus que incloguin ostatges. I, en aquest cas, Galli advertia que els actes que s’imputen a la dirigent de la CUP no s’ajustarien a cap d’aquests preceptes. Tot i així, remarcava que si es rep la petició, s’analitzarà a fons abans de prendre una decisió.
Conflicte polític
Llarena, doncs, no s’ha pronunciat expressament sobre les peticions de les diferents parts, i de moment circumscriu la detenció només a l’Estat espanyol, evitant així una pugna entre governs pel fet que, com que Suïssa no pertany a la UE, l’executiu de Mariano Rajoy estaria obligat a recórrer a la petició d’extradició. Això generaria un important conflicte polític i judicial –a banda del ressò internacional que l’acompanyaria– si es confirmés la negativa avançada ahir per Ginebra. Si bé pot activar-ho en qualsevol moment, el magistrat ahir semblava que havia optat per la mateixa via que va utilitzar amb Puigdemont quan, després de constatar que es podria obtenir un revés de la justícia belga, el 5 de desembre passat, va revocar l’euroordre –dictada un mes abans per la magistrada de l’Audiencia Nacional, Carmen Lamela– per evitar que es condicionés el lliurament al Tribunal Suprem dels exiliats a Brussel·les a una retallada dels delictes pels quals se’ls persegueix. De fet, Puigdemont i els quatre consellers destituïts per la via del 155 ja havien comparegut davant la justícia belga, que s’havia donat de termini fins al 14 de desembre per fer pública la seva decisió sobre el futur dels cinc independentistes catalans.
En tot cas, el fet que la detenció a l’Estat es mantingués vigent va provocar que, el gener passat, es produís un altre fort desplegament policial davant l’eventualitat que Puigdemont decidís presentar-se al Parlament per defensar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat en un ple d’investidura que finalment va quedar ajornat.
“Els delictes no existeixen, és persecució política”
L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel va anunciar ahir que contestaran la demanda d’extradició, si aquesta arriba, perquè l’objectiu de la seva estada a Ginebra és “posar un mirall” davant la judicatura i l’executiu d’Espanya i evidenciar, va dir, “que se’ns persegueix per una actuació política”. Gabriel es va mostrar convençuda, un cop més, que des dels mitjans de comunicació espanyols i altres aparells de l’Estat “es treballa perquè apareguem culpables”. L a denúncia del que consideren que és una vulneració dels drets civils i polítics bàsics va portar la formació a establir dues estratègies “compartides i desdoblades” que, segons va explicar ahir l’exdiputada a TV3, es van decidir quan no se sabia si una d’elles, en aquest cas Mireia Boya, podria sortir en llibertat després de declarar al Suprem, per la qual cosa es va optar per tenir una veu a la comunitat internacional en cas de presó preventiva. És per això que Gabriel explicava que “no és una lluita personal sinó col·lectiva”, per la qual cosa “cal seguir reivindicant que tots els presos, exiliats i imputats independentistes quedin en llibertat”, va indicar. “Els delictes que ens atribueixen no existeixen, no hem provocat violència”, diu.
