Una espanyola amb Juncker

Setmana gloriosa de La Moncloa en les altes esferes europees. Rajoy ha aconseguit en pocs dies col·locar dos espanyols en posicions d’influència a la UE: la vicepresidència del Banc Central Europeu i la direcció del gabinet del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. El luxemburguès va anunciar dimecres passat que la valenciana Clara Martínez Alberola serà a partir del març la seva nova mà dreta, ja que l’alemany Martin Selmayr passa a ser nou secretari general de la institució. És el primer cop que una dona ocupa aquest càrrec, però també la primera vegada que queda en mans de l’Estat espanyol.

Martínez Alberola té 55 anys i prové de la fàbrica més gran de funcionaris comunitaris, el College of Europe. Allà va coincidir amb una de les persones més properes que té a l’equip de Juncker, el portaveu Margaritis Schinas. “Tots dos són els majors lobbistes espanyols dins la UE”, asseguren fonts consultades. La valenciana va entrar a la CE a principis dels anys noranta i des de llavors va anar escalant posicions, des de càrrecs més tècnics, com ara subdirectora de la unitat farmacèutica, fins a d’altres de més polítics com per exemple el de consellera de l’expresident José Manuel Durão Barroso. De fet, aquesta primera entrada al nucli dur de l’executiu la va fer gràcies a la recomanació de l’excomissària i exministra del PP Loyola de Palacio. Així, s’ha convertit en una figura clau en les posicions de la Comissió Europea en l’última dècada pel que fa a Catalunya i és l’encarregada d’assessorar en aquesta qüestió des del 2005.

L’últim ascens va ser determinant per mantenir el control de les posicions de la CE sobre la crisi catalana després de l’1-O. Després de les últimes eleccions europees del 2014, hi havia un empat entre Michel Barnier, l’actual negociador del Brexit, i Jean-Claude Juncker per ocupar la presidència de l’executiu. Segons fonts comunitàries, “Rajoy no tenia cap preferència ideològica entre els dos candidats” i va voler pactar amb Juncker que el seu cap de gabinet fos espanyol, però el luxemburguès s’hi va negar perquè el càrrec ja estava adjudicat a l’alemany Selmayr. Per contra, Martínez Alberola es va quedar amb la segona posició de màxima influència. “No tenia cap ambició política ni visió europea, sinó que volia col·locar persones properes a ell”, afirmen aquestes fonts. En aquesta línia, la funcionària espanyola va rebre la creu d’Isabel la Catòlica del govern espanyol en ple procés independentista. Ara la valenciana fa un salt més gran i agafa les regnes de l’equip de Juncker, que va remarcar respecte d’ella: “És espanyola però sobretot europea.” Amb aquest darrer nomenament La Moncloa ja té dos espanyols dirigint els gabinets dels presidents de la Comissió i del Parlament Europeu. Antic membre de l’equip de Loyola de Palacio, ara Diego Canga és la mà dreta d’Antonio Tajani a l’eurocambra, un líder especialment dur amb el moviment independentista català després de l’1-O. A l’entramat de càrrecs influents també hi ha Mercedes Alvargonzález, cap de gabinet del líder del PP europeu a l’eurocambra i esposa del portaveu de la Comissió. Fins i tot, el fill de tots dos, Juan Schinas Alvargonzález, és becari d’un eurodiputat espanyol del PP.