Política

catalunya i l'exili

Suïssa, destí habitual de l’exili català

Polítics, intel·lectuals i religiosos catalans van haver d’exiliar-se durant la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista fugint de la persecució

El president Josep Tarradellas i el conseller Ventura Gassol van ser alguns dels representants polítics que van trobar refugi al país helvètic, igual que Mercè Rodoreda o Aurora Bertrana

Després de 38 anysa l’exili, Josep Tarradellas va ser rebut de manera multitudinària
A la capitalsuïssa hi ha una de les quatre seus de les Nacions Unides i la de la Creu Roja

La repressió del procés català pel govern espanyol ha desencadenat en els darrers mesos l’exili de diversos polítics independentistes. Primer va ser la meitat del govern de la Generalitat, entre ells el president Puigdemont, els que van marxar a Brussel·les. La darrera ha estat l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que dimecres havia de declarar davant del Tribunal Suprem com a investigada per delicte de rebel·lió en la causa de l’1-O, però que dies abans se’n va anar a Ginebra a preparar la seva estratègia de defensa i, finalment, va anunciar que s’hi quedaria.

No cal mirar gaires anys enrere per trobar més casos de catalans exiliats, la majoria d’ells republicans que fugien de la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista. I, sovint, el país de destí escollit era el mateix pel qual s’ha decantat Gabriel: Suïssa. Polítics, escriptors i religiosos van escapar de la persecució i van optar per un país que els oferia majors garanties. Un dels exemples més coneguts probablement sigui el de Josep Tarradellas, que després de 38 anys a l’exili va ser rebut de manera multitudinària i, des del balcó del Palau de la Generalitat, va pronunciar la seva ja cèlebre frase: “Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí!”. El febrer de l’any 1939 Tarradellas va marxar a França. Un cop allà, el govern de Franco va demanar la seva extradició, que va ser denegada, cosa que li va permetre fugir a Suïssa, país que li va concedir el dret d’asil. De nou a París, va ser nomenat president de la Generalitat a l’exili i no va tornar a Barcelona fins al 1977.

El cas d’un altre polític és el de Ventura Gassol, que va ser conseller de Cultura durant el mandat del president Francesc Macià, que es va exiliar en més d’una ocasió. Primer va fugir durant la dictadura de Primo de Rivera davant les amenaces de ser empresonat. La seva primera parada va ser França, i després de ser-ne expulsat es va dirigir a Bèlgica. El 1930, amb la fi de la dictadura, va tornar a Barcelona, però pocs mesos després de l’inici de la Guerra Civil espanyola va tornar a marxar. El 1941, després d’estar detingut durant tres mesos pels nazis, va anar clandestinament a Lausana, fins que el 1977 va retornar a Catalunya.

Una altra exiliada de renom va ser l’escriptora Mercè Rodoreda. Es va instal·lar a París el gener del 1939, juntament amb altres escriptors catalans, entre ells Armand Obiols, amb qui va començar una relació sentimental. Junts, van marxar cap a Ginebra l’any 1954, quan Obiols va obtenir una feina a la seu de les Nacions Unides a la capital helvètica. Allà, Rodoreda va escriure algunes de les seves obres més destacades, com ara La plaça del Diamant, i no va ser fins al 1972 quan va tornar a Catalunya, un any després de la mort d’Obiols.

I una altra escriptora: Aurora Bertrana. També violoncel·lista, va fer un primer viatge a Ginebra per estudiar música. Però anys més tard, el 1938, va tornar al país per motius ben diferents, moguda per la crispació derivada de la Guerra Civil espanyola. El principi d’aquesta nova etapa el passa de manera precària, fins al punt de viure de la caritat i, més endavant, treballar com a minyona. Deu anys més tard va tornar de nou a Catalunya, on va trobar un clima literari de repressió franquista i des d’on va escriure dues novel·les sobre la postguerra viscuda des de l’estranger.

Ginebra també va ser el refugi d’altres catalans, com ara el cardenal Vidal i Barraquer, qui, de fet, va morir allà. Pocs dies després de l’esclat de la Guerra Civil espanyola va ser forçat a abandonar la seva diòcesi pel govern de la Generalitat després d’haver estat empresonat pels anarquistes i va ser ajudat a fugir a Itàlia. L’ocupació nazi, però, el va acabar portant a Suïssa. Des d’allà va reclamar, sense èxit, l’alliberament de tots els presoners religiosos. La voluntat de Vidal i Barraquer era ser enterrat a la catedral de Tarragona, però Franco va impedir el trasllat de les seves restes. I no va ser fins 35 anys després de morir, el 1978, quan es va complir el que havia demanat al seu testament.

Després d’estar a punt de ser afusellat pels anarquistes, el mecenes Rafael Patxot es va exiliar el 1936 amb l’ajuda de la Generalitat. El seu primer destí va ser França, però més tard també va acabar anant a Suïssa. Sempre amb una ferma actitud d’oposició al règim franquista, es va negar a tornar a Catalunya sota la dictadura i va morir a l’exili. Patxot, menys conegut, és recordat pels seus treballs meteorològics, pel seu estudi de les masies catalanes i per haver elaborat el Cançoner Popular de Catalunya. Durant la dictadura de Primo de Rivera, juntament amb Cambó, va donar suport a l’Institut d’Estudis Catalans per garantir la seva continuïtat.

Precisament, Patxot és un dels exiliats que subratlla el diputat al Parlament de Junts per Catalunya Quim Torra. Arran de l’exili de la cupaire Anna Gabriel, Torra va destacar al seu compte de Twitter la llarga llista de catalans que anys enrere també van marxar del país rumb a Suïssa fugint de la repressió, en el que considera un “exili poc conegut”, en comparació amb el de l’Amèrica del Sud, per exemple. Del país on ell mateix va viure per motius laborals durant dos anys, Torra diu que “és un estat que ha vetllat sempre pels drets humans i té un estatus d’àmplies garanties polítiques per als qui s’hi exilien i refugien”. El país helvètic, que no és membre de la Unió Europea però que forma part de l’Espai Schengen, és un referent en la defensa dels drets humans. A la capital –que dona nom a la Convenció de Ginebra– hi ha una de les quatre seus de les Nacions Unides i també el Comitè Internacional de la Creu Roja. I Torra denuncia: “De nou, pel fet de viure i expressar-nos en llibertat, els catalans hem d’escollir el camí de l’exili”, alhora que defensa que “només amb la República catalana els nostres drets individuals i col·lectius estaran assegurats”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

Aproven una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES