JxCat i ERC s’encallen en l’enfocament del mandat
Els de Puigdemont insisteixen en una nova legislatura de tensió amb l’Estat, amb el focus en l’exili i els presos
ERC situa el desacord sobre Junqueras i la vicepresidència, però JxCat ho nega
Les converses entre JxCat i ERC per arribar a un acord de legislatura van quedar de nou aturades ahir per les desavinences sobre l’enfocament del mandat i el repartiment del govern, tot i que dimecres a la nit el pacte global semblava més a prop que mai. Uns i altres s’acusaven mútuament d’haver-se aixecat de la taula de negociació. Però no hi ha res trencat i l’estira-i-arronsa continuarà. La discrepància de fons sobre la concepció de la legislatura segueix enverinant les converses i condiciona els nomenaments de l’executiu.
JxCat vol un mandat de tensió amb l’Estat, amb el focus sobre l’exili i els presos polítics, en què s’aprofiti qualsevol escletxa per evidenciar la situació d’excepcionalitat democràtica. En canvi, veu en ERC la voluntat d’entomar una legislatura purament autonòmica que no doni pes polític real al govern a l’exili ni recuperi l’herència de l’1-O. ERC, paradoxalment, culpa JxCat de menystenir el paper dels presos en la negociació, i situa el gros del desacord en la vicepresidència.
Els republicans asseguren que JxCat exigeix que Oriol Junqueras sigui restituït, tot i que els de Puigdemont, sense amagar la seva predilecció pel president dels republicans, neguen que hagin qüestionat la potestat d’ERC de situar la persona que vulguin en el càrrec. Tot i lamentar que Esquerra no vulgui donar continuïtat als consellers destituïts pel 155 que vulguin repetir, des de JxCat asseguren que no rebutgen el fet que no sigui Junqueras qui capitanegi la vicepresidència.
El reequilibri de pesos dins de la Generalitat per partir-se a parts iguals el govern es manté enfangat , tot i que en aquest moment de les converses, segons fonts de la negociació, ERC gestiona set departaments i JxCat, sis, comptant-hi el de la Presidència. En l’àmbit de comunicació del govern i de la CCMA, a més, els republicans també hi guanyarien pes, segons diverses fonts, tot i mantenir-se compartit. En aquesta línia, segons altres fonts, el repartiment de conselleries no diferiria gaire respecte a l’actual, malgrat que ERC guanyaria competències.
En tot aquest estira-i-arronsa no s’ha desfet el preacord segons el qual Puigdemont serà el president des de l’exili , amb un càrrec polític fora del marc autonòmic, i designarà un número dos com a president de la Generalitat, conservant el poder de decisió sobre la convocatòria d’eleccions: Jordi Sànchez. Ara bé, JxCat pretén que Puigdemont i l’estructura del govern a l’exili tingui un pes polític real i que el fil del relat republicà no s’abandoni per un practicisme autonomista de taula rasa.
El nom de qui encapçalarà la vicepresidència no és menor: si l’elegit no és Junqueras, amb Sànchez a la presó, el vicepresident es quedaria amb el control efectiu del govern a Catalunya. Si, per contra, l’elegit fos el fins ara vicepresident, aquest rol passaria a una quarta persona, el conseller de la Presidència, que triaria igualment JxCat. Els republicans, que lamenten que es posés en dubte la continuïtat de la figura de la vicepresidència, tampoc accepten que se’ls imposi qui l’ha d’ocupar. Una imposició que els de Puigdemont neguen que hagin fet mai, atès que en les converses ERC no hauria plantejat la restitució de Junqueras, de la mateixa manera que tampoc ha posat sobre la taula que Junqueras hagi de ser el president, tot i la proposta transmesa a través d’alguns mitjans de comunicació. Acceptarien un altre nom a la vicepresidència, diuen a JxCat, sense el contrapès d’un conseller en cap per a ells. Un escenari que, si es materialitzés, deixaria en mans d’ERC un ampli poder efectiu sobre el govern.
Davant d’aquesta situació, segons fonts de JxCat, Puigdemont va traslladar ahir a la cúpula que comenci a pensar en unes noves eleccions si no troben el desllorigador amb ERC, tot i que no sigui l’horitzó desitjat. Els republicans, per la seva banda, denuncien que JxCat “amenaça constantment” amb els comicis. “No volen que posem un peu a Palau”, retreuen des d’ERC.
“Fem una crida a la responsabilitat, estem en els darrers moments d’una negociació cabdal i cal que tots siguem generosos”, demanava el portaveu del partit, Sergi Sabrià, en una brevíssima atenció als mitjans al Parlament. “Sempre els últims minuts poden portar més tibantor”, admetia, en al·lusió a la interrupció temporal de les converses, mentre evitava marcar-se dates, tot i reiterar que ja és “urgent”.
